Juntes Generals de Biscaia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 33:
*La ciutat d'[[Orduña]]
 
La [[TerraLur Planalaua]] (''Tierra llana''), que obeïa (i obeeïx) al Dret Civil Foral i era la part rural del territori descendent directe de l'organització feudal, i les viles i ciutats. La Terra Plana estava formada per les [[anteiglesia]]s que s'agrupaven en [[merindades]], mentre que les [[Localitat|vile]]s i [[ciutats]] (a Biscaia solament hi ha una població que té el títol de ciutat, [[Orduña]]) atenien al seu fur propi, al dret comú, que li havia estat atorgat pel rei.
 
Eren competència de les Juntes Generals les següents:
Línia 42:
*Consentir la prestació del servei militar.
 
L'avís de convocatória de les justes es realitzava mitjançant el toc de botzines i l'encès de fogueres en el cim d'unes forests estratègicament situades. Aquestes forests són coneguts com a '''Montes Bocineros'''. Eren cinc [[Sollube]], [[Ganekogorta]], [[Kolitza]], [[Oiz]] i [[Gorbea]].
 
===Conceptes del règim foral històric===
*El Fur del Senyoriu de Biscaia era el seu ordenament jurídic, tant en l'àmbit institucional, civil, penal i processal. La seva font originària va ser el costum, recollida per escrit en [[1452]] en el ''Fur Vell'' i posteriorment el [[1526]] pel ''Fur Nou''. Aquestes característiques el diferencien radicalment del ''fur municipal'' comentat en l'article ''[[Furs]]''.