Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
canvis demanats a l'avaluació per MarisaLR |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'obra artística
| imatge = Jan_van_Eyck_-_Diptych_-_WGA07587.jpg
| mida imatge = 350px
| imatge_externa =
| sense cursiva = sí
| títol = Díptic de Crucifixió i Judici Final
| altre idioma =
| altre títol =
| artista = Jan van Eyck
| artista2 =
| any = c. 1430{{sfn|The Metropolitan Museum of Art|2002}}
| estil = Primitius flamencs
| material = Oli sobre tela transferida des de fusta
| llargada = 19,7
| alçada = 56,5
| amplada = (cada panell)
| museu = Metropolitan Museum of Art
| ciutat = Nova York
| coordenades =
| imatge2 =
| mida imatge2 =
| peu imatge2 = }}
El '''Díptic de Crucifixió i Judici Final''' és un [[díptic]] gòtic de petites dimensions pintat a l'[[oli sobre taula]] pel [[Primitius flamencs|primitiu flamenc]] [[Jan van Eyck]], amb algunes àrees acabades per seguidors no identificats o membres del seu taller. Es creu que les taules varen ser realitzades durant els primers anys 1430, encara que alguns historiadors d'art han suggerit dates anteriors, al voltant de 1420. És un dels primers [[oli sobre taula|olis sobre taula]] (actualment traspassat a tela) del moviment dels [[primitius flamencs]] un pre-renaixement amb mestres que destaquen per la seva [[iconografia]] inhabitualment complexa i altament detallada amb una habilitat tècnica evident en el seu acabament. El [[díptic]] està realitzat en un format de miniatura; les taules només fan 56,5 cm d'alt i 19,7 cm d'ample, i probablement va ser encarregat per a ús personal i privat.{{sfn|Vermij|Smeyers|2002|p=362}}
Linha 48 ⟶ 69:
La porció superior de la taula mostra la [[Segona Vinguda]] com es recull a {{citar Bíblia|Mateu|25|31}}: "Quan el Fill de l'Home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós".{{sfn|Underwood1967|p=202}} Crist, que estava despullat, fràgil i gairebé mort a la taula de la ''Crucifixió'', és ara ressuscitat i [[Maiestas Domini|triomfant al Cel]].{{sfn|Smith|2004|p=146}} Està vestit amb una [[capa pluvial|capa]] vermella llarga i va descalç. Les seves mans i peus estan envoltats per cercles de llum groga.{{sfn|Weale|2012|p=147}} Les [[Ferides Sagrades]] són visibles en els seus palmells, que manté oberts; a través de l'obertura de la capa és visible la ferida del seu costat feta per la llança de Longinus i, als seus peus, s'observen les ferides fetes pels claus.{{sfn|McNamee|1998|p=181}}
Crist s'asseu al centre d'un gran grup d'àngels, sants i ancians sagrats.{{sfn|McNamee|1998|p=181}} Segons Pächt, en aquesta escena en un cel en què "tot és dolçor, gentilesa i ordre".{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=195}} Maria i [[Joan Baptista|Joan]] s'agenollen en oració al costat mateix de Crist, a dreta i esquerra. Els dos tenen [[nimbe]]s i estan realitzats en una escala molt més gran que les imatges circumdants, sobre les quals semblen estar elevades. Maria té la seva mà dreta al seu pit, mentre que la seva esquerra s'alça com per demanar la pietat per a les petites imatges despullades protegides per la seva capa, evocant la posa convencional de la [[Mare de Déu de la
[[File:Jan van Eyck Diptych Detail.jpg|300px|left|thumb|Detall del [[Maiestas Domini|Crist en Majestat]]. Aquesta àrea està pintada amb menys habilitat que les altres seccions de les taules, la qual cosa fa pensar en la intervenció d'algun altre membre del taller de Van Eyck<ref group="n.">Probablement després de la seva mort al voltant de 1441</ref>]]
Linha 74 ⟶ 95:
Al llarg dels anys les taules s'han atribuït tant a Jan com a [[Hubert van Eyck]], així com a [[Petrus Christus]]. El 1841, Passavant atribuïa el díptic conjuntament a Hubert i a Jan van Eyck;{{sfn|MET|2000}} per 1853, havia revisat la seva opinió i atribuïa l'obra exclusivament a Jan van Eyck.{{sfn|Passavant|1853|p=123}} Gustav Waagen, el primer director del [[Gemäldegalerie (Berlín)|Gemäldegalerie, Berlín]], les va atribuir a Petrus Christus a meitat del segle XIX, basant-se en la similitud de la taula esquerra amb el ''Judici Final'' de 1452 signat per Christus i que actualment és a Berlín. Aquesta opinió va ser rebutjada el 1887, i una vegada més es tornaven a associar amb Jan van Eyck, una autoria ratificada el 1917 quan les taules varen passar a l'[[Ermitage]].{{sfn|Weale|2012|p=148}}
Bryson Burroughs, que escrivia per al Metropolitan en el moment de la seva adquisició el 1933, atribuïa els treballs a Hubert. Burroughs veia a les taules la mà d'un artista expressiu, "tot nervi i sensibilitats",{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} amb
[[File:Petrus Christus - The Last Judgement - WGA04844.jpg|210px|thumb|[[Petrus Christus]] ''Judici Final'' (1452) és un plafó molt més gran i més fàcil de "llegir", quasi una còpia del de Van Eyck. Panofsky comentava que "allò què [Christus] creia difícil d'entendre, ell ho explicava; i allò que decidia retenir, ho representava en la llengua simple, vernacla".{{sfn|Van Veen|2005|p=78-79}} [[Gemäldegalerie (Berlín)]]]]
Linha 168 ⟶ 189:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Diptych - Crucifixion & Last Judgment - Metropolitan}}
* {{citar
{{Jan van Eyck}}
{{ORDENA:Diptic De Crucifixio I Judici Final}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||