Viquipèdia

Crisi d'Octubre: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Canviant reflist per referències
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:EC 2012-07-30.b1 IMG 0003-V.2.jpg|thumb|Una bústia a MontrealMont-real portant la pintada ''FLQ oui'' (FLQ si) el juliol de 1971. L'FLQ va dur a terme diversos atemptats amb bombes a bústies de correu que normalment portaven una etiqueta de les [[Escut del Canadà|Escut d'Armes Reial del Canadà]].]]
La '''Crisi d'Octubre''' (en francès: ''La Crise d'octobre'') va ser una sèrie d'esdeveniments desencadenats per el [[segrest]] de dos dels funcionaris del govern per membres del [[Front d'Alliberament del Quebec]] (FLQ) l'octubre de [[1970]] a la província de [[Quebec]], principalment a l'àrea metropolitana de [[MontrealMont-real]].▼
 
 
▲La '''Crisi d'Octubre''' (en francès: ''La Crise d'octobre'') va ser una sèrie d'esdeveniments desencadenats per el [[segrest]] de dos dels funcionaris del govern per membres del [[Front d'Alliberament del Quebec]] (FLQ) l'octubre de 1970 a la província de [[Quebec]], principalment a l'àrea metropolitana de [[Montreal]].
 
Les circumstàncies que finalment van culminar en l'únic ús en temps de pau de la [[Llei de Mesures de Guerra]] en la història de [[Canadà]], invocada pel [[Governador General de Canadà]] [[Roland Michener]] sota la direcció del [[primer ministre]] [[Pierre Trudeau]], després d'haver estat sol·licitat pel Primer Ministre del Quebec, [[Robert Bourassa]], i l'alcalde de Mont-real, [[Jean Drapeau]].
Linha 13 ⟶ 11:
 
==Característiques==
De 1963 a 1970, el grup [[nacionalisme del Quebec|nacionalista del Quebec]] [[Front d'Alliberament del Quebec]] havia detonat més de 95 bombes.<ref>{{cite news |url=http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html |title=The Globe and Mail: Series – Pierre Elliott Trudeau 1919–2000 |accessdate=2008-04-20 |quote=Set persones havien mort i desenes van resultar ferides. En retrospectiva, sembla impossible, però una bomba va ser col·locada en algun lloc al Quebec cada 10 dies. |archiveurl = http://web.archive.org/web/20080118071232/http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html <!-- Bot retrieved archive --> |archivedate = 2008-01-18}}</ref> Mentre que les bústies— especialment a la rica ciutat predominantment anglòfona de [[Westmount]]—eren objectius comuns, el major atemptat individual va ser el de la [[Borsa de MontrealMont-real]] del 13 de febrer de 1969, que va causar grans danys i ferides a 27 persones. Altres objectius inclouen el [[MontrealMont-real City Hall]], les oficines de reclutament de la [[Reial Policia Muntada del Canadà]], vies fèrries i instal·lacions militars. Membres de l'FLQ, en un moviment estratègic, havien robat diverses tones de [[dinamita]] d'instal·lacions militars i industrials, i s'havien finançat per [[robatori]]s a bancs, amenaçant a través del seu òrgan de comunicació oficial, conegut com a ''La Cognée, que més atacs estaven per venir.
 
El 1970, 23 membres del FLQ estaven a la presó, entre ells quatre membres condemnats per [[assassinat]]. El 26 de febrer de 1970, dos homes en una camioneta — incloent [[Jacques Lanctôt]] — van ser arrestats a MontrealMont-real quan van ser descoberts amb una [[escopeta de canons retallats]] i un comunicat en què s'anunciava el segrest del [[cònsol]] d'[[Israel]]. Al juny, la policia va irrompre a una casa a la petita comunitat de [[Prévost]], al nord de MontrealMont-real a les [[muntanyes Laurentian]] i trobaren armes de foc, municions, 300 lliures (140 kg) de dinamita, [[detonador]]s , i l'esborrany d'una [[nota de rescat]] a utilitzar en el segrest del cònsol dels [[Estats Units]].<ref>{{cite web|url=http://www2.marianopolis.edu/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |publisher=.marianopolis.edu |date= |accessdate=2011-02-19 }}</ref>
 
