Alt alemany antic: diferència entre les revisions

| iso3 = goh

| sil =

}}

L''''alt alemany antic''' (''Althochdeutsch'') és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica. Contra el que de vegades es diu, no és pas la fase més primerenca de la [[alemany|llengua alemanya]], ja que no és un terme que designi una llengua estandarditzada, ni tan sols unificada, i els idiomes que el constitueixen, a més a més, presenten una fortíssima i ràpida evolució fonètico-fonològica entre l'inici de la transmissió escrita i el 1075, de manera que ni tan sols es pot parlar d'una única forma estable per a cadascun dels idiomes constitutius del diasistema alt-alemany antic. Davant aquest fet, i moguts per una necessitat pràctica, a l'Alemanya del segle XIX, hom va triar la llengua de la traducció al fràncic oriental del ''Diatèssaron'' de Tacià el Siríac per a convertir-la en la base referencial de les gramàtiques i els diccionaris. Els lemmes dels diccionaris d'alemany antic, de llavors ençà, estan escrits d'acord amb l'ortografia del ''Tacià''. Hom distingeix dos períodes per a aquest conjunt diasistemàtic: el període preliterari i el període literari. El període preliterari està constituït per un conjunt d'inscripcions rúniques, material onomàstic i glosses incloses dins textos llatins i abasta, sobretot, els segles VIè i VIIè dCr. El període literari s'inicia a la segona meitat del segle VIIIè i arriba, seguns uns, fins al [[1050]] i, segons d'altres, fins al [[1075]]. El primer llibre escrit en un idioma d'aquest conjunt diasistemàtic, és l'[[Abrogans]], un diccionari llatí-bavarès -o si es vol, un diccionari de sinònims llatí amb llurs equivalents bavaresos- redactat entre el 765 i el 770 a Fresing.

 

''(com podem comprovar a partir del paradigma del mot '''tag''' ‘dia’, a la terminació '''-e''' de l'alt-alemany modern '''Tag-e''' li'n corresponen cinc de ben diferenciades en alt-alemany antic. L'evolució fonètica va fer que les desinències de l'alt-alemany antic de datiu singular, instrumental singular, nominatiu plural, acusatiu plural i genitiu plural es confonguessin, al final del període, en una de sola.)''

 

{{ORDENA:Alt Alemany Antic}} <!--ORDENA generat per bot-->