Ciutat tancada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
Les ciutats tancades van ser establertes oficialment a finals de la dècada de 1940 però sota l'eufemisme d' "apartats de correus", referint-se a la pràctica d'adreçar-los el correu a través d'apartats de correus en altres ciutats.
 
Es van classificar en dues categories: La primera categoria era per les localitats relativament petites amb instal·lacions sensibles de tipus militar, insustrial o científic, com són fàbriques d'armament o centres de recerca nuclear. Els exemples són les ciutats de [[OzyorskOziorsk]] ([[ChelyabinskTxeliàbinsk]]-65) amb plantes de producció de [[plutoni]] i [[Sillamäe]], on es fa l'[[enriquiment de l'urani]]. Fins i tot no es permetia el pas de ciutadans soviètics sense l'autorització pertinent. A més algunes ciutats van ser tancades a l'accés, sense tenir autorització, dels estrangers però eren de lliure pas pels soviètics, això incloïa les ciutats de [[Perm]], (on es feien [[tanc]]s) i [[Vladivostok]], base de la marina soviètica del Pacífic.
 
La segona categoria de ciutats tancades comprenia ciutats frontereres (i enclavaments com l'''0blast'' de [[Kaliningrad]]) que estaven tancades per motius de seguretat, n'hi havia per gran part de la Unió Soviètica i moltes eren a la frontera amb Alemanya Oriental i la frontera entre Alemanya Occidental i Txecoslovàquia on es necessitava permís per entrar-hi.
Línia 13:
.<ref>Victor Zaslavsky, "Ethnic group divided: social stratification and nationality policy in the Soviet Union", p.224 in Peter Joseph Potichnyj, ''The Soviet Union: Party and Society'', Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-34460-3</ref>
 
El controls d'accés i sortides de les ciutats tancades era estrictes, en algunes ciutats, a més, s'hi va posar tanques de filferro espinós i guardies armats.
 
== Les ciutats tancades actualment ==