Calixt III: diferència entre les revisions

== Papa ==

En el conflictiu [[conclave]] de [[1455]] que ha d'elegir el successor de [[Nicolau V]], amb l'amenaça turca com a rerefons -[[Constantinoble]] havia caigut el 1453- i els enfrontaments entre faccions cardenalícies, la seva avançada edat i la defensa de l'ideal de [[croada]] el converteixen en un candidat de compromís. Un cop accedeix al papat amb el nom de Calixt III, tres eixos presidiran la seva política: la croada contra els turcs, l'equilibri entre les [[potències italianes]] i la consolidació de l'autoritat del papa als [[Estats pontificis]]. El projecte de croada presideix bona part de la seva actuació, convençut com està que la providència l'ha triat per acabar amb la presència del turc en terres cristianes. Fou en aqueix any, el 3 de juny, quan canonitzà [[Sant Vicent Ferrer]].

En la línia dels seus predecessors, apressa l'organització d'una flota pontifícia, que s'hauria de coordinar amb un exèrcit de terra que avançaria cap a Constantinoble. Malgrat alguns èxits puntuals -campanyes de [[János Hunyadi]], especialment l'aixecament del [[setge de Belgrad]]-, el projecte no va aconseguir la col·laboració de la major part dels prínceps cristians, tal com el mateix papa reconeixia. L'acord inicial entre Calixt i el Magnànim per encapçalar la croada fracassa, entre d'altres motius, pels interessos divergents de l'un i l'altre a Itàlia. D'una banda, el monarca està lligat a les urgències monetàries i militars derivades de la seva política napolitana. De l'altra, les noves necessitats de Calixt com a responsable de la política pontifícia expliquen els punts de fricció amb el Magnànim, com ara la negació papal de la investidura del regne de Nàpols i de la confirmació de [[Ferran I de Nàpols|Ferran]] com a successor, afer en el qual Calixt seguia la tradicional política dels papes de mantenir un equilibri entre les potències italianes que envoltaven els Estats pontificis; i l'enfrontament per la provisió de beneficis, per exemple del bisbat de València, entre el seu nebot Roderic i Joan d'Aragó.