Ajuntaments franquistes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{FR}} +{{FR|data=novembre de 2012}}) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Tot i que hi va haver algunes variacions al llarg del temps en el sistema d'elecció, sempre es va mantenir aquesta configuració dels ajuntaments fins que la nova legislació electoral derivada de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució del 1978]] va restablir l'elecció dels ajuntaments per [[sufragi universal]] entre les candidatures presentades pels [[partits polítics]] o [[Agrupació d'electors|agrupacions d'electors]].
Malgrat que el règim de designació de regidors del franquisme a través d'aquests tres terços estava pensat per poder controlar fèrriament els ajuntaments, a partir dels [[Dècada de 1960|anys seixanta]], mitjançant el terç familiar i també del sindical, van arribar a ocupar el càrrec persones no vinculades al règim, i, fins i tot, membres de l'oposició democràtica, cosa que va contribuir a l'èxit de la [[Transició democràtica espanyola]]. Cal tenir en compte que els [[sindicats]] clandestins, principalment [[Comissions Obreres]], van optar per infiltrar-se dins de l'organització sindical franquista, el [[Sindicat vertical]], per utilitzar-
Per extensió, també s'anomenaven terços sindical i familiar el conjunt dels [[Procurador|procuradors]] de les [[Corts espanyoles]] que eren elegits en representació de l'organització sindical i dels caps de família, respectivament, tot i que en realitat no constituïen la tercera part de la cambra.
| |||