Kufa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituïnt {{coor title dm}} per {{coord}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Citació necessària}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN| +{{CN|data=novembre de 2012|)
Línia 12:
Sota els abbàssides fou per un moment capital però les simpaties alides eren fortes i es va dubtar entre Kufa, [[Anbar]] o la nova ciutat d'[[al-Hashimiyya|Hashimiyya]], fins que el califa [[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]] va fundar [[Bagdad]] (762-763). Els departaments administratius que eren a Kufa foren traslladats. En aquestos tretze anys van afluir a Kufa nombrosos soldats khurasanians i alguns noms es van iranitzar. No es torna a produir una revolta fins la de [[Ibn Tabataba]] el 814 i una menor dirigida per Yahya ibn Umar el 864.
 
Després del 763 Kufa fou només una capital provincial i va anar perdent importància. La seva decadència era un fet al segle X. Al final del segle IX fou teatre d'una gran revolució ismaïlita que va derivar en el moviment [[càrmata]]. Kufa fou atacada pels [[càrmates]] el 905, 924 i 927. El 945 va sorgir prop de la ciutat, sota protecció dels [[buwàyhides]], la ciutat de [[Nadjaf]], centre de devoció xiïta. El 996 [[Bahà-ad-Dawla]] va cedir Kufa en ''ikta'' (feu) a als [[ukàylides]] o Banu Uqayl.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} Els Banu Asad, els [[tayy]] i els [[Banu Xammar]] van dominar Kufa i la van arruïnar. El 1101 amb l'emergència d'[[al-Hilla]], Kufa va perdre tota importància i va quedar quasi despoblada. [[Ibn Djubayr]] que la va visitar vers 1182-1185 diu que era una ciutat deserta i ruïnosa, amb molts pocs habitants que eren objecte del pillatge periòdic de la tribu khafadja; tota la zona construïda entre la mesquita i l'Eufrates havia esdevingut jungla. Sota els mongols (després del [[1258]]) es diu que tenia una muralla, i era un centre agrícola. Al segle XIV [[Ibn Battuta]] la descriu com una ciutat en la major part arruïnada però encara no morta.
 
Sota els otomans al segle XVI va ser capital d'una ''nahiya'' dependent del ''kada'' de [[Nadjaf]], que al seu torn depenia del [[sandjak]] de Karbala a la província de Bagdad. Matignon que la va visitar el 1908 i 1934 la va trobar gairebé deserta, restant la mesquita, algunes tombes i alguns edificis entre els quals un construït els britànics com a cos de guàrdia; fa notar no obstant que un barri entre la mesquita i l'Eufrates donava signes de vida. Però encara que aquest barri va subsistir i es va desenvolupar, l'expansió es va fer a la part oest en direcció a Nadjaf. El 1938 fou declarat lloc arqueològic i es va fer una primera campanya d'excavacions. La mesquita fou restaurada (en part malament) i restà l'edifici central. Les muralles subsistien; es va trobar el kasr.