Anís de Flavigny: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m retocs diversos
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1:
{{Infotaula menjar}}
[[Fitxer:Graines-anis.jpg|miniatura| De la llavor a l'anís i les seves aromes.]]
L''''Anis de Flavigny''' és una [[Dolç|dolçordolç]] francesafrancès elaboradaelaborat a [[Flavigny-sur-Ozerain]] a [[Borgonya|la Borgonya]]. Cada confit és fet d'una llavor d'[[Anís|anís verd]] recoberta amb xarop [[Sucre|de sucre]] aromatitzat: [[anís]], [[Viola (gènere)|violeta]], [[rosa]], [[menta]], [[regalèssia]], [[Tarongina|taronger]]...
 
== Ingredients ==
L'Anis de Flavigny es compon d'una llavor d'anís verd, sucre i una [[Sabor|aroma natural]]. La llavor d'anís és la de ''[[Anís|Pimpinella anisum]]'', una espècie probablement originària d'Àsia, molt estesa pel conreu a tots els països temperats. El sucre és [[Remolatxa sucrera|bleda-rave sucrera]] si és blanc, i si és vermell de, [[Canya de sucre|canya]] i certificat ecològic. Les sabors són [[Oli essencial|olis essencials]] i aromes naturals extretes amb [[Vapor d'aigua|vapor]].
 
== Mètode de fabricació ==
És un [[confit]]: la llavor d'anís es cobreix amb successives capes fines de xarop de sucre. L'[[edulcorant]] triga quinze dies a convertir una llavor petita de dos mil·ligrams en un [[Llaminadura|caramel]] d'un gram .<ref>{{Ref-llibre|autor=Annie Perrier-Robert|títol=Dictionnaire de la gourmandise|lloc=Paris|edició=Groupe Robert Laffont|any=|data=18 octobre 2012|pàgines=1638|isbn=978-2-221-13403-0|capítol=Anis : l'Anis de l'abbaye de Flavigny}}</ref> . Del 1591 ençà, els successius fabricants de sucre s'han mantingut fidels a la recepta.
 
== Història ==
Són monjos [[Orde de Sant Benet|benedictins]] que, durant la fundació de [[Abadia de Flavigny|l'abadia de Flavigny]] l'any [[719]] ,<ref>{{Ref-publicació|nom=Gérard|cognom=Moyse|article=Les origines du monachisme dans le diocèse de Besançon ({{sp-|V|-|X|s}})|publicació=Bibliothèque de l'École des chartes|volum=131|exemplar=2|data=1973|doi=10.3406/bec.1973.449960|url=https://www.persee.fr/doc/bec_0373-6237_1973_num_131_2_449960|consulta=2021-04-16|pàgines=369–485}}</ref>, situada molt a prop del lloc d'[[Alèsia]] on [[Juli Cèsar]] va derrotar [[Vercingètorix|Vercingétorix,]] <ref name=":0">{{Ref-web|llengua=fr|autor=Elisabeth Assayag|títol=Anis de Flavigny, la recette d’un bonbon de légende|url=https://www.europe1.fr/emissions/marques-de-famille/anis-de-flavigny-la-recette-dun-bonbon-de-legende-4001981|obra=Europe 1|data=2 novembre 2020|consulta=2020-11-05}}</ref>, van començar a elaborar aquest caramel amb anís atestat al principi de la nostra època pel viatger romà [[Flavi]].
 
Ja l'any 1591, benedictins de l'abadia repartien dolçors als eclesiàstics de passada.<ref name=":0">{{Ref-web|llengua=fr|autor=Elisabeth Assayag|títol=Anis de Flavigny, la recette d’un bonbon de légende|url=https://www.europe1.fr/emissions/marques-de-famille/anis-de-flavigny-la-recette-dun-bonbon-de-legende-4001981|obra=Europe 1|data=2 novembre 2020|consulta=2020-11-05}}</ref> El 1660 van oferir llavors d'anís a la pia [[Anna d'Àustria (reina de França)|Anna d'Àustria]], al [[Luberon]] on feia pelegrinatge<ref name=":0" /> El seu fill, [[Lluís XIV de França|Lluís XIV,]] posseïa una confiera de caramels d'anís recobert en successives capes de sucre aromatitzat. Durant la negociació d'un tractat de pau el 1763 amb [[Jordi III del Regne Unit|Jordi III]], [[Llista de monarques anglesos|rei d'Anglaterra]], el [[Charles de Beaumont|cavaller d'Éon]] va oferir sobretot anissos de Flavigny <ref name=":0" /> .
 