==Cronologia dels fets ==
*5 d'octubre: MontrealMont-real, Quebec: Dos membres de la "[[Cèlcèl·lula d'Alliberamentalliberament]]" de l'FLQ segrestaren al comissari de Comerç britànic [[James Cross]] de casa seva. Els segrestadors es disfressen d'homes de lliurament portant un paquet pel seu recent aniversari. Quan la cambrera els deixa entrar, es treu un rifle i un revòlver i Cross es segrestat. Això és seguit per un comunicat a les autoritats que continguin les demandes dels segrestadors, que inclouen l'intercanvi de Cross per "presos polítics", un nombre de condemnats o detinguts membres de l'FLQ, i la difusió a la [[CBC]] del [[Manifest de l'FLQ]]. Els termes de la nota de rescat són els mateixos que els que es troben al juny pel segrest prevista del cònsol dels EUA. En aquell moment, la policia no connectà les dues notes.
*8 d'octubre: Difusió del Manifest de l'FLQ en tots els mitjans de comunicació francòfons i de parla anglesa al Quebec.
*10 d'octubre: MontrealMont-real, Quebec: Els membres de la “[[cèl·lula Chenier]]” aborden la casa del [[ministre de Treball]] de la província del Quebec, [[Pierre Laporte]], mentre està jugant a futbol amb el seu nebot al seu jardí davanter. Els membres de la "cèl·lula Chenier" de l'FLQ segresten Laporte.
*11 d'octubre: La CBC difon una carta des del seu captiveri de Pierre Laporte al Primer Ministre del Quebec [[Robert Bourassa]]. <ref name="google1">{{cite book|url=http://books.google.ca/books?id=DMaS5cb7s8QC&pg=PA371&lpg=PA371&dq=%22Paul+Sauve+Arena%22+%2BFLQ&source=web&ots=PPdqOgqc8S&sig=vXQHZjinf4sohZbDXWY5Hn4fmNI&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#PPA371,M1 |title=Canada since 1945: power, politics ... - Google Books |publisher=Books.google.ca |date= |accessdate=2011-02-19 }}</ref>
*12 d'octubre: S'envia l'exèrcit canadenc a patrullar la regió d'Ottawa, a petició del govern federal.<ref>Appendix D of “The October Crisis, 1970: An Insiders View”, pel Prof. William Tetley.
http://www.mcgill.ca/maritimelaw/crisis/</ref>
*13 d'octubre: El primer ministre Trudeau és entrevistat per la CBC respecte a la presència militar.<ref>{{cite web|url=http://www.cbc.ca/archives/categories/politics/civil-unrest/the-october-crisis-civil-liberties-suspended/just-watch-me.html |title=The October Crisis: Civil Liberties Suspended &#124; CBC Archives |publisher=Archives.cbc.ca |date= |accessdate=2011-02-19}}</ref> En una entrevista combativa, Trudeau demana al reporter el que faria en el seu lloc. Quan se'l va preguntar fins on aniria respongué Trudeau "Només mireu-me".
*14 d'octubre: 16 prominents personalitats del Quebec, entre ells [[René Lévesque]] i [[Claude Ryan]], clamen per negociar l' "intercanvi dels dos ostatges pels presos polítics". L'advocat de l'FLQ [[Robert Lemieux]] insta els estudiants de la [[Universitat de MontrealMont-real]] a boicotejar les classes en suport de l'FLQ.
*15 d'octubre: Capital del Quebec: El Govern del Quebec, l'únic responsable de la llei i l'ordre, sol·licita formalment la intervenció de l'exèrcit canadenc en "ajuda del poder civil", com és només el seu dret sota la Llei de Defensa Nacional. Els tres partits de l'oposició, entre ells el [[Partit quebequès]] voten a l'Assemblea Nacional i acorden la decisió. El mateix dia, als grups separatistes els és permès parlar a la Universitat de MontrealMont-real. Robert Lemieux organitza una manifestació estudiantil amb uns 30003.000 participants al [[Paul Sauvé Arena]] per mostrar el seu suport a l'FLQ, el líder sindical [[Michel Chartrand]] anuncia que el suport popular a l'FLQ va en augment<ref name="google1"/> i diu "Guanyarem perquè hi ha més xicots a punt per disparar als membres del Parlament que policies hi ha. ".<ref>{{cite news |url=http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html |title=The Globe and Mail: Series – Pierre Elliott Trudeau 1919–2000 |accessdate=2008-04-13 |archiveurl = http://web.archive.org/web/20080118071232/http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html <!-- Bot retrieved archive --> |archivedate = 2008-01-18}}</ref>
El ral·li espanta a molts de canadencs, que el veuen com un possible preludi a la insurrecció oberta al Quebec;
*16 d'octubre:El primer ministre Bourassa demana formalment que el govern de Canadà subvencioni el govern de "poders d'emergència" del Quebec que els permeten "detenir i mantenir en custòdia" individus. Això dóna lloc a l'aplicació de la Llei de Mesures de Guerra, el que permet la suspensió de l'[[habeas corpus]], donant amplis poders de detenció a la policia. La ciutat de MontrealMont-real ja havia fet aquesta sol·licitud el dia anterior. Aquestes mesures entraran en vigor a les 4:00 a. m. El primer ministre Trudeau anuncià la imposició de la Llei de Mesures de Guerra
