Principat d'Antioquia: diferència entre les revisions

{{FitxaPlantilla:Infotaula d'estat desaparegut

|nom-oficial = '' Principatus Antiochenus ''

|esdeveniment-fi = Conquesta del principat per [[BaibarsBàybars I]]

|p1 = Califat fatimita

|idioma-no-oficial = [[Idioma francès|Francès]], [[Idioma italià|italià]], [[Grec medieval|grec]], [[Llengua àrab|àrab]]

|religió = [[Església catòlica]], [[Esglésiaesglésia ortodoxa de Grèciagrega]], [[Esglésiaesglésia ortodoxa siriana]], [[Islamislam]], [[Judaismejudaisme]]

El [[1095]] el nou papa [[Urbà II]] va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven [[Jerusalem]] i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar a l'[[Imperi Bizantí|emperador bizantí]] [[Aleix I Comnè]] a combatre els [[turcs]] que estaven envaint les seves terres a l'[[Àsia Central]] i [[Pèrsia]]. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de els seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment GodofreuGodofred i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, compromententcomprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizantí. La primavera de [[1097]] els croats van marxar cap a la guerra.

En [[1268]] [[Bàybars I]] es va apoderar de [[Jaffa]] i del [[SetgeCastell de Beaufort (1268Líban)|del castell]] de [[Castell de Beaufort (Líban)|Beaufort]] defensat per l'[[Orde del Temple]] i després va pujar en direcció nord cap al '''Principat d'Antioquia''' i li [[setge d'Antioquia (1268)|va posar setge]]. El 18 de maig les tropes del soldà van obrir bretxa en les muralles per on es van colar els mamelucs en massa. La gran ciutat havia perdurat per més de 160 anys com a capital franca i [[Bohemond VI]] d'Antioquia]] va veure el seu títol rebaixat a comte.

Convertida en la darrera fortalesa de l'extint principat, i governada des del [[comtat de Trípoli]], el [[22 de març]] de [[1287]], les defenses de [[Latakia]] es van malmetre pels efectes d'un terratrèmol, i Qalàwun va aprofitar l'oportunitat per conquerir-la el [[20 d'abril]], doncs no estava coberta per les treves amb els llatins.<ref>{{en}} David Nicolle i Graham Turner, ''[http://books.google.cat/books?id=3St6D8PC4tcC&printsec=frontcover&dq=acre+1291&hl=ca&ei=zv4uTPuTLcWMOMLt7fgB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false Acre 1291: Bloody Sunset of the Crusader States]'', p.15-16 {{en}} </ref>

** ''[[Tancred d'Hautevillede Galilea]], regent, 1100–1103; 1105–1112''

* [[Bohemond II]] d'Antioquia]] 1111–1130

** ''[[Roger de SalernoSalern]], regent, 1112–1119''

** ''[[Balduí II de Jerusalem]], regent, 1119–1126; 1130–1131''

** ''[[Folc d'Anjou]], regent, 1131–1136''

* [[Bohemond III]] d'Antioquia]] 1163–1201

** [[Ramon IV de Tripoli]] 1193–1194 (regent)

* [[Bohemond IV]] d'Antioquia]] 1201–1216

* [[Ramon Rupen]] d'Antioquia]] 1216–1219

* [[Bohemond IV]] d'Antioquia]] (restaurat) 1219–1233

* [[Bohemond V]] d'Antioquia]] 1233–1252

* [[Bohemond VI]] d'Antioquia]] 1252–1268

==; Prínceps titulartitulars d'Antioquia 1268–1457 ==:

* [[Bohemond VI ]] d'Antioquia]] 1268–1275

* [[Bohemond VII de Tripoli]] de Trípoli 1275–1287

* [[LuciaLlúcia ofde TripoliTrípoli]] 1287–c. 1299

* [[Felip de Toucy]] c.1299–1300, després d'aquest passà als [[Regne de Xipre|Reis de Xipre i Jerusalem]]

== Referències ==