Comerç internacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 95.21.156.176 (discussió) fins l'última edició de: ZéroBot |
|||
Línia 4:
El comerç internacional ha estat estudiat matemàticament des del [[segle XIX]]. Aquest són alguns models que han sorgit en l'[[economia internacional]]:
=== Model de l'avantatge absolut d'Adam Smith ===
La teoria clàssica del comerç internacional té les seves arrels en l'obra [[La riquesa de les nacions]] d'[[Adam Smith]], aquest pensava que les mercaderies havien produir-se en el país on el cost de producció (que en el marc de la seva teoria del valor-treball es valora en treball) fos més baix i des d'allí exportar-les a la resta de països. Defensava un comerç lliure i sense traves per a assolir i dinamitzar el procés de creixement, era partidari del comerç basat en l'''avantatge absolut'' i creia en la mobilitat internacional dels factors productius. Segons les seves teories l'avantatge absolut la tenen aquells països que són capaços de produir un bé utilitzant menys factors productius que altres, i per tant, amb un cost de producció inferior.
=== Model de Ricardo ===
El model de comerç internacional de [[David Ricardo]], proposat el [[segle XIX]], es basa en el concepte de l'[[avantatge comparatiu]], potser, el concepte més important de la teoria del comerç internacional. Basat en el [[cost d'oportunitat]] (la pendent de la corba de la frontera de possibilitats de la producció), el model de Ricardo estableix que encara que no tots els països tinguin avantatges absoluts, tots els països tenen avantatges comparatius, i prediu que els països s'especialitzaran en els productes dels quals en tenen. El model de Ricardo, però, no considera directament la proporció dels factors de producció que posseïxen els diferents països, és a dir, la quantitat relativa de mà d'obra i capital a cada país. Atès que el model es basa en l'avantatge comparatiu, aquest model en particular explica perquè existeix el comerç entre països amb diferent grandària i diferent productivitat (és a dir, explica perquè existeix el comerç entre [[països desenvolupats]] i els [[països en vies de desenvolupament]]), ja que dos països amb condicions idèntiques no aconseguirien cap avantatge del comerç. Cal esmentar que la "pitjor" solució que prediu el model és zero guanys, mai cap país no tindrà pèrdues.
=== El model Hecksher-Ohlin ===
| |||