*17 d'octubre: MontrealMont-real, Quebec: La cèl·lula Chenier de l'FLQ anuncia que l'ostatge Pierre Laporte ha estat executat. Va ser estrangulat i el seu cos ficat al maleter d'un automòbil i abandonat a la muntanya prop de [[Saint-Hubert Airport]], a pocs quilòmetres de MontrealMont-real. Un comunicat a la policia informant que Pierre Laporte ha estat executat fa a referència a ell despectivament com «ministre de la desocupació i l'assimilació". En un altre comunicat de la "cèl·lula de l'alliberament" que té a James Cross, els seus segrestadors declaren que estan suspenent indefinidament la sentència de mort contra ell, que no el deixaran en llibertat fins que les seves demandes siguin satisfetes, i que l'executaran si la feixista " policia " el descobreix i tracta d'intervenir. Les demandes que fan són: 1) La publicació del manifest de l'FLQ. 2) L'alliberament de 23 presos polítics. 3) Un avió que els portaria a Cuba o Algèria (els dos països que senten una forta connexió amb la causa de la seva lluita contra el colonialisme i l'imperialisme). 4) La nova contractació de la "gars de Lapalme". 5) Un "impost voluntari" de 500.000 dòlars per a ser carregat a bord de l'avió abans de la sortida. 6) El nom de l'informant que havia venut als activistes de l'FLQ a principis d'any.<ref>FLQ: The Anatomy of an Underground Movement</ref>
*18 d'octubre: Mentre denuncia els actes de "subversió i terrorisme — tots dos tan tràgicament contraris als millors interessos del nostre poble", el columnista, polític i futur premier del Quebec, [[René Lévesque]], critica la Llei de Mesures de Guerra: "Fins que rebem la prova (de la mida de l'exèrcit revolucionari) en cas contrari, creurem que un diminut, una fracció numèricament poc important està involucrada, afanyar-se en la promulgació de la Llei de Mesures de Guerra va ser una reacció de pànic i excessiva del tot, sobretot quan es pensa en la durada excessiva de temps que volen mantenir aquest règim ".<ref>{{cite web|url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/docs/october/levesque.htm |title=Statement by René Lévesque on the War Measures Act - Quebec History |publisher=Faculty.marianopolis.edu |date=1970-10-17 |accessdate=2011-02-19 }}</ref>
*6 de novembre: La policia dona una batuda a l'amagatall de la cèl·lula Chenier de l'FLQ. Encara que tres membres escapen de la batuda, [[Bernard Lortie]] és arrestat i acusat del segrest i assassinat de Pierre Laporte.
*3 de desembre: MontrealMont-real, Quebec: Després de ser retingut com a ostatge durant 62 dies, el comissari de Comerç britànic segrestat James Cross és alliberat per les cèl·lules terroristes de l'FLQ després de negociacions amb la policia. Alhora, als cinc segrestadors coneguts, [[Marc Carbonneau]], [[Yves Langlois]], [[Jacques Lanctôt]] , [[Jacques Cossette-Trudel]] i la seva dona, [[Louise Lanctôt]], s'els garanteix el pas segur a Cuba pel govern de Canadà després de l'aprovació de [[Fidel Castro]]. Són traslladats a Cuba per un avió de les Forces Canadenques. Jacques Lanctôt és el mateix home que, a principis d'aquest any, havia estat detingut i després posat en llibertat sota fiança per l'intent de segrest del cònsol israelià.
*23 de desembre: el primer ministre [[Pierre Trudeau]], anuncia que totes les tropes estacionades al Quebec s'hauran retirat el 5 de gener de 1971.<ref>{{cite web|url=http://www2.marianopolis.edu/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |publisher=.marianopolis.edu}}</ref>
*28 de desembre: [[Saint-Luc, Quebec]]: Els tres membres de la cèl·lula Chenier encara en llibertat, [[Paul Rose]], [[Jacques Rose]] i [[Francis Simard]], són arrestats després d'haver estat trobats amagats en un túnel de 6 m en una comunitat agrícola rural. Més tard serien acusats del segrest i assassinat de Pierre Laporte.
==Llei de Mesures de Guerra i participació militar==▼
Quan el reporter del CBC [[Tim Ralfe]] preguntà fins on estava disposat a arribar per aturar l'FLQ, Trudeau va respondre: "Només mireu-me". Tres dies després, el 16 d'octubre, el [[Consell de Ministres]] sota la seva presidència es va dirigir al Governador General per invocar la [[Llei de Mesures de Guerra]], a petició del primer ministre del Quebec, [[Robert Bourassa]], i l'alcalde de Montreal, [[Jean Drapeau]]. Les disposicions van entrar en vigor a les 4:00 a.m., i aviat, centenars de membres i simpatitzants de l'FLQ sospitosos van ser posats sota custòdia. La Llei de Mesures de Guerra va donar a la policia la facultat de detenir persones sense ordre judicial, i 497 persones van ser detingudes, entre elles [[Pauline Julien]].▼
 
