Leonardo da Vinci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 33526522 de 81.45.133.180 (Discussió) Etiquetes: Desfés Disambiguation links |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}} fou un [[artista]] [[toscà]]
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí [[Andrea del Verrocchio]]. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc [[Lluís Maria Sforza]] a [[Milà]]. Posteriorment treballà a [[Roma]], [[Bolonya]] i [[Venècia]], i passà els últims anys de la seva vida a [[França]], tot acceptant la invitació del rei [[Francesc I de França]].
Línia 6:
Leonardo da Vinci, sovint, ha estat descrit com l'[[arquetip]] i el símbol humà del [[Renaixement]], un geni universal, un filòsof humanista amb una [[curiositat]] il·limitada, i una gran força [[creativa]].<ref name=HG>Helen Gardner. ''Art through the Ages'', Harcourt, Brace and World, 1970.</ref> Ha estat considerat com un dels pintors més destacats de tots els temps i potser la persona més polifacètica i talentosa en un major nombre d'àmbits diferents.<ref>Segons Vasari, Boltraffio, Castiglione, Gaddiano, Berensen, Taine, Fuseli, Rio, Bortolon, entre d'altres.</ref>
Leonardo és més conegut com a pintor; dues de les seves obres, ''[[La Gioconda]]'' i [[El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)|''El Sant Sopar'']], són pintures molt cèlebres, sovint copiades i parodiades;<ref name=HG/> el seu dibuix de l'''[[Home de Vitruvi]]'' ha estat igualment reproduït en nombrosos treballs. Només n'han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest petit nombre és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques i a la seva procrastinació crònica.<ref
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per a l'època que vivia, des de l'[[helicòpter]], al [[carro de combat]], el [[submarí]] o, fins i tot, l'[[automòbil]]. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps,<ref
== Biografia ==
[[Fitxer:Leonardo da Vinci.jpeg|miniatura|esquerra|Leonardo da Vinci<ref>''The Hundred Greatest Men''. Nova York: D. Appleton & Company, 1885. Cal remarcar que aquest gravat està basat en una pintura d'un artista desconegut que al seu torn seguia un dibuix en guix vermell que es creu que era un autoretrat de Leonardo. Aquest gravat és una imatge que representa Leonardo, no un veritable retrat.</ref>]]Leonardo da vinci va néixer el dissabte [[15 d'abril]] del [[1452]], «a la tercera hora de la nit», tres hores després de l'[[Ave Maria]], és a dir, les 22 hores 30 minuts,<ref name="Vezzosi1">Cap. 1: «Il était une fois à Vinci» de Alessandro Vezzosi, ''Leonardo de Vinci: art et science de l'univers'', Gallimard, 1996.</ref> al castell de Vinci, prop de Florència, d'una relació amorosa il·legítima entre el seu pare, Messer Piero Fruosino di Antonio da Vinci, notari, canceller i ambaixador de la República florentina, que descendia d'una rica família de notables italians, i la seva mare, Caterina, una humil filla de pagesos del petit poble toscà d'Anchiano, situat a dos quilòmetres de [[Vinci]],<ref
Leonardo, o més aviat Lionardo segons el seu nom de bateig,<ref name="Vezzosi1"/> fou batejat després de viure els seus cinc primers anys a Vinci amb el seu pare,<ref name="Vezzosi1"/> on fou tractat com un fill legítim.<ref name="grandesdecouvertes">''Les grandes découvertes'', sèrie "Connaissances et vie", ed. Christophe Colomb, 1984.</ref> Rebé una instrucció i aprengué a llegir i a escriure. Tot i així, no estudià [[llatí]] de manera seriosa i el fet que tingués una [[ortografia]] caòtica indica que aquesta instrucció tingué llacunes i, en qualsevol cas, no fou la d'un universitari.<ref name=Gille>Bertrand Gille. ''Les ingénieurs de la Renaissance''.</ref>
Línia 21:
La seva àvia paterna, Lucia di ser Piero di Zoso, ceramista i persona molt propera a Leonardo fou, potser, la persona que el va iniciar en les arts.<ref name="Vezzosi1"/> Una història popularitzada explica que un milà vingut del cel hauria fet un vol sobre el seu bressol, i la cua de l'ocell li tocà la cara.<ref name="LB">Liana Bortolon. ''The Life and Times of Leonardo'', Paul Hamlyn, Londres, 1967.</ref><ref>[[Sigmund Freud]]. 'Eine Kindheitserinnerung des Leonardo da Vinci''.</ref>
