Revisió del 20:14, 22 des 2012 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m correcció gramatical ← Edició anterior		Revisió del 20:14, 22 des 2012 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m correcció gramatical Edició següent →
Línia 66: on λ és la longitud de l'ona associada a la partícula de [[massa]] ''m'' que es mou a una velocitat ''v'', i ''h'' és la constant de Planck. El producte <math> mv\ \; </math> és també el mòdul del vector <math>\vec p </math>, o '' quantitat de moviment '' de la partícula. Veient la fórmula s'aprecia fàcilment, que a mesura que la massa del cos o la seva velocitat augmenta, disminueix considerablement la longitud d'ona. Aquesta hipòtesi es va confirmar tres anys després per als [[electró\|electrons]], amb l'observació dels resultats ~~del~~de l'[[Experiment de Young\|experiment de la doble escletxa]] de [[Thomas Young\|Young]] a la [[difracció]] d'electrons en dues investigacions independents. A la [[Universitat d'Aberdeen]], [[George Paget Thomson]] va passar un feix d'electrons a través d'una prima placa de metall i va observar els diferents esquemes predits. En els [[Laboratoris Bell]], [[Clinton Joseph Davisson]] i [[Lester Halbert Germer]] van guiar la seva fes a través d'una cel cristal·lina. L'equació de De Broglie es pot aplicar a tota la matèria. Els cossos macroscòpics, també tindrien associada una ona, però, atès que la seva massa és molt gran, la longitud d'ona és tan petita que en ells es fa impossible apreciar les seves característiques ondulatòries.

Dualitat ona-partícula: diferència entre les revisions