▲==Llei de Mesuresmesures de Guerraguerra i participació militar==
Aquesta llei s'imposà només després de que les negociacions amb l'FLQ s'haguessin trencat i el primer ministre del Quebec s'enfrontava a la següent etapa en l'agenda terrorista de l'FLQ.<ref name="Tetley 2007 88">{{cite book|last=Tetley|first=William|title=The October Crisis, 1970: An Insiders View|year=2007|publisher=McGill-Queens University Press|isbn=07735311811{{Please check ISBN|reason=Invalid length.}}|pages=88}}</ref> En aquell moment, les enquestes d'opinió al Quebec i la resta del Canadà van mostrar un suport aclaparador a la Llei de Mesures de Guerra;<ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate=2008-04-13 |quote=Hi va haver una aprovació generalitzada dels editorials a les mesures adoptades pel govern federal, només Claude Ryan, a Le Devoir, condemnà com ho va fer René Lévesque, líder del Partit quebequès. Les enquestes realitzades poc després, van demostrar que hi havia fins el 92% d'aprovació per les mesures adoptades pel Govern Federal.}}</ref><ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate=2008-04-13 |quote=En una sèrie d'enquestes dutes a terme durant les pròximes setmanes, el suport públic per a les accions empreses pel Govern del Canadà seguia sent aclaparador (72-84 de taxa per cent d'aprovació). En una enquesta el 19 de desembre realitzada per l'Institut d'Opinió Pública del Canadà, els canadencs van indicar que la seva opinió de Trudeau, Bourassa, Caouette i Robarts, que tenien un resolt suport expressat per la Llei de Mesures de Guerra era més favorable que abans, mentre que la seva vista de Stanfield i Douglas, que havien expressat reserves cap a la llei era menys favorable del que ho era prèviament.}}</ref> en una enquesta de Gallup de desembre de 1970, es va observar que el 89% dels canadencs de parla anglesa recolzaven la introducció de la Llei de Mesures de guerra, i el 86% dels de parla francesa de Canadà van recolzar la seva introducció. Tenien respectivament el 6% i el 9% de desaprovació, la diferència eren indecisos.<ref>Tetley, William. The October Crisis, 1970: An Insider's View, pg. 103.</ref> Des de llavors, però, l'ús pel govern de la Llei de Mesures de Guerra en temps de pau ha estat un tema de debat al Canadà, ja que va donar a la policia d'amplis poders d'arrest i detenció.▼
▲Quan el reporter del CBC [[Tim Ralfe]] preguntà fins on estava disposat a arribar per aturar l'FLQ, Trudeau va respondre: "Només mireu-me". Tres dies després, el 16 d'octubre, el [[Consell de Ministres]] sota la seva presidència es va dirigir al Governador General per invocar la [[Lleillei de Mesuresmesures de Guerraguerra]], a petició del primer ministre del Quebec, [[Robert Bourassa]], i l'alcalde de MontrealMont-real, [[Jean Drapeau]]. Les disposicions van entrar en vigor a les 4:00 a.m., i aviat, centenars de membres i simpatitzants de l'FLQ sospitosos van ser posats sota custòdia. La Llei de Mesures de Guerra va donar a la policia la facultat de detenir persones sense ordre judicial, i 497 persones van ser detingudes, entre elles [[Pauline Julien]].
 
