Sant Julià de Lliçà d'Amunt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m arreglant cagada
Línia 1:
{{Església
C.| Costanom de= CanSant Puig,Julià s/n,de Lliçà d'Amunt
| nom = Sant Julià
| imatge =
| peu =
| comarca = Vallès Oriental
| territori =
| municipi = Lliçà d'Amunt
| regió =
| localitzacio= C. Costa de Can Puig, s/n
| província = Barcelona
| coordenades = {{coord|41|36|39.46|N|2|14|17.25|E|type:landmark_region:ES-CT|display=inline}}
| comarca = Vallès Oriental
| altitud = 145150
| municipi = Lliçà d'Amunt
| coordenades construccio =
| documentat =
| altitud = 145
| estil = [[Art romànic|Romànic]], gòtic tardà
| diocesi =
| començament =
| construccio = 1014
| consagració =
| estil = Romànic
| acabament =
| estat d'ús = En bon estat
| diocesi = Terrassa, arxiprestat de Montbui-Puiggraciós
| planta =
| categoria = Parroquial
| portalada =
| festivitat =
| arquitecte =
| arquitectes =
| llargaria =
| amplaria =
| material =
| estat d'ús = En bon estat d'ús
| img_alçat =
| img_planta =
| intervencio1 = Reforma que li va oferir dues naus laterals.
| intervencio1_any = principis S XV
Linha 23 ⟶ 32:
| intervencio3_any = 1946
}}
{{infotaula patrimoni cultural
L{{'}}'''Església de Sant Julià''' és la principal església de [[Lliçà d'Amunt]].
| nom = Església =de Sant Julià
| imatge =
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| lat_dec = 41.61091
| long_dec = 2.23813<!--coordenades de patmapa ajustades automàticament-->
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| lloc = Pl. de l'Església. [[Lliçà d'Amunt]] (Vallès Oriental)
| construït = XI, XVI
| arquitectura = Romànic, gòtic tardà
| designació1 = IPA
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29028 29028]
| designació1_data =
}}
'''Sant Julià de Lliçà d'Amunt''' és l'església [[Art romànic|romànica]] [[Parròquia eclesiàstica|parroquial]] del poble de [[Lliçà d'Amunt]], pertanyent al terme municipal del mateix nom, al [[Vallès Oriental]].
 
Està situada en el punt més enlairat de Lliçà d'Amunt, a la zona centra-occidental del petit nucli urbà d'aquest poble. És a migdia de [[Can Puig (Lliçà d'Amunt)|Can Puig]], a llevant de [[Can Molet (Lliçà d'Amunt)|Can Molet]] i a ponent de [[L'Aliança (Lliçà d'Amunt)|l'Aliança]].
 
 
== Història ==
La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la [[Baronia de Montbui]] l’any 1059. Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona i fou aquest qui, a mitjan segle XII, la cedí al [[monestir de Sant Miquel del Fai]], que va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.<ref name="Aj"/>
 
L'edifici actual conserva part de l'obra primitiva del s. XI, de tipus romànic. L'església es va començar a ampliar el s. XV, però les obres més importants es van realitzar el s. XVI: capelles de Sant Abdó i Sant Senén (1563) i la Sant Jacint (1600). El campanar és del s. XVI, però hi ha algun indici que el cos inferior és del s. XV. La barana superior és de 1710. L'any 1725 es van realitzar altres reformes. El cor es va construir a principis del s.XVI i la capella lateral es va construir el 1600.<ref name="patmapa"/>
 
== Descripció ==
Edifici de tres naus, la central coberta amb volta apuntada i separada de les laterals per dos arcs de dues columnes. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja, l'arc triomfal de mig punt. Al s. XVI es van afegir les capelles laterals. Del mateix temps és el campanar i el portal. La portada és rectangular i coronada per un frontó en forma de venera i representacions de caps esculpits. El campanar és una torre de dos cossos. El primer de paredat i el segon de carreus on s'obren arc apuntats, balustrada i gàrgoles. Mènsules situades a la nau lateral de la dreta, en el vèrtex de la volta d'aresta. En una d'elles es representa la figura d'un àngel fins a mig cos, a l'altra hi ha la representació d'un animal amb unes grans banyes corbades, i també la figura d'un àngel. Cal remarcar la decoració escultòrica d'elements arquitectònics a tot l'edifici: capitells decorats amb motius vegetals, clau de volta en el sotacor on es representa el colom de l'esperit sant, i els caparrons que apareixen a la portada.<ref name="patmapa"/>
És d’origen [[romànic]], comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, de preromànic: finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X. Segurament era més petita que ara: una sola nau de dos trams i l’absis. Al principi del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals. Al principi del segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta. Se li va afegir un tram als peus (aleshores devia desaparèixer la portalada romànica) i el campanar. Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia. També en aquest última reforma es van substituir els pilars que separaven les naus per unes lleugeres columnes que oferien menys dificultats visuals.
 
És d’origenD’origen [[romànic]], comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, de preromànic: finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X. Segurament era més petita que ara: una sola nau de dos trams i l’absis. Al principi del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals. Al principi del segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta. Se li va afegir un tram als peus (aleshores devia desaparèixer la portalada romànica) i el campanar. Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia. També en aquest última reforma es van substituir els pilars que separaven les naus per unes lleugeres columnes que oferien menys dificultats visuals.<ref name="Aj"/>
== Situació ==
 
C. Costa de Can Puig, s/n, Lliçà d'Amunt
==referències==
{{referències|refs=
<ref name="patmapa">{{citar web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_29028 | títol=Església de Sant Julià| obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=04 març 2013 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
<ref name="Aj">{{citar web | url=http://www.llicamunt.cat/ca/pl68/el-municipi/llocs-d-interes/id2/iglesia-parroquial-de-sant-julia.htm | títol=Església parroquial de Sant Julià| obra=Llocs d'interès | consulta=04 març 2013 | editor=Ajuntament de LLiçà d'Amunt}}</ref>
}}
 
== Bibliografia ==
* ANGLADA I BAYÉS, Manuel i PLADEVALL I FONT, Antoni. "Sant Julià de Lliçà d'Amunt". Dins ''El Vallès Occidental. El Vallès Oriental''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 (Catalunya romànica, XVIII). ISBN 84-7739-271-4
* http://www.llicamunt.cat/ca/pl68/el-municipi/llocs-d-interes/id2/iglesia-parroquial-de-sant-julia.htm
* [[Josep Maria Gavín i Barceló|GAVÍN, Josep M]]. ''Vallès Oriental''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-85180-14-3.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=Lli%C3%A7%C3%A0%20de%20Munt&zoom=8&lat=4607061&lon=436699&layers=B00FFFFFTFF '''Sant Julià de Lliçà d'Amunt''' en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya]
 
{{cal coor cat}}
{{ORDENA:Esglesia De Sant Julia Llica D'Amunt}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Esglésies romàniques del Vallès Oriental|Lliçà d'Amunt]]
[[Categoria:Edificis de Lliçà d'Amunt]]
[[Categoria:Esglésies del Vallès Oriental]]