Julio Anguita González: diferència entre les revisions

Estudià magisteri i posteriorment es llicencià en Història a la [[Universitat de Barcelona]]. Va néixer dins el si d'una família de militars. Membre del [[Partit Comunista d'Espanya]] (1972, membre del [[Comité Central]] del partit a [[Andalusia]] el 1977, alcalde de [[Còrdova]] ([[1979]]-[[1986]]) i secretari general del [[PCE]] de [[1989]] a [[1998]], del 1986 al 1999 encapçalà la coalició [[Izquierda Unida|Esquerra Unida]]. Fou també candidat a la presidència de la [[Junta d'Andalusia]] el [[1984]] i (per IU) el [[1982]]. Durant el seu lideratge Esquerra Unida va definir els seus continguts polítics, va créixer en vots i diputats igualant els millors resultats del PCE, s'oposà a la dissolució del [[PCE]], va ser molt crític amb el [[PSOE]] -la política de relacions amb ell quedava condicionada pels acords concrets sobre el programa-, i s'oposà al [[Tractat de Maastricht]]. Aquesta estratègia, aprobadaaprovada per la gran majoria de l'organització, li reportà enfrontaments amb les corrents minoritàries, els més greus dels quals foren la sanció per part de la direcció d' IU dels integrants del corrent crític [[Nueva Izquierda]] en trencar diverses vegades la disciplina de vot, fet que va comportar la seva posterior marxa com organització pertenyentpertanyent a IU, i la posterior ruptura de relacions per part de la majoria d'[[Iniciativa per Catalunya]]. A finals de [[1999]] després del seu tercer problema cardiovascular cedí la candidatura a [[President del Govern]] a les eleccions de l [[2000]] a [[Francisco Frutos]]. El congrés d'Esquerra Unida, celebrat l'octubre de 2000 a Madrid, va elegir l'asturià [[Gaspar Llamazares]] com a nou coordinador general de la coalició, un càrrec que els darrers anys havia ocupat Julio Anguita, i que abandonà per problemes de salut.