Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
El '''''Díptic de Crucifixió i Judici Final''''' és un [[díptic]] gòtic de petites dimensions pintat a l'[[oli sobre taula]] pel [[Primitius flamencs|primitiu flamenc]] [[Jan van Eyck]], amb algunes àrees acabades per seguidors no identificats o membres del seu taller. Es creu que les taules varen ser realitzats durant els primers anys 1430, encara que alguns historiadors d'art han suggerit dates anteriors, al voltant de 1420. És un dels primers [[oli sobre taula|olis sobre taula]] (actualment traspassat a tela) del moviment dels [[primitius flamencs]] un pre-renaixement amb mestres que destaquen per la seva [[iconografia]] inhabitualment complexa i altament detallada amb una habilitat tècnica evident en el seu acabament. El [[díptic]] està realitzat en un format de miniatura; les taules només fan 56,5 cm. d'alt i 19,7 cm. d'ample, i probablement va ser encarregat per a ús personal i privat.{{sfn|Vermij|Smeyers|2002|p=362}}
L'ala
L'obra inclou inscripcions [[grec|gregues]], [[llatí|llatines]] i [[hebreu|hebrees]].{{sfn|MET|2000}} Els marcs [[daurat]]s originals contenen passatges Bíblics en llatí dibuixat a partir dels [[Llibre d'Isaïes|llibres d'Isaiah]], [[Deuteronomi]] i [[Apocalipsi]]. Segons una data escrita en rus al revers, la pintura va ser transferida de [[oli sobre fusta|fusta]] a [[oli sobre tela|tela]] el 1867. La documentació més antiga sobre l'obra data de 1841, quan es creia que eren ales d'un [[tríptic]] perdut.{{sfn|Smith|2004|p=144}} Les taules varen ser adquirides pel [[Metropolitan Museum of Art]] el 1933 i en aquell moment es va atribuir a [[Hubert van Eyck|Hubert]], germà de Jan van Eyck.{{sfn|Van Veen|2005|p=216}}<ref group="n.">El treball s'atribuïa a Hubert a causa de la semblança formal d'àrees clau amb les pàgines del ''[[Llibre d'Hores de Torí]]'' considerat obra d'Hubert a l'època. Vegeu [[#CITEREFBorchert2008|Borchert 2008, pàg.86]]</ref> Hi ha hagut dificultats significatives en datar el treball. Alguns historiadors d'art creuen que les taules són dels darrers treballs de Van Eyck i que varen ser acabats després de la seva mort. Altres sostenen que el díptic cal situar-lo al voltant dels primers anys 1420 i atribueixen els passatges més dèbils a la inexperiència d'un jove Jan van Eyck.{{sfn|Borchert|2008|p=86}}{{sfn|Borchert|2008|p=89}}
Línia 16:
Al panell de la ''Crucifixió'', Van Eyck segueix la tradició del segle XIV de presentar els episodis bíblics utilitzant una tècnica narrativa.{{sfn|Labuda 1993 |p=14}} Segons l'historiador d'art [[Jeffrey Chipps Smith]], els episodis semblen esdeveniments "simultanis, no seqüencials".{{sfn|Smith|2004|p=144}} Van Eyck condensa episodis clau dels evangelis en una composició única, cadascun ubicat de forma que condueixin la vista de l'espectador de baix a dalt en una seqüència lògica.{{sfn|Labuda 1993 |p=14}} Aquest mecanisme permet a Van Eyck crear una [[perspectiva|il·lusió de profunditat]] més gran, amb més arranjaments espacials complexos i inhabituals.{{sfn|Smith|2004|p=144}} A la ''Crucifixió'', fa servir diferents indicadors per mostrar la relativa proximitat d'agrupacions de personatges a Jesús. Donada la mida dels ploraners en el primer pla en relació a les figures crucificades, els soldats i els espectadors concentrats al mig, són molt més grans del que no correspondria estrictament a la perspectiva. Al ''Judici Final'' els condemnats estan a l'infern, què ocupa la meitat inferior, mentre els sants i els àngels es col·loquen més alts, en un primer pla superior.{{sfn|Borchert|2008|p=89}} Pächt escriu d'aquest panell que l'escena "s'assimila a un cosmos espacial únic", amb l'arcàngel que fa de separador a l'espai pictòric entre cel i infern.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=192-194}}
Els historiadors d'art han especulat de si les taules corresponen a un díptic o són part d'un tríptic.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=190-191}} En aquest segon cas, la taula central podria haver estat una [[Adoració dels Reis Mags]] actualment desapareguda,{{sfn|Weale|2012|p=148}} o, com va proposar l'historiador d'art alemany [[J.D. Passavant]] el 1841, el panell central perdut podria haver estat una [[Nativitat]].{{sfn|MET|2000}} Actualment es considera improbable que un panell perdut
== El díptic ==
Línia 37:
