Esteve V: diferència entre les revisions

|Lloc de naixement=[[Roma]], ([[ItàliaEstats Pontificis]])

Segons la tradició, va ser escollit papa quan encara vivia [[Adrià III]] i, per tant, va rebutjar el nomenament, tancant-se durant uns dies a casa seva fins que va morir el seu antecessor i els cardenals van anar a buscar-lo, el van portar fins a la [[Basílica de Sant Pere]] i allà el van consagrar el [[14 de setembre]] del [[885]].

Amb el seu pontificat s'inicia el període conegut com "la nit del papat" o [[pornocràcia]] en el que els papesPapes van ser simples titelles en mans de la noblesa.

Només començar el pontificat, el [[886]] va morir l'emperador bizantí [[Basili I]], a qui va succeir el seu fill [[Lleó VI (papa)|Lleóde VIBizanci]] i que va destituir a [[Foci]] com a [[Patriarca de Constantinoble]] tot i haver sigut un dels seus preceptors en l'educació del nou emperador. Aquest acte, que en principi va poder suposar esperança d'un aproximament de postures entre Orient i Occident, no va donar els fruits esperats degut al nomenament, com a [[patriarca de Constantinoble]], d'[[Esteve I (patriarca de Constantinoble)|Esteve I]], germà de l'anterior emperador.

El [[887]], alquan va ser deposat l'emperador del [[SacreEmperador Imperi Romano-Germànicd'Occident]], [[Carles III el GrosGras]], l'imperi que aquest havia reunificat heretant títols (el [[Tractat de Verdun]] havia dividit l'[[Imperi Carolingi]] el [[843]]), es fragmentà de nou i varen nàixerseparar-se tres grans estats: el [[França Occidental|Regne Franc Occidental]], governadaregit pel reiper [[Odó I de França]], el [[AlemanyaFrança oriental|Regne Franc Oriental]], governada pelregit reiper [[Arnulf de Caríntia|Arnulf]], i el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]], governadaregit pel reiper [[Guiu III de Spoleto]] i [[Berenguer I d'Itàlia]].

A lL'any següent, el [[888]], al morir [[Carles III el Gras]], van començar les lluites per aconseguir la corona imperial. Guiu de Spoleto, aprofitant la seva proximitat física al papaPapa i el fet que Arnulf i OdonOdó van tenir problemes interns per les invasions viquingues, va aconseguir que Esteve V el coronés emperador el [[891]].

La desaparició delde Sacre Imperil'imperi va possibilitar l'aparició de nombrosos poders feudals i el poder dels bisbes a qui els senyors dels feus van encomanar la seva administració i el govern.