Torrent (hidrologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de: 85.58.94.88 (discussió) fins l'última edició de: MerlIwBot |
||
Línia 1:
{{2L}}
[[Fitxer:Mortitx.jpg|thumb|300px|El [[torrent de Mortitx]], a [[Mallorca]].]]
Un '''torrent''' és un [[corrent d'aigua intermitent]] en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de [[metres]] de fondària. Normalment és un corrent d'aigua intermitent de [[Cabal hidràulic|flux]] impetuós i amb una gran capacitat d'erosió, que sovint només s'activa en èpoques de [[pluja]].
Per extensió, també s'anomena '''torrent''' el barranc que s'ha format al llarg dels anys per l'[[erosió]] de les aigües.
Linha 11 ⟶ 12:
Un ''' torrent ''' és un corrent natural d'aigua situada en una zona muntanyosa, amb fortes pendents, cabal irregular i que pot tenir gran capacitat de [[erosió]]. És un terme molt emprat tant en [[hidrografia]] i [[geomorfologia]], com en el camp més general de la [[geografia física]]. Sovint s'empra com a sinònim de [[Barranc (geografia)|barranc]] encara que aquest últim terme sembla tenir una relació més estreta amb el [[llit]] d'un torrent que amb la pròpia corrent fluvial del mateix. També s'empra amb molta freqüència, sobretot en la part oriental de la península Ibèrica, el terme d'origen àrab, [[Rambla (Geomorfologia)|rambla]].
== Règim torrencial ==
== Parts d'un torrent ==
Les parts típiques d'un torrent són:
* [[Conca de recepció]], on es recullen les aigües durant les pluges. A la imatge que mostra les parts d'un petit torrent en els [[Pirineus]] es pot veure amb la seva forma d'un embut a la part superior del vessant. Aquest torrent té vistes al nord, de manera que la imatge està dirigida cap al sud, és a dir, cap a les vessants de [[obaga (geografia)|obaga]] (que reben menys sol) quedant la part amb més neu a un banda qual cosa es pot deure a la procedència del [[vent]] durant la tempesta que va originar aquesta acumulació: en general, la major quantitat de [[neu]] s'acumula en els vessants de [[Barlovento (relleu)|sobrevent]], mentre que en les de [[sotavent]], la neu dura menys temps. No obstant això, és just assenyalar que aquesta idea no simpre es compleix, ja que si es tracta d'un vent sec i càlid (vent [[fohen]]), com succeeix moltes vegades en algunes valls dels Pirineus, fer desaparèixer la neu al vessant més exposada a aquest vent. També és important la incidència dels raigs solars (vessants de [[solana]] i obaga, perquè els raigs solars expliquen encara més, la diferent quantitat de neu en les dues vessants: com és una foto dirigida cap al sud, l'oest queda cap a la dreta i la neu s'acumula en aquest costat perquè incideixen els rajos solars amb menor intensitat durant la tarda per l'ombra de la muntanya i per la major nuvolositat al final del dia.
* [[Congost|Canal de desguàs]], on la llera es fa més estret i profund en accentuar la [[erosió]] vertical. Forma una vall en ''' "V" ''' típic quan el seu origen està exclusivament en les aigües fluvials.
* [[Con de dejecció]] o [[ventall al·luvial]], on s'acumulen els [[sediment]]s (blocs, còdols, grava, sorra) arrossegats per les aigües del torrent durant les crescudes, que s'acumulen en forma de ventall en arribar a zones de menor pendent, generalment, en el fons de la vall principal. Podeu intuir el canvi brusc de pendent en el començament del con de dejecció.
| |||