|
== Biografia ==
Va néixer l'[[11 d'octubre]] de [[1885]] a la ciutat de [[Bordeus]], capital de la [[regió francesa]] d'[[Aquitània]] i del [[departaments francesos|departament]] de [[Gironda]], en una família de profundes arrels [[catolicisme|catòliques]]. De jove, va quedar sota la custòdia de la seva mare a causa del defunciódecés del pare. Va estudiar batxillerat a [[Cauderan]] en una escola de la ''[[Societat de Maria]]'' (o [[Companyia de Maria Montfortana|marianistes]]) i després va estudiar [[literatura]] a la [[Universitat de Bordeus]], on es va graduar el [[1905]]. L'any [[1906]] es trasllada a [[París]], on hi escriu el seu primer llibre de versos ''Les mains jointes''.
Va participar com a soldat durant la [[Primera Guerra Mundial]], on va emmalaltir greument. El [[1933]] va serfou nomenat membre de la [[Acadèmia Francesa]], ocupant el seient número 22. Durant la [[Guerra civil espanyola]] va simpatitzar amb el bàndol [[Segona República Espanyola|republicà]] i després,en a l'esclatar la [[Segona Guerra Mundial]], va formar part de la [[Resistència francesa]] contra la invasió [[nazisme|nazi]]. Va editar les revistes ''Les Lettres Francaises'' i ''Le Cahier Noir'', en les quals denunciava i criticava les tortures i assassinats comesos contra els patriotes francesos.
El [[1958]] fou guardonat amb la [[Legió d'honor]] concedida pel govern francès. Posteriorment encoratjà [[Elie Wiesel]] a escriure les seves experiències com a [[jueu]] durant l'[[Holocaust]]. Mauriac morí l'[[1 de febrer]] de [[1970]] i fou enterrat al Cementiri de Vemars, situat a la [[Val d'Oise]].
Segons fons escrites, l'obra biogràfica de [[Jean-Luc Barré]] desvela que François Mauriac hauria hagutsentit una passió ardent per a un escriptor jove, [[diplomàtic]] [[Suïssa|suïs]], [[Bernard Barbey]].<ref>[http://www.lexpress.fr/culture/livre/mauriac-homo-le-brulant-secret_823354.html ''Mauriac homo, le brûlant secret''] per François Dufay a ''[[L'Express]]'' del 26 de febrer de 2009 (en català: Mauriac homosexual, el secret ardent)</ref> La notícia que Mauriac, malgrat les seves conviccions [[catolicisme|catòliques]] radicals hauria hagut relations [[homosexualitat|homosexuals]] amb nois joves ja havia estat desvelada aen una intervista amb [[Daniel Guérin]], publicada al llibre de Gilles Barbedette i Michel Carassou, ''Paris gay 1925''.<ref>Gilles Barbedette & Michel Carassou, ''Paris Gay 1925'', Paris, Editions Non Lieu, 2008, 241 pàgines, ISBN 978-2352700494 (en català: París gai 1925)</ref>. Daniel Guérin ha confirmat aquestaquesta notícia, verificable a la correspondència que hahi hagutva haver amb Mauriac, conservada a la [[Bibliothèque de documentation internationale contemporaine|Biblioteca de documentació contemporània]], malgrat la voluntat expressa de Mauriac de recobrarrecuperar aquests documents per ai destruïdestrui-lslos.
== Obra literària ==
|