[[Giorgio Vasari]], el biògraf dels pintors del Renaixement del {{segle|XVI}},<ref name="Vasari">[[Giorgio Vasari]]. ''[[Le Vite]]'', 1568; reeditat per Penguin Classics amb una traducció de George Bull del 1965.</ref> explica la història d'un pagès local que va demanar a ''ser'' Piero<ref
=== Formació al taller de Verrochio ===
Línia 28:
El jove Leonardo era un amant de la [[naturalesa|natura]], la qual observava amb molta curiositat i s'interessava per tot. Dibuixava [[caricatures]] i practicava l'[[escriptura especular]] en dialecte [[toscà]]. Giorgio Vasari conta una anècdota sobre els primers passos en la carrera artística del gran artista: un dia, ser Piero «va prendre alguns dels seus dibuixos i els va presentar al seu amic Andrea del Verrocchio i li va demanar insistentment que li digués si Leonardo es podria dedicar a l'art del dibuix i si podria aconseguir alguna cosa en aquesta matèria. Andrea es va sorprendre molt dels començaments extraordinaris de Leonardo i va exhortar ser Piero que li deixés escollir aquest ofici, de manera que ser Piero va resoldre que Leonardo entraria a treballar al taller d'Andrea. Leonardo no es va fer pregar; i no content d'exercir aquest ofici, va exercitar tot el que es relacionava amb l'art del dibuix». Fou així com, a partir del 1469, Leonardo entrà com a aprenent en un dels tallers d'art més prestigiosos sota el mestratge d'Andrea del Verrocchio, a qui deu una part de la seva excel·lent formació multidisciplinària, i coneix altres artistes com [[Sandro Botticelli]], [[Perugino]] i [[Domenico Ghirlandaio]].<ref name="LB" /><ref name="DA">Daniel Arasse. ''Leonardo da Vinci'', Konecky & Konecky, 1997. (en anglès)</ref> En efecte, fins al 1468, tot i que Leonardo estava empadronat com a resident del municipi de Vinci, anava molt sovint a Florència, on el seu pare treballava.<ref name="Vezzosi1" />
Verrocchio fou un artista de renom,<ref
Després d'un any dedicat a la neteja dels [[pinzell]]s i altres petites activitats pròpies d'un aprenent, Leonardo fou iniciat per Verrocchio en les nombroses tècniques que es practicaven en un taller tradicional, tot i que alguns artesans s'especialitzaven en tasques com ara elaborar el marc, els daurats i el treball del bronze. Així, en aquest context, Leonardo tingué l'oportunitat d'aprendre les bases de la [[química]], de la [[metal·lúrgia]], del treball del [[cuir]] i del [[guix]], de la [[mecànica]] i de la [[fusteria]], així com diverses tècniques artístiques com el [[dibuix]], la [[pintura]] i l'[[escultura]] sobre [[marbre]] i sobre [[bronze]].<ref name=AM>Andrew Martindale. ''The Rise of the Artist''. Thames and Hudson.(en anglès)</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Cennini|nom=Cennino|enllaçautor=Cennino Cennini| títol=Libro del arte|url=http://books.google.cat/books?id=F98G6St99roC|llengua=castellà|consulta=10 de juliol de 2011|any=1390|editorial=Editorial MAXTOR (trad. 1947, reeditada el 2008)|isbn=9788497613903}}</ref> Igualment, rebé formació en habilitats com la preparació dels colors, el gravat i la pintura dels frescs. Adonant-se del talent excepcional que tenia Leonardo, Verrocchio confià al seu alumne la cura privilegiada d'acabar els seus quadres.
Línia 62:
Cap al [[1490]], crea una acadèmia que porta el seu nom on, durant alguns anys, ensenya el seu saber tot anotant les seves investigacions en petits tractats. El fresc '' [[El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)|L'Última Cena]]'' (1494-1498) fou pintat per al convent dominicà de Santa Maria delle Grazie.<ref name=LB/> El 1496, [[Luca Pacioli]] arriba a Milà i estableix una gran amistat amb Leonardo, que realitza per a ell les taules gravades de ''[[De divina proportione|la Divina proportione]]''.<ref name=Gille/> Una mica més tard, el [[1498]], construeix el sostre del castell dels Sforza.<ref name="Vezzosi3"/>
El [[1499]], les tropes de [[Lluís XII de França]] conquereixen el [[ducat de Milà]] i destitueixen Lluís Maria Sforza, que fugí a [[Alemanya]] amb el seu nebot [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I]],<ref name="Vezzosi4">Capítol 4: «L'art et la guerre», d'Alessandro Vezzosi. A ''Léonard de Vinci: art et science de l'univers''. Gallimard, 1996.</ref> i Lluís XII reivindicà els seus drets a la successió dels [[Visconti]].<ref name="Vezzosi4"/> L'estàtua eqüestre en argila de Lluís Maria fou destruïda pels francesos, que la utilitzen com a blanc d'entrenament.<ref
