Passiflora incarnata: diferència entre les revisions

| name = Passionera''Passiflora incarnata''

La '''passionera''' (''Passiflora incarnata'')''' és una [[planta enfiladissa]] enfiladissa de la família de les [[Passiflora|passifloràcies]] descoberta al [[Perú]] l'any [[1569]].<ref història> {{Citar Berdonces}}</ref> És originària d'[[Estats Units]] i [[Mèxic]] però actualment està molt estesa per l'Amèrica tropical i [[subtropical]], [[Brasil]], [[Perú]] i les [[Bahames]]. Malgrat que l'espècie oficinal no prové d'[[Europa]] és freqüent trobar-la en molts jardins anglesos o cultivar-la a qualsevol part de la [[conca mediterrània]].

La denominació de ''Passiflora'' o ''passionera'' es va establir a principis del [[segle XVII]]. El papa regnant d'aleshores, [[Pau V]], va pensar que la planta era una revelació divina de la passió de Crist ja que aquesta presenta un cèrcol de filaments florals de color porpra, roig o violeta que recorden la corona d'espines de Jesús. Els tres [[Estigma|estigmes]] centrals representaven els tres claus que va suportar Jesús durant la crucifixió; en les cinc [[anteres]] dels [[estam]]s estaven representades les cinc llagues o ferides; l'halo de filaments porpra representaven la corona d'espines; els cinc [[pètal]]s i cinc [[sèpal]]s simbolitzaven els deu [[apòstol]]s (sense [[Judes Iscariot|Judes]] ni [[sant Pere|Pere]]) i finalment els circells representaven els fuets amb els quals es va flagel·lar el cos de Jesús.<ref història> {{Citar Berdonces}}</ref>

Les [[flors]] de la passionera són [[hermafrodithermafrodites]]es, aïllades i [[actinomorf]]es. Generalment són grans i llargament pedunculades o amb presència d'un petit tall que sosté una '''[[inflorescència]]''' simple o flor solitària anomenat [[peduncle]]. Poden arribar a mesurar 10&nbsp;cm de diàmetre. Són [[aromàtic|aromàtiques]] i molt boniques. El [[Calze (botànica)|calze]] està constituït per 5 [[sèpal]]s rugosos, verds a la cara exterior i blancs a la part interior, units per la base en forma de copa, al qual s'incrusten 5 [[pètal]]s de color blanc o vermell pàl·lid que formen la [[corol·la]]. Presenta una corol·la secundària formada per una triple corona de filaments de color [[porpra]] a la cara externa i blanca a la interna disposats de manera radial.

L'[[androceu]] està format per 5 [[estam]]s de grans [[anteres]] ataronjades que contenen els [[sacs pol·línics]]. Aquests estams, generalment, amb filaments lliures a la part superior i units per la base, formen una columna estaminal que està unida al gineceu. Aquesta estructura rep el nom d'[[andròfor]].

=== Composició química <ref name="nom">{{Citar fitofármacos}}</ref>===

* [[Flavonoide]]s (2,5%):Formen C- heteròsids de flavonols; tenen un doble enllaç en les posicions 2-3 i la unitat de sucre s'uneix per les posicions 6 o 8. Destaquen: vitexina (C- heteròsid amb [[glucosa]] unida a la posició 8 a l'apigenina), isovitexina, glucòsids de la luteolina (orientina, isoorientina i lucenina), saponarina, kampferol, queracetina, apigenina, crisina, neohesperidina, luteolina, schaftòsid i isoschaftòsid. La seva concentració en les fulles i flors oscil·la entre 1,5 i 2,1% depenent de l'època de recol·lecció. <ref name="nom">{{Citar fitofármacos}}</ref>

* [[Esterol]]s (10,1%): estigmasterol i sitoesterol.<ref name="nom"/>

* [[Àcid cafeic]]: presentaPresenta acció [[antisèptic]]a.

* [[Àcid ferúlic]]: posseeixPosseeix activitat [[antiagregant]] plaquetariaplaquetària, [[antiespasmòdic]]a ,[[analgèsic]]a i anti-[[inflamatòriaantiinflamatori]]

* Un bon '''[[ansiolític]] i [[hipnòtic]]'''. Redueix la tensió nerviosa acumulada durant el dia, afavoreix la distensió dels músculs i proporciona un son pràcticament igual al fisiològic. Tenen un clar efecte relaxant que fa disminuir la hiperactivitat i la irritabilitat nerviosa a través d'una acció depressora del [[sistema nerviós]], fent-la apte per a nens sobreexcitats.

Usos aprovats per la [[Comissió E]] del Ministeri de Salut alemany:<ref name="nomfitofármacos">{{Citar fitofármacos}}</ref>

* Les fulles i les flors són utilitzades per a fer infusions. Aquesta es pot barrejar amb altres plantes com ''[[melisamelissa]], [[tila]], [[kava]] o [[valeriana]]'' en cas d'[[insomni]], i amb ''[[Crataegus oxycantha]]'' quan apareixen palpitacions i [[taqucàrdictaquicàrdia|taquicàrdies]].

*Algunes parts de la planta són utilitzades per les seves propietats [[diurèticdiürètic|diürètiques]] (part aèria i fruits), com [[anticonceptiu]]s i reguladors del cicle menstrual (l'arrel), [[eupèptic|eupèptiques]](decoració dels fruits), [[antitussigen]] i [[antiasmàtic]] (part aèria)i per prevenir les infeccions urinàries i les malalties relacionades amb l'[[escorbut]] (els fruits).

No és una planta tòxica però la ingesta de dosis altes de passiflora poden potenciar els efectes de fàrmacs inhibidors de la [[monoaminooxidasa]] (MAO), un enzim que regula la degradació metabòlica de la [[serotonina]] i altres neurotransmissors pertanyents al grup de les catecolamines (dopamina, adrenalina i noradrenalina). La presència d'alcaloides indòlics pot potenciar l'efecte de [[barbitúric]]s, [[antihistamínic]]s, [[analgèsic]]s derivats de l'[[opi]] ([[morfina]]), antipsicòtics[[antipsicòtic]]s. Degut als seus efectes sedants lleugers, podria potenciar la sedació produïda per fàrmacs sedants de sistema nerviós central, per això presenta certes '''interaccions medicamentoses'''. Està totalment contraindicat amb l'ús d'alcohol.

[[encs:PassionMučenka flowerpletní]]