Aquesta llei s'imposà només després de que les negociacions amb l'FLQ s'haguessin trencat i el primer ministre del Quebec s'enfrontava a la següent etapa en l'agenda terrorista de l'FLQ.<ref name="Tetley 2007 88">{{cite book|last=Tetley|first=William|title=The October Crisis, 1970: An Insiders View|year=2007|publisher=McGill-Queens University Press|isbn=07735311811{{Please check ISBN|reason=Invalid length.}}|pages=88}}</ref>
Alhora, en virtut de disposicions bastant separades de la Llei de Mesures de Guerra i utilitzades amb molta més freqüència, el procurador general del Quebec demanà el desplegament de les forces militars del cap de l'Estat Major de la Defensa, de conformitat amb la [[Llei de Defensa Nacional]]. Les tropes de les bases del Quebec i en altres parts del país van ser enviades, sota la direcció de la [[Sûreté du Québec]] (força policial de la província del Quebec), a la vigilància dels punts vulnerables, així com de personalitats destacades en risc. Això va alliberar a la policia per al compliment de finalitats més proactives per fer front a la crisi.▼
▲Aquesta llei s'imposà només després de que les negociacions amb l'FLQ s'haguessin trencat i el primer ministre del Quebec s'enfrontava a la següent etapa en l'agenda terrorista de l'FLQ.<ref name="Tetley 2007 88">{{cite book|last=Tetley|first=William|title=The October Crisis, 1970: An Insiders View|year=2007|publisher=McGill-Queens University Press|isbn=07735311811{{Please check ISBN|reason=Invalid length.}}|pages=88}}</ref> En aquell moment, les enquestes d'opinió al Quebec i la resta del Canadà van mostrar un suport aclaparador a la Llei de Mesures de Guerra;<ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate=2008-04-13 |quote=Hi va haver una aprovació generalitzada dels editorials a les mesures adoptades pel govern federal, només Claude Ryan, a Le Devoir, condemnà com ho va fer René Lévesque, líder del Partit quebequès. Les enquestes realitzades poc després, van demostrar que hi havia fins el 92% d'aprovació per les mesures adoptades pel Govern Federal.}}</ref><ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate=2008-04-13 |quote=En una sèrie d'enquestes dutes a terme durant les pròximes setmanes, el suport públic per a les accions empreses pel Govern del Canadà seguia sent aclaparador (72-84 de taxa per cent d'aprovació). En una enquesta el 19 de desembre realitzada per l'Institut d'Opinió Pública del Canadà, els canadencs van indicar que la seva opinió de Trudeau, Bourassa, Caouette i Robarts, que tenien un resolt suport expressat per la Llei de Mesures de Guerra era més favorable que abans, mentre que la seva vista de Stanfield i Douglas, que havien expressat reserves cap a la llei era menys favorable del que ho era prèviament.}}</ref> en una enquesta de Gallup de desembre de 1970, es va observar que el 89% dels canadencs de parla anglesa recolzaven la introducció de la Llei de Mesures de guerra, i el 86% dels de parla francesa de Canadà van recolzar la seva introducció. Tenien respectivament el 6% i el 9% de desaprovació, la diferència eren indecisos.<ref>Tetley, William. The October Crisis, 1970: An Insider's View, pg. 103.</ref> Des de llavors, però, l'ús pel govern de la Llei de Mesures de Guerra en temps de pau ha estat un tema de debat al Canadà, ja que va donar a la policia d'amplis poders d'arrest i detenció.
en una enquesta de [[Gallup]] de desembre de 1970, es va observar que el 89% dels canadencs de parla anglesa recolzaven la introducció de la Llei de Mesures de guerra, i el 86% dels de parla francesa de Canadà van recolzar la seva introducció. Tenien respectivament el 6% i el 9% de desaprovació, la diferència eren indecisos.<ref>Tetley, William. The October Crisis, 1970: An Insider's View, pg. 103.</ref>
Des de llavors, però, l'ús pel govern de la Llei de Mesures de Guerra en temps de pau ha estat un tema de debat al Canadà, ja que va donar a la policia d'amplis poders d'arrest i detenció.
 
