Calendari hebreu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot esborra: diq:Teqwimo İbranki (deleted) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- raó per la que + raó per la qual ) |
||
Línia 89:
Avui en dia, se sap que les [[estacions de l'any]] es deuen al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol; aquest cicle, s'anomena en astronomia [[any tròpic]] (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 44 segons). Al ser l'any tròpic sensiblement més llarg que l'[[any lunar]] de 12 mesos (354 dies, 8 hores i 49 minuts), s'aniria desplaçant la Pasqua jueva indefectiblement cap a l'hivern, contràriament al precepte bíblic. Per evitar-ho, s'afegeix un tretzè mes al finalitzar l'any, cada vegada que la diferencia acumulativa entre l'any solar i el lunar, d'uns 11 dies per any, arriba a formar un mes complet.
L'any hebreu de traspàs és un any de 13 mesos, anomenat en hebreu ''xanà meübéret'' (שנה מעוברת, "any prenyat" o embolismal), metaforitzant al mes afegit com si fos un fetus d'una dona en estat; i d'aquí que els mètodes d'institució d'aquest any, s'anomenin ''ibur'' (del hebreu עיבור, "prenyament"), i en català ''embolismal''. L'embolisme del calendari hebreu consisteix en la duplicació del mes d'Adar, de manera que s'intercala un nou mes de 30 dies, anomenat ''Adar àlef'' (אדר א, "Adar A"), abans del mes d'Adar original, que passa a ser ''Adar bet'' (אדר ב, "Adar B"). La principal raó per la
El mètode original d'embolisme, desenvolupat al llarg del [[segle VI aC]], establia que es tindria que afegir un mes més, en tres anys de cada cicle de vuit. En el [[segle V aC]], es va perfeccionar el sistema, estipulant-se que el mes afegit s'hauria de fer en set anys per a cada cicle de dinou. S'estima que aquestes tècniques tenen les seves arrels en els coneixements d'[[astronomia]] dels babilonis, molt adelantats per a la seva època, i de l'astrònom grec [[Metó (astrònom)|Metó]] (segle V aC), i són acceptades fins al dia d'avui. Segons les observacions de Metó, cada 19 anys (cicle de Metó), les llunes noves i la resta de fases de la lluna tornen a coincidir els mateixos dies de l'any (amb una diferència d'una hora i mitja aproximadament). D'això se'n dedueix que cada 19 anys coincidiran entre sí les dates del calendari hebreu i el gregorià. Tot i així, pot existir un petit desfasament d'un o dos dies, degut a moviments en el calendari hebreu per motius religiosos.
| |||