Després de la [[Revolució Francesa|Revolució Francesa,]] quan els béns de l'Església van ser confiscats, l'abadia de Flavigny va ser utilitzada com a pedrera en la qual es venien blocs de pedra<ref name=":0">{{Ref-web|llengua=fr|autor=Elisabeth Assayag|títol=Anis de Flavigny, la recette d’un bonbon de légende|url=https://www.europe1.fr/emissions/marques-de-famille/anis-de-flavigny-la-recette-dun-bonbon-de-legende-4001981|obra=Europe 1|data=2 novembre 2020|consulta=2020-11-05}}</ref>. Vuit pastissers del poble començaren a fabricar aquesta llaminadura segons la recepta original <ref name=":0" />. Sola fàbrica que continua artesanalment la manufactura d'Anis de Flavigny, la casa Troubat, fou fundada per Jean Troubat l'any 1923 quan hi instal·là les seves màquines, al si de l'abadia.<ref name=":0" />.
 
Del 1990 ençà, els gerents Troubat, han perpetuat les valors dels monjos benedictins d'abans alhora que han modernitzat el negoci. Aconsellen de prendre aquests anissos en parelles per a deixar-los fondre a la boca sense mastegar-los .<ref name=":0">{{Ref-web|llengua=fr|autor=Elisabeth Assayag|títol=Anis de Flavigny, la recette d’un bonbon de légende|url=https://www.europe1.fr/emissions/marques-de-famille/anis-de-flavigny-la-recette-dun-bonbon-de-legende-4001981|obra=Europe 1|data=2 novembre 2020|consulta=2020-11-05}}</ref> .
 
== Contenidor ==
La part superior de les capses ovalades mostra un pastor que ofereix dolçors a una jove en un entorn romàntic amb un rierol i un xai, símbol de feminitat i virilitat.<ref name=":0">{{Ref-web|llengua=fr|autor=Elisabeth Assayag|títol=Anis de Flavigny, la recette d’un bonbon de légende|url=https://www.europe1.fr/emissions/marques-de-famille/anis-de-flavigny-la-recette-dun-bonbon-de-legende-4001981|obra=Europe 1|data=2 novembre 2020|consulta=2020-11-05}}</ref>.
 
== Difusió ==
Els anissisanissos de Flavigny van ser els primers caramels que es van oferir en màquines expenedores a les estacions de tren i al metro, després als cinemes o [[Gran magatzem|grans magatzems]] als [[Dècada del 1930|anys mil-nou cents trenta.]]<ref name=":0">{{Ref-web|llengua=fr|autor=Elisabeth Assayag|títol=Anis de Flavigny, la recette d’un bonbon de légende|url=https://www.europe1.fr/emissions/marques-de-famille/anis-de-flavigny-la-recette-dun-bonbon-de-legende-4001981|obra=Europe 1|data=2 novembre 2020|consulta=2020-11-05}}</ref>.
 
Van rebre el llaç blau Intersuc l'any 1988, per ser « un dels caramels més antics de França » .
Línia 27:
L'any 2014, els anissos de Flavigny es venien en quaranta-cinc països i encara eren fabricats per l'empresa familiar artesana Troubat.
 
Els anissos de l'Abadia de Flavigny també van rebre la distinció de [[:fr:Site_remarquable_du_goût|Site remarquable du goût]] del Ministeri de l'Agricultura, del Medi, de la Cultura i del Turisme l'any 1992, per les seves qualitats d'« ambaixador de la gastronomia francesa a gairebé tot el món, perquè aquesta llepolia encara es fabrica al seu lloc d'origen, perquè està obert als visitants i és remacable».
 
=== Varietats ===
Línia 34:
== Galeria ==
<gallery mode="packed">
Fitxer:Anis-fleur.jpg|enllaç=Fichier:Anis-fleur.jpg| [[Anís|Pimpinella anisum]].
Fitxer:Fabrique-flavigny.jpg|enllaç=Fichier:Fabrique-flavigny.jpg|alt=La fabrique des Anis de Flavigny.| La fàbrica Flavigny Anis.
Fitxer:Anis_de_Flavigny_in_Flavigny-sur-Ozerain.jpg|enllaç=Fichier:Anis_de_Flavigny_in_Flavigny-sur-Ozerain.jpg|alt=La fabrique des Anis de Flavigny (2006)| La fàbrica Anis de Flavigny (2006)
Fitxer:Atelier-anis.jpg|enllaç=Fichier:Atelier-anis.jpg|alt=L'atelier de conditionnement.| L'obrador d'embalatge.
</gallery>
 
Línia 44:
 
== Referències ==
 
*
{{Referències}}
 
== AnnexosVegeu també ==
{{Projectes germans|Commons=Category:Anis de Flavigny}}
 
=== Articles relacionats ===
 
* [[Flavigny-sur-Ozerain]]
* [[Abadia de Flavigny|Abadia de Saint-Pierre de Flavigny-sur-Ozerain]]
* [[Rebosteria]]
 
=== LligamsEnllaços externs ===
{{Projectes germans}}
 
* [http://www.anisdeflavigny.com Lloc dels Anis de Flavigny]
[[Categoria:Gastronomia de França]]