República Popular Belarussa: diferència entre les revisions

El 7 de novembre del 1917, alhora que es produeixen els fets revolucionaris a Petrograd, el Soviet dels Treballadors i Soldats de Minsk es fa amb el poder a la ciutat i lluita contra els revolucionaris. Presidit per [[Alyaksandr Charvyakou]] (1892-1937), un dels fundadors de la secció [[bolxevic]] bielorussa, tallaren els comunicacions de les unitats militars que anaven a aixafar les revoltes de Petrograd i Moscou. El 8 de novembre, per una decisió del Comitè regional del NoroestNord-oest del PSDOR, fou creat un Comitè Revolucionari sota els auspicis del soviet de Mensk, que serà transformat en Comitè Militar Revolucionari (VRK) de la regió NoroestNord-oest, del qual en serà nomenat cap [[Vasil Zacharka]] (1877-1943), qui havia aconseguit que nombrosos oficials tsaristes bielorussos es passessin a la seva causa, i que aconseguiria el 3 de desembre ser reconegut com a autoritat pels comitès de soldats del front oest, pels soviets de Mensk, Viciebsk i [[Mahilou]], i pels soviets de pagesos de Minsk i [[Vilnius]]. D'aquesta manera, el 9 de desembre, els Comitès Executius i el Comitè del Front s'unificaren en l'ISPOLKOM (Comitè Executiu Regional) de Soviets de Treballadors, Soldats i Pagesos de la Regió Oest o communisto, sota autoritat de N. V. Rogozinskij, amb jurisdicció sobre la [[Bielorússia]] no ocupada pels alemanys. K. I. Lander comandà el Soviet de Comissaris Populars de la Regió NoroestNord-oest i del Front.