La taula capta el moment de la mort de Jesús,{{sfn|Weale|2012|p=146}} tradicionalment era el moment després de trencar les cames dels lladres. Crist està despullat amb l'excepció d'un [[perizonium]] transparent, amb part del seu vell púbic visible.{{sfn|Viladesau|2008|p=70}} Les seves mans i peus es claven a la fusta; la sang des del clau que aguanta els seus peus a la creu taca el ''hipopòdium'' o base de fusta.{{sfn|Smith|2004|p=144}} Les seves mans s'estiren sota el pes del seu cos, i en la seva agonia final, la seva mandíbula està caiguda; la seva boca està obert amb les seves dents exposades en una ganyota de mort.{{sfn|Burroughs |1933 |p=192}} Al pis central, en la base de la creu, [[Sant Longí|Longinus]], a cavall i amb un barret de pell adornat i túnica verda, és guiat per un assistent<ref group="n.">Potser una referència a la seva ceguesa en algunes narracions posteriors.</ref>{{sfn|Weale|2012|p=146}} per a ferir el costat de Jesús amb una [[Llança Sagrada|llança]],{{sfn|Labuda|1993|p=10}} aconseguint que una sang intensament vermella brolli de la ferida. A la dreta de Longinus, un [[Estefaton]] manté en alt una esponja remullada amb vinagre a la punta d'una canya.{{sfn|Labuda|1993|p=10}}
La primera generació dels pintors [[primitius flamencs]] normalment no paraven gaire atenció al disseny del paisatge de fons. Sovint incorporaven una vista distant i mancada de qualsevol observació real de la natura, mostrant així una forta influència dels pintors italians però amb menys elements en la composició.{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} Aquest díptic, tanmateix, conté un dels paisatges de fons més memorables de la pintura del nord del segle XV. La panoràmica de Jerusalem s'estén allunyant-se fins a una serralada muntanyosa al fons. El cel, que continua a la part superior de la taula de mà dreta, es representa en blaus profunds sobre el que es dibuixen uns [[cúmulus]]. Aquests núvols són similars als del retaule de ''[[L'adoració de l'Anyell Místic]]'' i, com en aquell treball, són inclosos per donar profunditat i enriquir el paisatge de fons.{{sfn|Friedländer|Veronee-Verhaegen|1967|p=53}} El cel sembla que acaba d'enfosquir-se, mantenint-se la idea que la taula capta el moment de la mort de Jesús.{{sfn|Labuda|1993|p=10}} Els [[cirrus]], més dèbils, es poden veure a la part més alta amb la presència del sol identificable per una ombra a la part superior esquerra de la taula.{{sfn|Smith|2004|p=144}}
=== Taula del ''Judici Final'' ===
Línia 81:
Les pintures s'han comparat sovint amb les set pàgines del [[manuscrit il·luminat]] del ''[[Llibre d'Hores de Torí]]'' atribuït a l'artista sense identificar conegut com "Mà G", generalment identificat amb Jan van Eyck.<ref group="n.">La identificació de la mà G amb Van Eyck és considerada molt probable avui dia. Vegeu [[#CITEREFVan_Veen2005|Van Veen, 2005 pàg.244]]</ref> La proximitat de tècnica i estil personal d'aquest díptic amb la miniatura és apreciable. La similitud d'un dels dibuixos de Torí amb la [[Crucifixió de Crist]] i la mateixa escena del díptic de Nova York, ha portat alguns historiadors d'art a concloure que havien estat, com a mínim, pintades a la mateixa època, entre els anys 1420 i començaments de 1430. Molts creuen que totes dues obres es varen originar a partir d'un prototip dissenyat per Van Eyck.{{sfn|Borchert|2008|p=86}} Panofsky atribuïa les taules de Nova York a la "Mà G".{{sfn|Ainsworth|1998|p=89}} Quan es varen descobrir les miniatures del ''Llibre d'Hores de Torí'', es consideraven al principi que s'havia pintat abans de la mort del duc [[Joan de Berry]] el 1416, una idea que ràpidament va ser rebutjada amb una data situada en algun moment els primers anys 1430.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=190}}
Pächt afirma que el díptic reflecteix: "el personal estil i imaginació escènica única de la mà G" (que ell considerava que podia ser Hubert o Jan).{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=190}} Fins a
La datació què el situa sobre 1430 ve suportada per l'estil del [[dibuix subjacent]], que és coherent amb treballs signats per Van Eyck d'aquella època. A més a més, les figures vesteixen amb roba de moda als anys 1420 amb l'excepció d'un dels possibles donants, provisionalment identificats amb [[Margarida de Baviera-Straubing|Margarida de Baviera]], que apareixeria representada com la sibil·la de la part dreta del primer pla de la taula de la crucifixió i que vesteix amb roba de moda dels primers anys 1430.{{sfn|MET|2000}}
| |||