Elegies de Duino: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
orto i tipo |
|||
Línia 1:
'''''Elegies de Duino''''' és un [[llibre]] de [[poemes]] de l'autor en llengua alemanya [[Rainer
El seu nom procedeix del castell de Duino, prop de [[Trieste]] ([[Itàlia]]), propietat de l'amiga i protectora de Rilke, Marie von Thurn und Taxis. Va ser durant una estada en aquest lloc, en [[1912]], quan el poeta va començar la redacció de les Elegies, si bé no les va donar per acabades fins a [[1922]], en el castell de Muzot. L'obra es va publicar a l'any següent, en [[1923]].
Encara que alguns crítics afirmen que en ella no hi ha una unitat temàtica, sembla ser que el seu motiu central és l'home i d'aquest sorgeixen, com ràdis, els seus principals temes:
Línia 13:
El veritable dolor i la seva secreta felicitat, en l'últim dels poemes.
Escrita en plena [[Primera Guerra Mundial]],
Estar en el món, com ho està l'animal, la planta, el moribund i, de vegades, els amants; és a dir, viure en un tot present (vv. 41 i 42) i lliure de la mort (v. 9).
Estar enfront del món, el que comporta la consciència de la mort i del temps, posseir només un reflex de la realitat i l'actitud de mer espectador, «d'un que
Per la seva banda, la sisena composició té com motiu central a l'heroi, que és qui, al costat dels veritables amants, pot perdurar. L'heroi rilkeà es caracteritza pel menyspreu cap a una vida llarga, per tenir com accions bàsiques prendre, deixar, escollir i poder (vv. 35 i 38) i per veure l'amor com una forma d'ascendir a un estadi superior.
Finalment,
[[Categoria:Llibres]]
|