=== De Venècia a Florència ===
El març del 1499, Leonardo treballà com a arquitecte i enginyer militar per als venecians que volien construir proteccions a la seva ciutat.<ref name=Chiesa/><ref name=LB/> Per aquest motiu, elaborà sistemes per a defensar la ciutat d'un possible atac naval dels [[Imperi Turc|turcs]] i, entre les seves propostes, destaca la invenció d'un tipus d'[[escafandre]] submarí amb un casc rudimentari. Els turcs no atacaren i l'invent mai va ser utilitzat. A finals d'abril, tornà cap a Florència i allí, després de fer un estudi sobre els cursos d'aigua al [[Friül]], proposà un sistema de [[rescloses]] per fer possible l'aixecament del curs del [[riu Soča]] i així poder inundar tota una regió que cobria la rodalia de Venècia.<ref name=Gille/>
Tornaria a Venècia l'abril del 1500 per romandre-hi durant un parell de mesos després d'haver estat a [[Màntua]] en companyia del frare matemàtic [[Luca Pacioli]]. A Màntua, va destacar per un retrat que va fer a [[Isabel d'Este (1474-1539)|Isabel d'Este]]. Una carta del [[4 d'abril]] del [[1501]] en què Pierre de Nuvolaria respon a la duquessa de Mantoue, en relació a Leonardo afirma que «els seus estudis matemàtics l'han allunyat de la pintura»; Leonardo prosseguia portant a terme grans investigacions.<ref name=Gille/> El 1501, s'està al convent de la Santissima Annunziata, on rep l'aprovació per a fer un esbós preparatori de ''[[La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna i sant Joan Baptista]]'', una obra que provocà una tal admiració que «homes i dones, joves i vells» venen veure-la «com si participessin en un gran festival».<ref name=Vasari/><ref
[[Fitxer:Peter Paul Ruben's copy of the lost Battle of Anghiari.jpg|miniatura|esquerra|''La batalla d'Anghiari'' de [[Peter Paul Rubens]] és una de les còpies de l'obra original de Leonardo. Reprèn «La lluita per l'estendard», la part central del fresc de Leonardo.]]
Línia 79:
=== De Milà a Roma ===
[[Fitxer:Mona Lisa, by Leonardo da Vinci, from C2RMF retouched.jpg|miniatura|esquerra|''[[La Gioconda]]'']]
El [[1504]], tornà a treballar a Milà que, en aquella època, estava sota el control de [[Maximilià Sforza]] gràcies al suport dels [[mercenari suís|mercenaris suïssos]]. Molts dels alumnes i els interessats en la pintura coneixen o treballen amb Leonardo a Milà,<ref name=LB/> entre els quals cal destacar [[Bernardino Luini]], [[Giovanni Antonio Boltraffio]] i [[Marco d'Oggiono]].<ref
El [[1505]], es dedica a estudiar el [[vol]] dels [[ocells]], i també és quan redacta el ''[[Còdex sobre el vol dels ocells]]''.<ref name=Pedreti >Pedretti, Carlo (1962). ''A Chronology of Leonardo Da Vinci's Architectural Studies after 1500''. Geneva: E. Droz, pàg. 37.</ref> D'ara endavant, observacions, experiències i reconstruccions se succeeixen amb molta intensitat.<ref name=Gille/> Un any més tard, el govern de Florència li permet reunir-se amb el governador francès de Milà, [[Carles II d'Amboise]], que el reté amb ell malgrat les protestes per part florentina. Leonardo quedà enmig de disputes entre francesos i toscans, i fou pressionat pel tribunal perquè acabés ''La Mare de Déu de les roques'' amb el seu alumne [[Ambrogio de Predis]], mentre que treballava en ''La batalla d'Anghiari''.<ref name="Vezzosi4"/>
Línia 93:
=== Els darrers anys a França ===
[[Fitxer:Manoir clos luce.jpg|miniatura|esquerra|[[Clos Lucé]] prop d'[[Amboise (França)|Amboise]], fou l'última casa de Leonardo de Vinci i actualment és un museu consagrat a ell]]
El setembre del [[1515]], el nou rei de França, [[Francesc I de França|Francesc I]], reconquereix Milà després de vèncer en la [[Batalla de Marignano]].<ref name=Wasser>Jack Wasserman. ''Leonardo da Vinci'', Abrams, 1975. (en anglès)</ref> El novembre del mateix any, Leonardo dissenya un nou projecte sobre la disposició del barri de Médici a Florència. El 19 de desembre, estava present en la reunió entre Francesc I i el papa Lleó X que es va celebrar a Bolonya.<ref name=LB/><ref>Georges Goyau. ''[http://www.newadvent.org/cathen/06207a.htm Francois I]''; traduït per Gerald Rossi. The Catholic Encyclopedia, volum VI. Nova York: Robert Appleton Company. Publicat el 1909.</ref><ref>Salvador Miranda. ''[http://www.fiu.edu/~mirandas/bios1527-ii.htm The Cardinals of the Holy Roman Church: Antoine du Prat]'', 1998-2007. (en anglès)</ref> Francesc I encarrega a Leonardo un [[lleó]] mecànic que pugui caminar i amb el detall que el pit s'obri per a mostrar la [[flor de lis]].<ref name=Vasari/> No se sap per a quina ocasió va ser concebut aquest lleó, però pot tenir relació amb l'arribada del rei a [[Lió]], o amb les converses de pau entre el rei i el papa.<ref
