República Popular Belarussa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Noroest +Nord-oest, -noroest +nord-oest) |
|||
Línia 81:
En esclatar la revolució el juliol del 1917, es proclamà a [[Minsk]] la Rada Bielorussa, formada per burgesos nacionalistes, alhora que es formaven ''revkoms'' (Comitès revolucionaris) a Minsk, Homiel, Viciebsk, Babrujsk i Vorsha, que enviaren representants a [[Moscou]]. L'agost del 1917 es creà el Comitè Públic Provisional d'Ordre i Seguretat, liderat per M. Frunze, A.F. Miaskinov, V. G. Knorin, N.I. Alibegov, K.I. Lander, S.G. Mogilevskij i M.I. Kalmanovich. L'octubre s'organitzà el'' Vialikaja Biełaruskaja Rada''(Вялікая Беларуская Рада) (Consell Suprem Bielorús), presidit pel lingüista [[Jazep Losik]] (1884-1940) i [[Viačasłaŭ Adamovič]] (m. 1939), ambdós destacats membres de la [[Hramada]].
El 7 de novembre del 1917, alhora que es produeixen els fets revolucionaris a Petrograd, el Soviet dels Treballadors i Soldats de Minsk es fa amb el poder a la ciutat i lluita contra els revolucionaris. Presidit per [[Alyaksandr Charvyakou]] (1892-1937), un dels fundadors de la secció [[bolxevic]] bielorussa, tallaren els comunicacions de les unitats militars que anaven a aixafar les revoltes de Petrograd i Moscou. El 8 de novembre, per una decisió del Comitè regional del
Pel desembre del 1917 es va reunir a Minsk el ''Pieršy Ŭsiebiełaruski Kanhres'' (Першы Ўсебеларускі Кангрэс) (Primer Congres Panbielorús), evolució de la ''Belorusskaja Rada'', amb 1.872 delegats d'arreu del país i de totes les organitzacions i partits existents, dirigits per [[Ivan Sierada]], antic coronel de l'exèrcit tsarista, i militarment per I.R. Dovbor-Musnitsky, on es van discutir els problemes nacionals i s'advocà per la creació d'un Estat bielorús autònom i democràtic i per la llibertat religiosa, i funden el diari en bielorús ''Zviazda'' (Estrella).
|