Arquebisbat de Saragossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 83:
=== Període islàmic (714-1118) ===
Durant l'[[Dominació musulmana de Catalunya|ocupació islàmica]] el culte no desaparegué de la ciutat; sinó que les esglésies de la Verge i de Santa Engràcia van mantenir-se, mentre que la catedral va ser convertida en una [[mesquita]].
Dels bisbes d'aquesta època es conserven els noms de Senior, qui visità a [[Eulogi de Còrdoba|Eulogi]] a [[Córdoba]] al 849; i el d'Eleca, que al 890 va ser expulsat pels musulmans i es refugià a [[Oviedo]]. Paternus va ser enviat pel rei [[Sanç Garcés III de Pamplona]] a [[Cluny]] per tal d'introduir-hi la [[Orde de Cluny|reforma cluniacenca]], als monestirs de [[monestir de Sant Joan de la Penya|Sant Joan de la Penya]] i de [[Monestir de Leire |San Salvador de Leire]], i més tard va ser nomenat bisbe de Saragossa (1040-1077).
=== Període cristià (1118-1318) ===
El rei [[Alfons I d'Aragó i Pamplona|Alfons I]] alliberà la ciutat el 18 de desembre de 1118 i nomenà bisbe a [[Pedro de Librana]], nomenament confirmat pel Papa [[Gelasi II]]. López, a la seva "Història de Saragossa", diu que Pere de Librana primer va tenir la seva seu a l'[[Basílica del Pilar|església del Pilar]] i el 6 de gener de 1119 purificà la gran mesquita, dedicant-la al Salvador, per convertir-la en la seva seu. D'ací la controvèrsia que començà al 1135, durant el pontificat de [[García Guerra de Majones]], entre els canonges del Pilar i de la Seu per la titularitat de la catedral.
=== Arxidiòcesi de Saragossa (1318-present) ===
Al 1318 la Seu de Saragossa va ser elevada a seu metropolitana per una butlla del papa [[Joan XXII]] del 14 de juny, sent bisbe [[Pedro López de Luna]].
A les disputes que seguiren a la mort del rei [[Martí l'Humà]], l'arquebisbe [[García Fernández de Heredia]] (1383-1411) va ser assassinat al 1411 per [[Antonio de Luna]], partidari del [[comtat d'Urgell|comte]] [[Jaume II d'Urgell]].
Durant més d'un segle, entre 1458 i 1577, la seu va ser ocupada per prínceps de sang reial:
* 1458-1475: Joan d'Aragó, fill natural del rei [[Joan el Sense Fe|Joan II]];
* 1478-1520: [[Alfons d'Aragó (arquebisbe)|Alfons d'Aragó]], fill natural de [[Ferran el Catòlic|Ferran II]], també [[arquebisbe de València]] entre 1512 i 1520;
* 1520-1530: Joan d'Aragó, fill de l'anterior
* 1539-1577: [[Hernando de Aragón]], que havia estat [[abat]] del monestir [[orde del Císter|cistercenc]] de [[Monestir de Veruela|Veruela]].
El 15 de setembre de 1485, [[Pedro de Arbués|Pedro Arbués]], canonge de la catedral de Saragossa i Inquisidor Major d'Aragó, va ser atacat a la catedral, possiblement per conversos. En resposta a l'assassinat, centenars de conversos van ser detinguts i entre 100 i 200 van ser executats, incloent els assaltants.
==Divisió administrativa ==
| |||