El [[1516]], marxà a França amb el seu ajudant, el pintor [[Francesco Melzi]], i potser també amb [[Salai]];<ref name="Vezzosi5"/> el seu nou mecenes i protector, el rei de França Francesc I, l'instal·la a la casa de la seva [[infantesa]], el [[Clos Lucé]], prop del castell d'Amboise. És el «primer pintor, primer enginyer i primer arquitecte del rei»,<ref name="grandesdecouvertes"/> i rep una pensió de 10.000 escuts.<ref name=Chiesa/> Potser a la cort francesa estaven més interessats pel pintor, per l'artista, que per l'enginyer, quan a Itàlia va ser més valorat com a ''ingénieur''.<ref name=Gille/> El fet que Francesc I li donés el Clos Lucé es pot entendre com un missatge a Leonardo perquè «fes el que volgués». No fou el primer artista a rebre aquest honor perquè [[Andrea Solario]] i [[Giovanni Giocondo|Fra Giovanni Giocondo]] l'havien precedit uns anys abans.<ref name="Vezzosi5"/> El rei estava fascinat amb Leonardo i el considerà com un pare. La casa i el castell d'Amboise estaven connectats per un soterrani que permetia al sobirà retre visita a l'artista i home de ciència amb tota discreció. Leonardo projectà la construcció d'un nou palau a Romorantin conjuntament amb la desviació d'un riu a la Sauldre. Esbossà un projecte d'un canal entre el Loira i la Saône i organitzà festes com la que, l'octubre del 1517, el rei donà al castell d'Argenton en honor de la seva germana.<ref name=Gille/>
Línia 163:
== Artista ==
[[Fitxer:Leonardo da Vinci Virgin of the Rocks (National Gallery London).jpg|miniatura|''[[La Verge de les Roques (National Gallery)|Mare de Déu de les roques]]'', 1483-1486 i 1495-1508 (dues versions que mostren una innovadora iconografia que serà àmpliament utilitzada)]]
Malgrat la relativa presa de consciència i l'admiració que ha despertat Leonardo com a científic i inventor en els darrers anys, la seva fama ha descansat sobre les seves creacions com a pintor d'unes quantes obres, autentificades o que se li atribueixen, que han estat considerades com a grans obres mestres del patrimoni universal.<ref
Les seves pintures són cèlebres. D'una banda, han estat copiades i imitades pels estudiants, i de l'altra han estat el centre de debat i controvèrsia entre els especialistes. Entre les qualitats, cal destacar les tècniques pictòriques innovadores que va emprar, el sentit de la composició i l'ús subtil dels [[esfumat]]s de colors, el coneixement profund de l'[[anatomia]] humana i animal, de la [[botànica]] i la [[geologia]], la utilització que feia de la [[llum]], l'interès per la [[fisonomia]], la capacitat de reflectir la manera com els humans utilitzen el registre de les emocions i les expressions gestuals. Dominava sobretot la tècnica del «sfumato» i la combinació d'ombres i llums. Totes aquestes qualitats apareixen reunides en obres com ''La Gioconda'', ''L'Última Cena'' i ''La Mare de Déu de les roques''.<ref>Frederick Hartt. ''A History of Italian Renaissance Art'', pàg. 387-411.</ref>
Línia 230:
Va estudiar, per descomptat, el que envolta la [[llum]] i temes d'[[òptica]];<ref name="Vezzosi5"/> i en [[hidrologia]], l'única llei que va arribar a formular tingué relació amb els cursos d'aigua. Pel que fa a l'àmbit de la [[química]], cal destacar la posada a punt d'un [[alambí]], i algunes investigacions sobre [[alquímia]] que va practicar a Roma.<ref name=Gille/>
Si, en [[arquitectura]], [[Leon Battista Alberti|Alberti]] o [[Francesco di Giorgio]] es van preocupar per la solidesa de les bigues, no ho van fer des de formulacions matemàtiques com Leonardo, que s'interessà pel problema de la flexió i aconseguí definir "lleis" encara imperfectes; per exemple, en relació a la línia elàstica en el cas de bigues de seccions diferents.<ref
=== Anatomista i naturalista ===
| |||