Dent de lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Asteràcies; Afegida Categoria:Cicòries usant HotCat |
m r2.7.3) (Robot afegeix: ml:ദുഗ്ധഫേനി; canvis cosmètics |
||
Línia 30:
== Usos ==
[[Fitxer:Salade de Pissenlit.jpg|esquerra|thumb|Amanida de dent de lleó amb cansalada]]
Sembla raonable estimar que totes les espècies de dent de lleó són comestibles. Les seves fulles es mengen tradicionalment en [[amanides]] especialment al sud d'[[Europa]] i també al sud de la mar [[Mediterrània]], tot i que de vegades l'espècie predilecta per a menjar canvia segons el lloc, sent habitualment de fet la més estesa localment. Per exemple, a [[Anatòlia]] es prefereixen les fulles de ''Taraxacum serotinum'', al nord-oest de la mediterrània el ''T. obovatum'' i a [[Grècia]], [[Xipre]] i [[Creta]] el ''T. hellenicum''. Un exemple d'amanida tradicional amb fulles tendres de dent de lleó és, a Xipre, aquestes amb ceba, olives i pa. A Creta l'''agrioradiko'' és una amanida a la qual les fulles tendres de dent de lleó es bullen prèviament.<ref name=couplan>''Le régal végétal: Plantes sauvages comestibles'', de François Couplan. Edicions Ellebore, [[2009]]. ISBN
S'usa com a planta medicinal des de l'antiguitat.<ref name=couplan/> A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta. Per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d'aquestes, és usada per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.
Línia 37:
=== Gastronomia ===
La planta sencera és comestible. Les [[arrel (botànica)
Les seves [[fulla|fulles]] també tenen usos gastronòmics a tota Europa i es poden menjar crues, per exemple en amanida, bullides, fregides, en [[sopa]] (típicament a [[Itàlia]]), com a farciment de [[ravioli]]s o en [[truita d'ou|truita]]. A [[Polònia]], una preparació culinària molt habitual fins a començaments del [[segle XX]] eren les fulles de dent de lleó bullides i escorregudes, barrejades amb llet i patata. En general, les fulles joves i tendres es poden menjar crues però quan són més madures comencen a amargar, cosa per la qual se solen ja menjar cuites.<ref name=couplan/>
Les [[poncella|poncelles]] es mengen i es conserven en vinagre (països eslaus) o en sal (Sicília) de la mateixa manera que les tàperes. Una altra manera de menjar-les, per exemple a [[Occitània]], és fregir-les en oli d'oliva i fer-ne una truita. També les [[inflorescència|inflorescències]] obertes es poden menjar, en amanides, per exemple, i a més es solen usar per a fer licors; «vi de dent de lleó», una mena d'[[aiguamel]]; o en [[melmelada]], anomenada també, pel seu gust i aspecte, ''[[mel]] de dent de lleó'', i que és tradicional a molts indrets camperols d'[[Europa]].<ref>François Couplan. ''Véritable régime crétois'', de Edicions Ellebore, 2009 {{fr}}, ISBN
Com la majoria de vegetals, i més especialment les herbes, els valors de [[greix]]os, [[proteïnes]] i d'[[energia]] ([[calories]]) de la dent de lleó són molt baixos. Les fulles aporten principalment [[vitamines]] i minerals, de les quals destaca la [[provitamina A]], que hi és en una proporció, a igual quantitat en pes, setanta vegades major a la de les taronjes i el doble que als espinacs. També conté [[vitamina B1|vitamines B1]], [[vitamina B2|B2]], [[vitamina C|C]] i [[vitamina E|E]]; i quantitats significatives de sals minerals com el calci, potassi, fosfor, sodi, magnesi i ferro entre d'altres.<ref name=couplan/>
Línia 59:
</gallery>
== Vegeu també ==
* [[Llista de plantes de fulla comestible]]
== Referències ==
<references />
Línia 110:
[[lt:Paprastoji kiaulpienė]]
[[lv:Ārstniecības pienene]]
[[ml:ദുഗ്ധഫേനി]]
[[nds-nl:Hondebloeme]]
[[nl:Paardenbloem]]
|