|
===La Monarquia Universal de l'emperador Carles V===
El monarca de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó també ho era de Flandes, de Borgonya i de la major part d'Itàlia<ref>[http://books.google.cat/books?id=bVv8XOXtg2EC&lpg=PA65&dq=&pg=PA69#v=onepage&q&f=true Bernal, Antonio-Miguel (2005), ''España, proyecto inacabado: Los costes/beneficios del imperio'', Marcial Pons Historia, pág.69]</ref> de manera que la monarquia de l'emperador Carles V es constituí com una unió de diverses entitats polítiques territorials no radicades tanttan sols a [[Espanya (geografia)]], sinó també a [[Europa]] i a [[Amèrica]], caracteritzant-se per la seva dimensió supranacional<ref name=felipe_II/> i en la que no s'establí unitat jurisdiccional pel conjunt de territoris patrimonials heretats. Cada estat mantingué la seva pròpia administració en absència del sobirà i aquesta respectava les distintes jurisdiccions dels respectius territoris. <ref>[http://books.google.cat/books?id=t9REWs8RAcYC&lpg=PA51&dq=&pg=PA50#v=onepage&q&f=true Lee, Stephen J. (1990), ''Aspects of European history, 1494-1789'', Routledge, pág.50]</ref> A aquesta dimensió cal afegir-hi l'elecció imperial de Carles V, que suposà la implementació d'una política dirigida a liderar un imperi d'abast universal<ref>[http://books.google.cat/books?id=AivOuI0ClJMC&lpg=PA168&dq=&pg=PA168#v=onepage&q=&f=false Floristán Imízcoz, Alfredo (2004), Historia de España en la Edad Moderna, Editorial Ariel, pág.168]</ref> i defensor de la fe catòlica<ref>[http://books.google.cat/books?id=rfA_5X831MMC&lpg=PA49&dq=&pg=PA49#v=onepage&q&f=true Fernández Albaladejo, Pablo (2001), ''Los Borbones: dinastía y memoria de nación en la España del siglo XVIII'', Marcial Pons Historia, pág.49]</ref> basat en establir relacions pacífiques a la Cristiandat per tal de combatre contra els infidels.<ref>[http://books.google.cat/books?id=fd24ISwYmH8C&lpg=PA183&dq=&pg=PA183#v=onepage&q&f=false Floristán Samanes, Alfredo (2005), ''Historia moderna universal'', edición 3, editorial Ariel, pág.183]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=lvM7GaczH00C&lpg=PA87&dq=&pg=PA87#v=onepage&q&f=true Lynch, John (2007), ''Los Austrias (1516-1700)'', Editorial Critica, pág.87]</ref> Aquest dimensió territorial i direcció política feren que la monarquia de l'emperador Carles V fos coneguda amb el nom de Monarquia Universal, per bé que les guerres contra la reforma protestant dugueren a l'extenuació del monarca que el [[1556]] abdicà els seus territoris en el seu fill Felip II de Castella.<ref>[http://books.google.cat/books?id=okTl7do7_GcC&lpg=PA166&dq=&pg=PA166#v=onepage&q&f=true Martínez Ruiz, Enrique (1992), ''La España moderna'', Ediciones AKAL, pág.166]</ref> A partir del regnat de [[Felip II de Castella]] la política es féu des dels interesos castellans,<ref>[http://books.google.cat/books?id=lvM7GaczH00C&lpg=PA87&dq=&pg=PA220#v=onepage&q=&f=true Lynch, John (2007), ''Los Austrias (1516-1700)'', Editorial Critica, pág.220]</ref> estant obligat a saber parlar en castellà i a residir a la [[Corona de Castella]], que era la corona amb la base econòmica i humana més nombrosa del conjunt de la seva monarquia.<ref>[http://books.google.cat/books?id=Q2IYN490rvAC&lpg=PA263&dq=&pg=PA270#v=onepage&q&f=true Batista González, Juan (2007), ''España estratégica: guerra y diplomacia en la historia de España'', Silex Ediciones, pág.270]</ref> Aquest anclatge en la perspectiva espanyola es veié reforçada per la incorporació del [[regne de Portugal]] als dominis de Felip II de Castella, esdevenint aquest per tant l'únic rei de tota [[Espanya (geografia)]], moment a partir del qual la seva monarquia passà a ser definitivament anomenada Monarquia Espanyola o [[Monarquia d'Espanya]].<ref name=felipe_II>[http://books.google.cat/books?id=adN56muj1oYC&lpg=PA575&dq=&pg=PA575#v=onepage&q&f=true Hurtado Bautista, Mariano (1992), ''Funciones y fines del derecho: estudios en homenaje al profesor Mariano Hurtado Bautista'', EDITUM, págs.575-576]</ref>
===La consolidació del sistema de Consells de la Monarquia d'Espanya===
|
