Wasit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canviant Categoria:Llocs arqueològics de l'Iraq |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Wasit''' o '''Al-Wasit'''
== Història ==
{{millorar estructura}}
Fundada l'any [[702]] per [[Al-Hajjaj ibn Yússuf]], governador omeia de l'Iraq, a mig camí entre [[Madain]] i [[Bàssora]], [[Kufa]] i [[Ahwaz]], com a campament militar de les tropes sirianes, fou un dels principals centres militars durant els califats [[Califat omeia|omeia]] i [[Califat abbàssida|abbàssida]].<ref>{{Versaleta|Muir}}, Capítol L, pàg. 339</ref> També es convertí en un important centre administratiu, comercial i portuari. Fou la capital de l'[[Iraq (província del Califat)|Iraq]] del 684 al 713 o 723. Sembla que cap el 715 va deixar de ser ja la residència del governador quan es va incorporar a la província el districte del [[Khurasan (província del califat)|Khurasan]]; [[Umar II]] va dividir la província en tres ([[Kufa]], [[Bàssora]] i [[Khurasan]]) amb governadors separats i Wasit fou desmilitaritzada i buidada de tropes sirianes encara que [[Yazid II]] la va tornar a militaritzar breument fins el 723. El 721 fou teatre de la revolta de [[Yazid ibn al-Muhallab]], el successor efectiu d'al-Hajjaj en el govern (715). Després del 723 la capital del govern de l'Iraq va oscil·lar entre Wasit, Kufa i [[Hira]]; [[Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí]] hi va residir al menys una part del seu govern; Wasit va jugar un paper important en la revolta xiïte de Zayd ibn Ali (739); els kharigites hi foren actius a la meitat del segle i se'n van apoderar sota la direcció de l'omeia [[Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz|Abd Allah ibn Umar II]] però el governador Yazid ibn Umar ibn Hubayra (hi ha força confusió a les fonts entre aquest i [[Yússuf ibn Úmar ibn Hubayra ath-Thaqafí|Yusuf ibn Umar]]) la va reconquerir el 746 quan sembla que la ciutat estava exhausta. Wasit fou capital de la ''kura'' de Kaskar al Baix Iraq i es va mantenir autònoma del Sawad de Kufa i de Bàssora. ▼
Fundada l'any [[702]] per [[Al-Hajjaj ibn Yússuf]], governador omeia de l'Iraq, a mig camí entre [[Madain]] i [[Bàssora]], [[Kufa]] i [[Ahwaz]], com a campament militar de les tropes sirianes, fou un dels principals centres militars durant els califats [[Califat omeia|omeia]] i [[Califat abbàssida|abbàssida]].<ref>{{Versaleta|Muir}}, William. ''[http://www.answering-islam.de/Books/Muir/Caliphate/index.htm The Caliphate, its rise, decline and fall]'', Capítol L, pàg. 339. Edinburgh: John Grant, 1924</ref>
▲
Els [[abbàssides]] la van conquerir el 750 després d'un setge. El 762 va donar suport a la revolta [[hasanita]]. La fundació de [[Bagdad]] la va deixar com un centre administratiu de segon orde. El 834 fou saquejada pels [[zutt]], els rebels d'origen indi (del Sind i altres llocs) i després damnada pels [[zandj]] en la seva revolta (869-883). El 871 fou assolada per una epidèmia i el 877 els zandj la van destruir, especialment la seva part oriental; es va reconstruir però el 904 fou en part destruïda altre cop per unes inundacions, seguides d'unes altres encara més greus el 922. [[Ibn Raik]] era governador de Wasit quan fou promogut a ''amir al-umara''. Durant el domini dels [[buwàyhides]], Wasit fou disputada per la riquesa de la seva terra entre els [[Baridis]] d'[[al-Ahwaz]], l'''amir al-umara'' i els buwàyhides. Del 949 al 971 fou sovint residència de [[
[[Al-Mukaddasi]] la va visitar el 985 estava en millor estat que altres ciutats com Bàssora, Kufa, [[Samarra]], [[Anbar]] i la mateixa Bagdad. Al segle XI fou objecte de disputa entre els [[mazyàdides]] d'[[Hilla]] i [[al-Basasiri]]; el 1056 l'''amir'' de la ciutat, Ibn Fasandjis, va donar suport a al-Basasiri i va fer la [[khutba]] en nom del califa fatimita [[al-Mustansir]], i va fer pintar la façana de la mesquita local de blanc, el color dels xiïtes d'[[Egipte]]; just uns mesos abans (desembre de 1055) els [[seljúcides]] sunnites sota [[
[[Hulagu]] es va presentar a Wasit el dissabte [[23 de febrer]] de [[1258]], tretze dies després de la seva entrada a [[Bagdad]] (el [[10 de febrer]] de [[1258]]); la ciutat va oferir resistència i fou atacada pels mongols; uns quaranta mil habitants haurien mort i part de la ciutat fou destruïda. Wasit va quedar agregada al govern de Bagdad, que fou confiat a Ata Malik al-Djuwayni (1258-1282) que va enviar a la ciutat com a delegat a Madjd al-Din Salah. Fou en gran part reconstruïda i va recuperar certa prosperitat. Els [[jalayírides]] hi van dominar del 1339 al 1410. Fou centre d'encunyació de moneda. El 1385 fou atacada per [[Tamerlà]] que hi va deixar una guarnició important, i els timúrides van tornar a atacar la ciutat el 1405. El 1410 va caure en mans dels [[Kara Koyunlu]] (fins el 1467) que van haver d'enfrontar als xiïtes anomenats [[Mushasha]] dirigits per Sayyid Muhammad ibn Falah, que van atacar la ciutat el 1438, 1440 i 1442 provocant serioses destruccions. Ali ibn Sayyid Muhammad va atacar de nou el 1453 o 1454 i va acabar de arruïnar la ciutat que fou abandonada pels habitants que hi quedaven. Ali va morir el 1456 i els fugitius van retornar a Wasit i es van establir en un assentament prop de l'antiga ciutat, anomenat Segona Wasit; la Wasit antiga existia encara el 1534 a la vora del [[Tigris]] quan hi van entrar els otomans, i encara s'esmenta el 1553. Al segle XVII Hajji Khalifa diu que estava a la vora del llit sec del Dudjayla, un braç del Tigris en ple desert; el Tigris havia canviat el seu curs per un més a l'est; en aquest segle la ciutat com a tal ja no existia.<ref>“[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/636574/Wasit Wāsiṭ]” dins ''Britannica Online Encyclopedia''</ref>
==
{{Referències|2}}▼
▲{{Referències}}
== Bibliografia ==
* [http://whc.unesco.org/en/tentativelists/1468/ Wasit - UNESCO World Heritage Centre]
* Enciclopèdia de l'Islam, XI, pàgs. 180 a 186
{{cal coor}}
[[Categoria:Jaciments arqueològics de l'Iraq]]
[[Categoria:Entitats de població]]
[[en:Wasit, Iraq]]
| |||