Unguja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: uk:Занзібар (острів) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}) |
||
Línia 8:
=== Prehistòria ===
L'illa fou habitada des del [[paleolític]]. Una cova amb eines microlítiques de 20.000 descoberta per [[Sinclair]] el [[2006]] anys revela l'antiguitat de l'ocupació.{{
Les informacions derivades de W. H. [[Ingrams]] {{text imprecís}}sobre una cultura heliòtica amb presència d'elements sumeris, [[assiris]], [[accadis]], [[caldeus]], [[medes]] i [[perses]] i dels antics egipcis, no tenen fonament històric o arqueològic. Vestigis paleolítics s'han trobat a Kilwa, i a [[Mafia]] hi ha vestigis de la primera edat del ferro.{{
=== Antiguitat ===
Línia 21:
Segons [[Al-Masudi]] (vers [[920]]) els reis dels Zunudj i els seus súbdits, eren pagans però per les probes arqueològiques sembla que el islam ja havia pres peu . Al temps de Al-Idirisi ([[1154]]) els habitants de Zanzíbar parlaven suahili i eren musulmans.
La història de Pate en suahili , que no pogué ser redactada abans del 1810 i basada per tant en tradició oral, assegura que fou el califa Abd al-Malik ben Merwan qui va enviar grups de gent a fundar Zanzíbar, [[Pate]], [[Mombasa]], [[Lamu]], Kilwa i [[Malindi]] entre d'altres (des de [[Mogadiscio]] a les [[Comores]]).{{
Una història de Kilwa, escrita vers el [[1550]], diu que Unguja fou refugi d'un [[Sultanat de Kilwa|sultà de Kilwa]] deposat el [[1035]], i que amb ajuts dels grups insulars va recuperar el tron. En aquest temps es va construir una mesquita a Kizimkazi a Zanzíbar que encara es conserva en part, amb un mihrab elaborat i uns inscripció de fundació datada el [[1107]] en escriptura cúfica; les tradicions locals asseguren que ja hi havia un sobirà (sultà) local a Kizimkazi, i existeixen un cert nombre d'edificis del segle XI a XII que s'han conservat. Joao de Barros va conservar en portuguès una segona història de Kilwa escrita originalment en àrab probablement vers el [[1505]], que diu que Sulayman ben al-Hasan de Kilwa (vers 1170-1189) es va proclamar senyor del comerç a Sofala, Pemba, Mafia i Unguja i de la costa continental.
|