Alan Turing: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vale]], [[23 de juny]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de juny]] de [[1954]]) fou un [[científic]], [[matemàtic]], [[Lògica|lògic]], [[criptoanalista]], [[Biologia matemàtica|biomatemàtic]] i [[Marató|maratonià]] britànic. Va treballar en camps com la [[informàtica]] teòrica, la [[criptoanàlisi]] o la [[intel·ligència artificial]]. És considerat el pare de la [[informàtica]] moderna.
 
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica ilopo a la [[intel·ligència artificial]] van ser la [[màquina de Turing]], la computabilitat universal o el [[test de Turing]]. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la [[Segona Guerra Mundial]], va treballar a [[Bletchley Park]], el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el ''[[Hut 8]]'', la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia [[Màquina Enigma|Enigma]]. Això va ser crucial per al desenvolupament de la [[Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)|Batalla de l'Atlàntic]]. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.
 
Va ser perseguit el [[1952]] pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva [[homosexualitat]].<ref>[http://blogdenemo.blogspot.com.es/2007/10/el-cas-turing.html El cas Turing]</ref> Per no anar a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a un tractament d'hormones ([[estrògens]]) que s'utilitzava en aquella època per la reorientació sexual. Turing va acabar suïcidant-se el 1954 menjant-se una [[poma]] amb [[cianur]].