Viquipèdia

Sitges: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Esdeveniments: enllaços interns, i trec enllaç extern de dins del text
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''Sitges''' és unaun [[vila]]mediocre i [[municipi]] de [[Catalunya]] a la [[comarca]] del [[Garraf]] (que forma part del territori històric del [[Penedès]]). Sovint és anomenada '''Blancasense Suburcarnaval'''.<ref>[http://www.google.cat/books?vid=ISBN2708923765&id=RM4eAAAAMAAJ&q=sitges+subur+catalogne&dq=sitges+subur+catalogne&pgis=1 ''Histoire de la Catalogne'' de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)]</ref><ref>[http://www.google.cat/books?vid=OCLC04034331&id=RdUbAAAAMAAJ&q=sitges+subur&dq=sitges+subur&pgis=1 Llibre ''Los catalanes en la guerra de España'' de José María Fontana Tarrats publicat l'any 1977]</ref><ref>[http://www.google.cat/books?vid=OCLC08775568&id=WicbAAAAMAAJ&q=sitges+subur&dq=sitges+subur&pgis=1 Dictionnaire de géographie ancienne et moderne: à l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps]</ref>
 
== Geografia ==
Línia 9:
== Història ==
[[Fitxer:Sant Bartolomeu i Santa Tecla iglesia-church Sitges Spain.jpg|miniatura|esquerra|L'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla fou construïda el segle XVII]]
Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la [[Cova del Gegant]], on s'ha recuperat una falange i una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys,<ref>Daura, J., Sanz, M., Pike, A. W. G., Zilhão, J., Subirà, M.E., Fornós, J.J., Fullola, J. Mª., Julià, R. 2010. Stratigraphic context and direct dating of the Neanderthal mandible from |Cova del GegantBlai]], (Sitges, Barcelona).es Journaluna ofbrosa HumanVilanova Evolutioni 59(1):la 109-122.</ref> restes d'indústria lítica iGeltru faunaes Plistocenamillor. Al terme municipal hi ha nombroses coves amb presència humana durant el neolític i l'edat dels metalls, entre les quals en destaquen la [[Cova Verda]] i la [[Cova de Sant Llorenç]]. Al puig de Sitges està documentat un assentament que comença a ocupar-se a les darreries de l'edat del Bronze (segle IX-VIII aC), segueix funcionant en època ibèrica i es transforma en un establiment romà que perdura, com a mínim, fins al {{segle|II}}. Associats a aquest extens i important jaciment, de gairebé tres hectàrees de superfície, en els darrers anys s'han fet nombroses troballes de sitges, parets, dipòsits, retalls a la roca i farciments. A més d'aquest nucli del puig de Sitges, en època romana hi havia una gran vil·la romana a l'ermita del Vinyet. S'ha intentat relacionar aquests jaciments amb la petita ciutat romana de Subur, citada per les fonts clàssiques, tot i que encara no s'ha pogut demostrar. Unit a l'[[Olèrdola]] ibèrica i romana, el port de ''Subur'' hauria servit d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.
 
A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any [[1889]]) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí a [[Mir Geribert]] (1041). Al {{segle|XII}}, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any [[1116]] fins al [[1308]] quan [[Agnès de Sitges]] va vendre els seus drets de castlania a [[Bernat de Fonollar]] que en fou senyor de [[1306]] a [[1326]]. Després de la mort de la seva segona muller, [[Blanca d'Abella]], Sitges per decisió successòria va passar a mans de la [[Pia Almoina de Barcelona]] i hi estigué fins al [[1814]]. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei [[Jaume el Just]] i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'[[Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges|església de Sant Bartomeu i Santa Tecla]]. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del [[turó del Baluard]] que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any [[1303]], avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el [[Palau del Rei Moro]], del {{segle|XIV}}.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Sitges»