Aristoloquiàcies: diferència entre les revisions

Herbes rizomatoses o enfiladisses, llenyoses, perennes. Tubercles presents en algunes espècies adaptades a forts canvis climàtics estacionals. Les fulles són alternes, dístiques, simples, senceres, 2-3-lobulades, o pedades, peciolades, amb base freqüentmentsovint cordiforme i sense estípules. Tiges amb ramificació monopòdica o simpòdica. Flors solitàries o en ripidis, terminals o axil·lars, hermafrodites, usualment epígines, , bàsicament trímeres. Periant usualment gamotèpal, actinomorf o zigomorf. Androceu de (4-)5-12(-40 o més) estams, lliures, o monadelfs, o soldats a l'estil formant un ginostem. [[Gineceu]] sincàrpic, ínfer o semi-ínfer, estil únic amb 3-6 lòbuls. Fruit en [[càpsula (fruit)|càpsula]] septicida, en [[baia]] indehiscent, bastant seca i de parets gruixudes o en [[esquizocarp]]. Les llavors tenen endosperma abundant, oleaginós amb un rafe, de vegades, formant un eleosoma aril·loide.

Existeix [[autogàmia]] en algunes espècies d'estructura floral senzilla, com ''[[Asarum europaeum]]''. La dispersió és fonamentalment [[mirmecocòria|mirmecocora]] en les espècies en què el rafe de la llavor desenvolupa un [[eleosoma]]. En les altres espècies la dispersió és anemocora i les llavors presenten freqüentmentsovint ales o expansions membranoses. L'[[epizoocòria]] es coneix en espècies amb llavors petites i enganxifoses, com ''Aristolochia odoratissima'' i la hidrocòria en ''[[Aristolochia clematitis]]'', ''[[Aristolochia cornuta]]'' i ''[[Aristolochia weddellii]]'', mentre que l'[[endozoocòria]] està documentada a ''[[Pararistolochia triactina]]'', la [[mesocarpi|polpa]] dels fruits de la qual fa olor de [[banana]] i té un gust similar a la [[xirimoia]].

* '''''Aristolochioideae''''': Herbes a plantes llenyoses, freqüentmentsovint enfiladisses. Creixement monopòdic. Flors netament epígines, amb periant ràpidament caduc després de l'antesi.