Unguja: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
Línia 8:
 
=== Prehistòria ===
L'illa fou habitada des del [[paleolític]]. Una cova amb eines microlítiques de 20.000 descoberta per [[Sinclair]] el [[2006]] anys revela l'antiguitat de l'ocupació.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} Es tractava de pobles casadors recol·lectors. Altres proves de posterior ocupació van del [[2800 aC]] al segle I.
 
Les informacions derivades de W. H. [[Ingrams]] {{text imprecís}}sobre una cultura heliòtica amb presència d'elements sumeris, [[assiris]], [[accadis]], [[caldeus]], [[medes]] i [[perses]] i dels antics egipcis, no tenen fonament històric o arqueològic. Vestigis paleolítics s'han trobat a Kilwa, i a [[Mafia]] hi ha vestigis de la primera edat del ferro.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}}
 
=== Antiguitat ===
Línia 21:
Segons [[Al-Masudi]] (vers [[920]]) els reis dels Zunudj i els seus súbdits, eren pagans però per les probes arqueològiques sembla que el islam ja havia pres peu . Al temps de Al-Idirisi ([[1154]]) els habitants de Zanzíbar parlaven suahili i eren musulmans.
 
La història de Pate en suahili , que no pogué ser redactada abans del 1810 i basada per tant en tradició oral, assegura que fou el califa Abd al-Malik ben Merwan qui va enviar grups de gent a fundar Zanzíbar, [[Pate]], [[Mombasa]], [[Lamu]], Kilwa i [[Malindi]] entre d'altres (des de [[Mogadiscio]] a les [[Comores]]).{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} [[Harun al-Rashid]] hauria enviat nous contingents i fundat més ciutats però no a Zanzíbar (ni a Pemba). Les fonts del segle X com Al-Masudi o [[Buzurg ben Shahriyar]] no ho confirmen. Cap d'aquestos esmenta l'illa i només el segon esmenta Kambalu, probablement Ras Mkumbuu a Pemba on s'ha trobat una mesquita que podia allotjar 70 fidels construïda sobre dues mesquites anteriors una de pedra i una de fusta (que podrien ser del segle IX i VIII). El [[1865]] es va trobar un tresor en un túmul a Unguja Ukuu; una moneda està datada el [[797]]. Algunes excavacions han trobat edificis de vers el segle X (Direcció d'Antiguitats de Zanzíbar) amb nombrosa poteria entre el segle VI i XI, però que s'atura entre el segle XI i el XIV, que probablement corresponen a la Languja esmentada per Al-Yakut (vegeu més endavant). El seu abandonament estaria relacionat amb el final del comerç d'esclau després de la revolta dels zandj a la baixa [[Mesopotàmia]]. Les excavacions de Mkotomi al nord-oest de l'illa ha trobat restes entre els segles VIII i X i posteriors al XIV amb nombroses perles (segurament una fabrica) i monedes xineses i indies, però cap de local.
 
Una història de Kilwa, escrita vers el [[1550]], diu que Unguja fou refugi d'un [[Sultanat de Kilwa|sultà de Kilwa]] deposat el [[1035]], i que amb ajuts dels grups insulars va recuperar el tron. En aquest temps es va construir una mesquita a Kizimkazi a Zanzíbar que encara es conserva en part, amb un mihrab elaborat i uns inscripció de fundació datada el [[1107]] en escriptura cúfica; les tradicions locals asseguren que ja hi havia un sobirà (sultà) local a Kizimkazi, i existeixen un cert nombre d'edificis del segle XI a XII que s'han conservat. Joao de Barros va conservar en portuguès una segona història de Kilwa escrita originalment en àrab probablement vers el [[1505]], que diu que Sulayman ben al-Hasan de Kilwa (vers 1170-1189) es va proclamar senyor del comerç a Sofala, Pemba, Mafia i Unguja i de la costa continental.