Química inorgànica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pnb:انکاربن کیمسٹری
mCap resum de modificació
Línia 43:
Els compostos de coordinació clàssics són els metalls de [[parell solitari|parells solitaris]] d'electrons que resideixen en els àtoms dels grups principals de lligands com H<sub>2</sub>O, NH<sub>3</sub>, [[clorur|Cl<sup>−</sup>]] i [[Cianur|CN<sup>−</sup>]]. En els compostos de coordinació moderns gairebé tots els compostos orgànics i inorgànics es poden utilitzar com a [[lligand]]s. El "metall" normalment és un metall dels grups 3-13, així com els trans[[lantànid]]s i els trans[[actínid]]s, però des d'una certa perspectiva tots els compostos químics es poden descriure com a complexes de coordinació.
 
L'estereoquímica dels complexes de coordinació pot ser molt rica, tal i com es pot veure en la separació de Werner de dos [[enantiòmer]]s d'de [[exol|[Co((OH)<sub>2</sub>Co(NH<sub>3</sub>)<sub>4</sub>)<sub>3</sub>]<sup>6+</sup>]], demostració que la [[quiralitat (química)|quiralitat]] no és inherent als compostos orgànics. Un tema tòpic dins d'aquesta especialització és la coordinació química supramolecular.<ref>Lehn, J. M., Supramolecular Chemistry: Concepts and Perspectives, VCH: Weinhiem, 1995 {{en}}</ref>
 
*Exemples: [Co([[EDTA]])]<sup>−</sup>, [[Clorur d'hexaminocobalt (III)|[Co(NH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>]<sup>3+</sup>]], [[Tetraclorur de titani|TiCl<sub>4</sub>]]([[Tetrahidrofurà|THF]])<sub>2</sub>.