|
== Desenvolupament ==
Aquesta escala de magnitud local i tan sols aplicable als terratrèmols originats a la [[falla de San Andrés]] va ser desenvolupada per [[Charles Richter]] amb la col·laboració de [[Beno Gutenberg]] el [[1935]], ambdós investigadors de l'[[Institut Tecnològic de Califòrnia]], amb el propòsit original de separar el gran nombre de terratrèmols petits dels terratrèmols majors observats a [[Califòrnia]] en el seu temps. Només pretenien estudiar elsecoco morenols terratrèmols ocorreguts dins una àrea particular del sud de Califòrnia, els sismogrames dels quals varen ser recollits exclusivament pel [[sismòmetre]] de torsió de [[Wood-Anderson]]. Richter va informar inicialment valors amb una precisió d'un quart d'unitat, però més tard va fer servir nombres decimals.
:<math>M = \log A + 3 \log (8 \Delta t) - 2.92 \,\!</math>
on:vvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvv
on:
:<math>A\,</math> = amplitud de les ones en [[mil·límetre]]s, llegida directament al [[sismograma]].
:<math>\Delta t\,</math> = [[temps]] en [[segon]]s des de l'inici de les ones '''P''' al de les ones '''S'''.obbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbb
Degut a les limitacionsL'ús del sismògraf[[logaritme]] de torsió Wood-Anderson utilitzat per desenvolupara l'escala , la magnitud original ''<math>M_L</math>'' no podia ser calculadaserveix per tremolors majors de 6'8 graus. Diversos investigadors van proposarrbbbproposar extensions a l'escala de magnitud local, essent les més populars la magnitud d'ones superficials ''<math>M_S</math>'' i la magnitud d'ones de cos ''<math>M_b</math>''. ▼:<math>M\,</math> = magnitud arbitrària però constant en terratrèmols que alliberen la mateixa quantitat d'energia.
L'ús del [[logaritme]] a l'escala serveix per reflectir l'[[energia]] que es desprèn en un terratrèmol. El logaritme incorporat a l'escala fa que els valors assignats a cada nivell augmentin de forma exponencial, i no de forma lineal. Richter va agafar la idea de l'ús de logaritmes de l'[[magnitud aparent|escala de magnitud escalar]], utilitzada en [[astronomia]] per descriure la brillantor de les [[estrella|estrelles]] i d'altres objectes celestes. Richter va escollir arbitràriament una tremolor de magnitud 0, que es corresponia amb un desplaçament màxim d'1 μm en un sismograma traçat per un sismòmetre de torsió Wood-Anderson localitzat a 100 km de distància de l'[[epicentre]]. Aquesta decisió volia prevenir l'assignació de magnituds negatives. Nogensmenys, l'escala de Richter no tenia límit màxim o mínim, i actualment, amb sismògrafs molt precisos, es poden detectar moviments amb magnitud negativa.
▲Degut a les limitacions del sismògraf de torsió Wood-Anderson utilitzat per desenvolupar l'escala, la magnitud original ''<math>M_L</math>'' no podia ser calculada per tremolors majors de 6'8 graus. Diversos investigadors van proposar extensions a l'escala de magnitud local, essent les més populars la magnitud d'ones superficials ''<math>M_S</math>'' i la magnitud d'ones de cos ''<math>M_b</math>''.
== Problemes de l'escala de Richter ==
| 