Madame Roland: diferència entre les revisions

Fou realment <''l'home de la Gironda''>, irritant, atiant a aquell grup d'intel·lectuals i artistes. Els més calorosos li semblen massa tibis; els més exaltats, culpables de moderació. Tot ho troba dèbil covard, insuls. El [[26 de juliol]] de [[1789]], poc després de l'esclat revolucionari del 14, escriu al seu amic Bose:

{{Cita|Us queixeu del meu silenci, malgrat que jo escric tots els correus. És veritat que no m'ocupo quasi gens dels vostres afers personals; però. Qui és ara el traïdor que pot interessar-se per altres afers que els de la pàtria?. Veritat és que jo us recomanava coses més vigoroses i serioses que les que heu fet...Us ocupeu de les minúcies de la municipalitat i deixeu escapolir-se a uns caps que van a concitar nous horrors. Sou uns vertaders infants: el vostre entusiasme hem resulta foc d'encenalls i res més. I així l'Assemblea no obre amb tota regla el procés '''dos testas il·lustres''' o algun Déu generós no es decideix a batre-la, esteu tots, tots absolutament perduts}}

 

En caure els girondins el [[31 de maig]] resta proscrita amb ells; l'[[1 de juny]] és detinguda, el 22 posada en llibertat, però el 24 fou de nou detinguda, essent conduïda a [[Santa Pelàgia]] per passar l'[[1 de novembre]] a la [[Consergeria]]. El 8 comparegué davant el Tribunal revolucionari, que la condemnà a mort, i el mateix dia, a les quatre de la tarda, pujà al cadafal, amb estranya serenitat, infonent ànims a un infeliç condemnat que tremolava de por.

 

== Bibliografia ==

 

{{ORDENA:Roland, Madame}}