Viquipèdia

Parestèsia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-FR = +| data = gener de 2013 | FR =)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula malaltia
{{MM|2L = si|| data = gener de 2013 | FR = si}}
| Name = {{PAGENAME}}
{{Fitxa de malaltia
| Image = ▼
|Name = Parestèsia
| Caption =
▲|Image =
| DiseasesDB = ▼
|Peu =
| ICD10 = R20.2
|Mida =
| ICD9 =
|CIE-10 =
| ICDO =
|CIE-9 =
| OMIM =
|CIE-O =
| MedlinePlus = ▼
|CIAP-2 = N05
| eMedicineSubj =
|OMIM =
| eMedicineTopic =
▲|DiseasesDB =
| MeshID = ▼
|Medline =
▲|MedlinePlus =
|EMedicineSubj =
|EMedicineTopic =
▲|MeshID =
|GeneReviewsID =
|GeneReviewsName =
|Sinònims =
}}
La ''' parestèsia ''' es defineix com la sensació anormal dels sentits o de la sensibilitat general que es tradueix per una sensació de formigueig, adormiment, esponjament, etc., Produït per una patologia en qualsevol sector de les estructures del [[sistema nerviós central]] o [[sistema nerviós perifèric|perifèric]] .<ref name="ICD"> [ICD-10: R20.2] Paresthesia of skin</ref>
 
El entumiment i formigueig són sensacions anormals que es poden produir en qualsevol part del cos, però són més usuals en les mans, peus, braços i cames.
 
Aquest fenomen pot rebre altres noms, com: pèrdua de sensibilitat, pèrdua de les sensacions, sensació de formigueig i entumiment, adormiment o ardor, o pèrdua de la sensibilitat superficial i profunda.
 
== Tipus de parestèsia ==
* '' Parestèsia de Berger '': parestèsia de pell, <ref name="ICD"/> trastorn que afecta principalment a persones joves, caracteritzat per formigueig, coïssor o debilitat i pèrdua de sensibilitat a les cames, sense signes de malaltia orgànica.
* '' Sinagesia '' <ref> [ICD-10: R25.1] </ref> o '' parestèsia de Jacques-Laurent '': [[mioclònia]] dels músculs propis de la [[Llengua (anatomia)|llengua]] ( geniogloso, estilogloso i palatogloso) associada a neuropaties lleus relacionades amb alguns [[antiinflamatori]]s no [[esteroide]] us, disfunció de l'articulació temporomandibular, malalties en les quals s'observa disfunció cognitiva i episodis psicològicament traumàtics.
* '' Parestèsia de Bernhardt '': també anomenada '' meralgia parestésica '' o '' síndrome de Roth-Bernhardt ''. És una afecció caracteritzada per trastorns sensitius a la regió innervada pel [[nervi femorocutani]], consecutiva a una malaltia infecciosa, intoxicació per alcohol, [[diabetis]] i traumatismes. <ref> [ICD-10: G57.1] </ref>
 
L'entumiment i el formigueig tenen moltes causes possibles, entre les quals es troben:
* [[Fibromiàlgia]].
* Romandre en la mateixa posició assegut o aturat per un temps prolongat.
* [[Atac de pànic]].
* Lesió del nervi particular que alimenta la part del cos on s'experimenta aquesta sensació (si una persona té, per exemple, una lesió al coll, pot experimentar la sensació en qualsevol lloc al llarg del braç o la mà. De manera similar, una lesió a la part baixa de l'esquena pot causar [[ciàtica]]: una sensació d'entumiment o formigueig a la part posterior inferior de la cama).
* Manca d'irrigació sanguínia a l'àrea. Per exemple, l'acumulació de placa a causa de [[aterosclerosi]] a les cames pot causar dolor, entumiment i formigueig en caminar (es denomina '' [[claudicació]] '').
* Pressió sobre els [[nervi espinal|nervis espinals]], com la que causa un disc herniat.
* El [[síndrome del túnel carpià]] pot causar entumiment o formigueig als canells, dits, mans o avantbraços.
* Certes malalties, incloent diabetis, [[hipotiroïdisme]] (baix nivell d'activitat de la glàndula tiroide), [[esclerosi múltiple]], [[esclerosi lateral amiotròfica]], convulsions o mals de cap de tipus [[migranya]] .
* Canvis en els [[electròlit]] s, com nivells anormals de calci, [[potassi]] o [[sodi]] al cos.
* Deficiència de [[vitamina B12]].
* [[Accident isquèmic transitori]] (AIT) o accident cerebrovascular.
* Certs medicaments.
* Acció tòxica sobre els nervis, com la del [[plom]], l'alcohol o el tabac.
* [[Radioteràpia]].
* Consum de drogues psicotròpiques ([[LSD]])
* Estats d'ansietat
 
La parestèsia també sol aparèixer quan aquesta danyada la [[Mielina]] (cèl·lules de glia que formen beines al voltant dels axons neuronals i permeten l'aïllament i el pas de l'impuls nerviós)
 
== Símptomes ==
Generalment, la persona no s'adona fàcilment de quan succeeix. La part afectada es entumeix i es queda rígida però flexible, sent molt difícil posar en funcionament normal parts que es mouen gràcies a les articulacions. Es presenta una sensació d'augment de densitat muscular, seguida d'un formigueig continu, agut i que es torna mordaç al recolzar la zona afectada sobre una superfície dura o tova i que s'estén a tot un peu, mà, braç o cama del cos. Quan comença a desaparèixer, el que s'aconsegueix esforçant-se a fer funcionar l'extremitat, les sensacions de sobredensidad i formigueig es redueixen fins a desaparèixer, seguides d'una sensació de fred que s'estén pels terminals nerviosos i que gradualment es reajusta a la temperatura de la resta del cos.
 
== Referències ==
{{amagaReferències}}
 
== Enllaços externs ==
Linha 61 ⟶ 26:
 
 
{{ORDENA:Parestesia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Signes i símptomes]]
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Parestèsia»