Revisió del 09:12, 21 set 2012 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.716 edits m Revertides les edicions de: 79.159.217.134 (discussió) fins l'última edició de: Xqbot ← Edició anterior		Revisió del 07:22, 16 nov 2012 modifica desfés 2.140.250.179 (discussió) →‎Preceptor del Dofí Edició següent →
Línia 17: En aquell mateix any i els següents, pronuncia les seves dotze Oraisons Funèbres, en què fa sentir amb potència i musicalitat la futilitat de les grandeses humanes. Entre elles hi ha les d'Enriqueta de França (1609-1669), reina d'Anglaterra, i Anna d'Àustria (1601-1666). Són obres mestres d' eloqüència incomparables amb qualsevol altre exemple si no ens remuntem a l'Antiguitat Clàssica. Bossuet no es serveix de la llengua d'altres homes: construeix la seva pròpia, de manera que s'acomodi al seu pròpia forma de pensar i de sentir. Tant les expressions com els girs, moviments, construcció i harmonia, són propis seus. == Preceptor del ~~Dofí~~Delfí == És nomenat preceptor del ~~Dofí~~ Delfí(hereu del tron) de Lluís de França (1661-1711), el fill del rei Lluís XIV i de Maria Teresa d'Àustria (1638-1683). El 1681, escriu el seu Discours sur l'histoire universelle (Discurs sobre la història universal), en què, després de presentar un ràpid resum dels esdeveniments, cerca les raons dels designis de Déu per a la seva Església. El mateix Voltaire va quedar més tard sorprès de la força majestuosa amb la que descriu els costums, el govern, l'auge i caiguda dels grans imperis, i dels traços ràpids i enèrgics amb què pinta i jutja les nacions. També per el ~~Dofí~~Delfí, escriu el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même (Tractat del coneixement de Déu i d'un mateix), en el qual en general segueix la doctrina de René Descartes, i es mostra tan gran filòsof com a escriptor . Temps després és elegit membre de l'Acadèmia francesa.

Jacques-Bénigne Bossuet: diferència entre les revisions