Bretanya en el segle XIX: diferència entre les revisions

Alhora, en proclamar-se la [[Comuna de París]] el [[4 de setembre]] del [[1870]], els esquerrans bretons [[Émile Keratrycomte de Kératry]] (1832-1904), diputat per [[Brest]], i el poeta [[Olivier Souêtre]] de [[Morlaix]], ocuparen la prefectura de policia i formaren un govern format per general Trochu (de Gerveur) com a cap, el general Le Flô (de Lesneven), ministre de guerra, i dos ministres d'estat, Jules Simon (de [[An Oriant]]), filòsof republicà i patriota bretó (deia del francès ''Cette langue étrangère''), i Glais-Bizoin (de Kintin), qui participà en la redacció del ''Corps législatif''. Malauradament, la delegació enviada a [[Tours]] per a representar el govern defora de la capital setjada per l’enemicl'enemic, a partir del 3 d'octubre, fou presidit pel jove arribista, brillant orador però políticament mediocre, [[Léon Gambetta]]. Keratry, qui havia dimitit de les seves funcions de prefet de police, s'inquietà de l'avanç dels alemanys vers l'oest. Reuní 80.000 voluntaris que formaren un exèrcit autònom bretó i demanaren armes a Gambetta per tal de mantenir posicions vora Mans i defensar París dels alemanys; però el govern francès no se’nse'n fiava d’ells, i el mateix Gambetta , malgrat que nomenà Keratry general de divisió de les ''Forces de Bretagne'' i els les prometé, farà el possible perquè no els hi arribin. Només rebran escopetes velles, que produien en ser disparades més baixes entre els disparadors que entre l’enemicl'enemic (uns 12.000 foren massacrats a Saint Calais) i no els permetran moure’s de [[Conlie]], on molts hi moriran de verola i dissenteria, i molts es desencoratjaren per la manca de mitjans i entrenament. Finalment, el [[22 d'octubre]] Gambetta posarà fi a la independència de comandament i els posarà sota l’ordrel'ordre del general Jaurès. Keratry dimitirà i serà substituït per Marivault.