Innocenci VIII: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.4) (Robot: Canviant tl:Inocencio VIII a tl:Papa Inocencio VIII
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula Papa
{{Plantilla:CaixaPapa
|Papa=Innocenci VIII
|títol=
|Nom=Giovanni Battista Cibo
|Retrat=Innocent VIII.JPG
|Text retrat=
|Abans=[[Sixt IV]]
|Després=[[Alexandre VI]]
|Papat=[[29 d'agost]] de [[1484]]–[[25 de juliol]] de [[1492]]
|Escut = C o a Innocenzo VIII.svg
|Data de naixement=[[1434]]
|Lema =
|Lloc de naixement=[[Gènova]] ([[Itàlia]])
|Abans=[[Sixt IV]]
|Data de defunció=[[25 de juliol]] de [[1492]]
|Després=[[Alexandre VI]]
|Lloc de defunció=[[Roma]] ([[Itàlia]])
|Data de naixement= [[1434]] <!-- {{Data naixement|1434|MM|DD}} -->
|Lloc de naixement= [[Gènova]], ([[ItàliaRepública de Gènova]])
|Data de defunció = [[25 de juliol]] de [[1492]] <!-- {{Data defunció i edat|1492|7|25|1434|mm|dd}} -->
|Lloc de defunció = [[Roma]], ([[ItàliaEstats Pontificis]])
}}
'''Innocenci VIII''' ([[Gènova]], [[1434]] - † [[Roma]], [[25 de juliol]] de [[1492]]) va ser Papa de l'[[Església Catòlica]] entre el [[1484]] i el [[1492]].
 
De nom '''Giovanni Battista Cibo''', era fill d'un senador romà, va passar la seva infantesa en la cort napolitana des d'on va passar a estudiar a [[PaduaPàdua]] i [[Roma]] on va entrar al servei del cardenal, i germanastre de [[Nicolau V]], Calandrini.
 
Aquestes relacions li van permetre ser nomenat, el [[1467]], bisbe de Savona pel papa [[Pau II]], i posteriorment el [[1473]], cardenal pel papa [[Sixt IV]].
 
Escollit Papa el [[29 d'agost]] de [[1484]], va intentar com a primera mesura l'organització d'una croada contra els turcs, però la seva crida als monarques cristians va resultar infructuosa en estar aquests embardissats en lluites entre ells.
 
[[Fitxer:Innocenzo VIII.jpg|thumb|left|Tomba d'Innocenci VIII a la [[Basílica de Sant Pere]].]]
 
Preocupat per la bruixeria promulga, el [[5 de desembre]] del [[1484]], la butlla ''Summis desiderantes affectibus'' en la qual reconeix la seva existència i envia [[Alemanya]] als inquisidors on realitzarà la que és considerada com la primera "cacera de bruixes" de la història. Aquesta butlla papal serà la base perquè els dominicans publiquin, el [[1487]], l'obra ''Malleus Maleficarum'' que encara que mai no ha estat reconeguda per l'Església es convertirà en el text bàsic per a l'enjudiciament, condemna i càstig de la bruixeria.
Linha 34 ⟶ 40:
 
{{papa|Sixt IV|[[1484]] - [[1492]]|Alexandre VI}}
 
[[Fitxer:C o a Innocenzo VIII.svg|center|100px|Escut d'Innocenci VIII]]<br /></br>
{{Papes}}