▲Alhora, en virtut de disposicions bastant separades de la Llei de Mesures de Guerra i utilitzades amb molta més freqüència, el procurador general del Quebec demanà el desplegament de les forces militars del cap de l'[[Estat Major]] de la Defensa, de conformitat amb la [[Llei de Defensa Nacional]]. Les tropes de les bases del Quebec i en altres parts del país van ser enviades, sota la direcció de la [[Sûreté du Québec]] (força policial de la província del Quebec), a la vigilància dels punts vulnerables, així com de personalitats destacades en risc. Això va alliberar a la policia per al compliment de finalitats més proactives per fer front a la crisi.
 
Fora del Quebec, principalment en l'àrea d'Ottawa, el govern federal va enviar tropes sota la seva pròpia autoritat per protegir les oficines federals i els empleats. La combinació dels majors poders d'arrest atorgats per la Llei de Mesures Guerra, i el desplegament militar demanat i controlat pel govern del Quebec, va donar tota l'aparença que la llei marcial havia estat imposada. Una diferència important, però, és que els militars van romandre en un paper de suport a les autoritats civils (en aquest cas, les autoritats del Quebec) i mai van tenir un paper judicial. Encara es permetia la crítica al govern i el [[Partit quebequès]] va ser capaç de fer la seva activitat diari lliure de tota restricció, incloent les crítiques al govern i a la Llei de Mesures de Guerra.<ref name="Tetley 2007 88"/> No obstant això, la visió dels tancs als jardins del parlament federal va ser desconcertant per a molts canadencs. A més, els funcionaris de policia de vegades van abusar dels seus poders i detingueren sense causa prominents artistes i intel·lectuals associats amb el moviment sobiranista.<ref name="socialisthistory.ca"/>
Linha 56 ⟶ 59:
==Cinema i televisió==
*''[[Action: The October Crisis of 1970]]'', un llargmetratge documental per Robin Sprya de 1973.<ref name="Spry">{{cite web|url=http://www.nfb.ca/film/action_the_october_crisis_of_1970|title=Action: The October Crisis of 1970|last=Spry|first=Robin|year=1973|work=Documentary film|publisher=National Film Board of Canada|accessdate=2009-10-05}}</ref>
*''[[Orders (film)|Orders]]'' (''Les Ordres''), un film dramàtic històric dirigit el 1974 i sobre la base dels esdeveniments de la Crisi d'Octubre i de la Llei de Mesures de Guerra, i l'efecte en la gent que hi havia a Quebec.
* El director de Quebec [[Pierre Falardeau]] va estrenar una pel·lícula el 1994 titulada'' [[octubre]]'' que explica una versió de la Crisi d'Octubre, basada en un llibre per [[Francis Simard.]]
* ''[[Nô (film)|Nô]]'' és parcialment, a MontrealMont-real sobre la Crisi d'Octubre amb característiques de ficció on membres de l'FLQ planejant un atemptat.
* [[CBC Television]] produí un programa documental de dues hores ''[[Black October (film)|Black October]]'' el 2000, en el que els fets de la crisi són discutits en gran detall. El programa va incloure entrevistes amb el primer ministre canadenc [[Pierre Elliott Trudeau]], i el ministre de justícia del Quebec [[Jérôme Choquette]], i altres.
* Va ser estrenada el 12 d'octubre de 2006 una [[minisèrie]] de 8 parts sobre alguns dels incidents de la Crisi d'Octubre anomenada ''[[October 1970 (movie)|October 1970]]''.
Linha 64 ⟶ 67:
 
