Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
 
== Morfologia==
Herbes rizomatoses o enfiladisses, llenyoses, perennes. Tubercles presents en algunes espècies adaptades a forts canvis climàtics estacionals. Les fulles són alternes, dístiques, simples, senceres, 2-3-lobulades, o pedades, peciolades, amb base freqüentmentsovint cordiforme i sense estípules. Tiges amb ramificació monopòdica o simpòdica. Flors solitàries o en ripidis, terminals o axil·lars, hermafrodites, usualment epígines, , bàsicament trímeres. Periant usualment gamotèpal, actinomorf o zigomorf. Androceu de (4-)5-12(-40 o més) estams, lliures, o monadelfs, o soldats a l'estil formant un ginostem. [[Gineceu]] sincàrpic, ínfer o semi-ínfer, estil únic amb 3-6 lòbuls. Fruit en [[càpsula (fruit)|càpsula]] septicida, en [[baia]] indehiscent, bastant seca i de parets gruixudes o en [[esquizocarp]]. Les llavors tenen endosperma abundant, oleaginós amb un rafe, de vegades, formant un eleosoma aril·loide.
 
== Ecologia ==
La [[pol·linització]] ocorre normalment mitjançant [[dípters]] amb [[discòfor]]s per a atreure als pol·linizadors. Les flors produeixen olors de putrefacció, afruitats, de floridures o d'orina. També desenvolupen estructures que imiten fongs, amb coloracions contrastades de [[porpra]], gairebé negre, i bru, similars a l'aspecte de substàncies en descomposició o amb groc i verd. El tub del periant de vegades es converteix en un [[parany]] que reté als visitants mitjançant encongiments basals d'obertura reduïda que aboquen a una cambra final o [[Aqueni|utricle]] amb pubescència aracneïforme i [[nectari]]s o pèls uncinats. L'interior té olis relliscosos que només alliberen els insectes atrapats després de la pol·linització.
 
Existeix [[autogàmia]] en algunes espècies d'estructura floral senzilla, com ''[[Asarum europaeum]]''. La dispersió és fonamentalment [[mirmecocòria|mirmecocora]] en les espècies en què el rafe de la llavor desenvolupa un [[eleosoma]]. En les altres espècies la dispersió és anemocora i les llavors presenten freqüentmentsovint ales o expansions membranoses. L'[[epizoocòria]] es coneix en espècies amb llavors petites i enganxifoses, com ''Aristolochia odoratissima'' i la hidrocòria en ''[[Aristolochia clematitis]]'', ''[[Aristolochia cornuta]]'' i ''[[Aristolochia weddellii]]'', mentre que l'[[endozoocòria]] està documentada a ''[[Pararistolochia triactina]]'', la [[mesocarpi|polpa]] dels fruits de la qual fa olor de [[banana]] i té un gust similar a la [[xirimoia]].
 
És notable l'associació tròfica amb diferents gèneres de papallones (''Papilionidae'') en diferents regions; per exemple, ''[[Battus]]'' a l'[[Amèrica del nord]], ''[[Archon (gènere)|Archon]]'' i ''[[Zerynthia]]'' a la regió [[paleàrtic]]a i altres gèneres més a l'Àsia oriental.
La família es divideix clarament en dues subfamílies monofilètiques, netament separades per nombrosos caràcters: ''Asaroideae'' i ''Aristolochioideae''.
* '''''Asaroideae''''' O.C. Schmidt, 1935: Herbes no enfiladisses de creixement simpòdic. Flors solitàries, terminals, hipògines a epígines, amb perianto no caduc després de l'antesi.
* '''''Aristolochioideae''''': Herbes a plantes llenyoses, freqüentmentsovint enfiladisses. Creixement monopòdic. Flors netament epígines, amb periant ràpidament caduc després de l'antesi.
 
== Presència als Països Catalans ==
430

modificacions