|
=== Mitològics ===
En l'antigales creençaantigues creences norrenes -i de escandinavafet, també germàniques- les runes eren d'origen diví (nòrdicnorrè occidental antic: ''reginkunnr'', ''reginkuðr'' ‘divinal, d'origen diví’). AixòA esuna demostrainscripció jadels alvoltants voltantde l'inici del segle VII ad.C. a la inscripció de, la [[pedra rúnica de Noleby|pedra de Noleby]], [[Suècia]], hom hi llegeix: (''Runorūnō fahifāhī raginakundoraginakundō toj[e'k]atōjeka...'', que significa "Preparopinto<ref>norrè occidental antic: l'adequada''fá''', pretèrit '''fáða''' ‘pintar runes de vermell’, alemany antic '''fêhen''' ‘pintar’, anglès antic '''fǽn''' ‘pintar’.</ref> la runa, faig<ref>gòtic '''taujan''', '''gataujan''' ‘fer’, alemany antic '''zouwen''' ‘fer’, anglès modern '''to taw''' ‘preparar, adobar (pells, cuiro)’.</ref> la d'origen divinadiví..."<ref name="reginkunnr">Transcripció i translliteració de [[Rundata]].</ref>) i a la [[pedra rúnica de Sparlösa|pedra d'Sparlösa]] del segle IX (''Ok rað runa{{mida|1=R}} þa{{mida|1=R}} rægi[n]kundu'', que significa "i interpretar les runes de diví origen"<ref name="reginkunnr" />). MésEn notablement,un document literari com enara els''[[Hávamál]]'', versestrofa 80, esles descriurunes també leses runesdescriuen com a ''reginkunnr'':
{|
|
:80. Þat er þá reynt,
:er þú að rúnumrúnom spyrr
:inuminom reginkunnumreginkunnom,
:þeim er gerðugǫrðo ginnregin
:ok fáði fimbulþulr,
:þá hefir hann bazt, ef hann þegir.<ref>''[http://www.heimskringla.no/original/edda/havamal.php Hávamál]'' en «Norrøne Tekster og Kvad», Noruega.</ref>
:les que alts poders feren
:i el tulr ("sacerdot" Odín) suprem tenyí,
:molt es guanya callant.<ref>[http://www.geocities.com/area51/dimension/9522/havamal.html#III L'Els Hávamál<!-- Títol generat per un bot -->]</ref>
|
|}
L'[[EddaEn poètica]] deel ''Rúnatalrúnatal'', una de les parts dels [[Hávamál]], s'explica que elles seurunes creadorno fouforen creades -tenen el que se'n diu una ‘preexistència’ telúrica- sinó arrancades de la terra pel déu [[Odin]], i elsles versosestrofes 138 i 139 dels [[Hávamál]] descriuen com OdínOdin va rebrearreplegar des del subsòl les runes a través del seu propi sacrifici. El text (en nòrdicnorrè occidental antic i la seva traducció al català) és com segueix:
{|
|
''Veit ec at ec hecc vindgavindgameiði meiði aá''
<br />''netrnætr allar nío,''
<br />''geiri vndaþrundaðr oc gefinn OðniÓðni,''
<br />''sialfrsiálfr sialfomsiálfom mermér,''
<br />''a þeim meiþimeiði, er mangi veit,''
<br />''hvers hann af rótom renn.''
''Við hleifi mic seldosældo nené viþvið hornigi,''
<br />''nystanýsta ec niþr,niðr;''
<br />''nam ec vpupp rvnarrúnar,''
<br />''opandiœpandi nam,''
<br />''fell ec aptr þaðan.''
|
Sé que penjí en un arbre gronxat pel vent
<br />nou llargues nits senceres,
<br />ferit amb una llança i entregatdonat a Odin,
<br />jo mateix [ofert] a mi mateix,
<br />en [[Yggdrasil|aquell arbre]] del qual ningú no coneix
<br />l'origen de ses arrels.
No m'hi donaren pa ni cap banya<ref>És a dir, beguda, ja que hom emprava les banyes dels animals morts, especialment el bestiar boví, com a recipients per a beure-hi.</ref>,
No em donaren pa ni de beure del corn,
<br />vaig mirar cap ala profundsota,
<br />Prenguí les runes,
<br />cridant les prenguí entre crits,
<br />i després d'allà [a terra] emvaig tornar a desplomícaure.
|}
Existeixen dos relats sobre com les runes es donaren a conèixer als mortals. ElLa ''Rígsþula'', un dels poemes de l'[[Edda]] poètica, conta com el déu [[RígRígr]], identificat com [[HeimdallHeimdallr]] a la introducció, va tenir tres fills de dones humanes: ThrallÞræll ‘esclau’ (Besàvia infantà, | l'infant fou aspergit amb aigua, | negre de pell, | l'anomenaren Þræll, esclau), XurlKarl ‘home lliure’ (Àvia infantà, | l'infant fou aspergit d'aigua, | li digueren Jarl, home [lliure], | una dona l'embolcallà amb drap de lli) i Jarl (‘noble’ (Mare infantà un noi, | l'embolcallaren en seda, | fou aspergit amb aigua, | l'anomenaren Jarl). Aquests fills es convertiren en els ancestres de les tres classes d'homessocials que indiquen llurs noms. Quan Jarl arribà a l'edat de començar a emprar armes i mostrar altres signes de noblesa, RígRígr tornà i, havent reconegut Jarl com al seua fill seu, li ensenyà les runes. El [[1555]], l'exiliat arquebisbe suec [[Olaus Magnus]] enregistrà una traducció sobre un home anomenat Kettil Runske que havia robat tres bastons rúnics d'[[Odin]] i après així les [[runa|runes]] i llur màgia.
== Vegeu també ==
| 