==Referències==
{{Referènciesamaga}}
 
==Bibliografia complementària==
* [[William Tetley|Tetley, William]]. (2006) ''[http://books.google.ca/books?id=mE7ZLQHbT1sC&lpg=PP1&dq=October%20Crisis&pg=PP1#v=onepage&q&f=true The October Crisis, 1970 : An Insiders View]'' McGill-Queen's University Press ISBN 0-7735-3118-1
* {{citationcitar ref|last cognom1= English |first nom1=John |coauthor= |year data= 2009|title títol=Just Watch Me: The Life of Pierre Elliott Trudeau: 1968-2000 |url =http://books.google.ca/books?id=yD_EGgNzYCkC&lpg=PA73&dq=October%20Crisis&pg=PA73#v=onepage&q&f=true |publishereditorial=Alfred A. Knopf Canada |isbn=978-0-676-97523-9 }}
* Guy Bouthillier and Édouard Cloutier. ''Trudeau's Darkest Hour: War Measures in Time of Peace | -October 1970'', Baraka Books, Montréal, 2010, 212 p.&nbsp;ISBN 978-1-926824-04-8.
* [http://www.mcgill.ca/files/maritimelaw/C.doc "The Events Preliminary to the Crisis" in chronological order – 1960 to October 5, 1970]▼
* [http://www.mcgill.ca/files/maritimelaw/D.doc "The October Crisis ''per se''" in chronological order – October 5 to December 29, 1970]▼
 
==Enllaços Externsexterns==
* [http://www.independance-quebec.com/flq/ Plana històrica dedicada al Front d'Alliberament del Quebec (FLQ) des de una perspectriva "independent".] {{fr}} (Data de consulta: 12/1/22013)
* [http://www.cbc.ca/archives/categories/politics/civil-unrest/the-october-crisis-civil-liberties-suspended/topic---the-october-crisis-civil-liberties-suspended.html CBC Digital Archives – La Crisi d'Octubre: Llibertats Civils Suspeses] {{en}} (Data de consulta: 12/1/2013)
* [http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1ARTA0007926 "Terrorisme" a la Canadian Encyclopedia] {{en}} (Data de consulta: 12/1/2013)
* [http://www.warmeasuresact.ca "War Measures Act Debate Oct 16, 1970" de la Douglas-Coldwell Foundation] {{en}} (Data de consulta: 12/1/2013)
▲* [http://www.mcgill.ca/files/maritimelaw/C.doc "The Events Preliminary to the Crisis" in chronological order – 1960 to October 5, 1970]
▲* [http://www.mcgill.ca/files/maritimelaw/D.doc "The October Crisis ''per se''" in chronological order – October 5 to December 29, 1970]
 
{{ORDENA:Crisi D'Octubre}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
 
[[Categoria:Esdeveniments]]
 
 
 
▲{{ORDENA:Crisi D'Octubre}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:1970]]
[[Categoria:Història del Canadà]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_d%27Octubre»