Revisió del 18:55, 9 març 2013 modifica Arnaugir (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 67.710 edits →‎Procedència ← Edició anterior		Revisió del 18:56, 9 març 2013 modifica desfés Arnaugir (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 67.710 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 64: La taula dreta, d'igual forma que la taula de la ''Crucifixió'', està dividida horitzontalment en tres àrees. Es representen, de dalt a baix, el cel, la terra i l'infern. El cel conté una [[deisi]] tradicional amb clergues i laics; la terra, al pis intermedi, és dominada per les figures de [[Sant Miquel Arcàngel]] i una [[mort\|personificació de la mort]]; mentre al terç inferior els condemnats cauen a l'infern i són torturats i menjats per bèsties.{{sfn\|Pächt\|Dengler\|Britt\|1999\|p=192-194}} En descriure el passatge de l'infern, l'historiador d'art Bryson Burroughs escriu que "les invencions diabòliques de [[Hieronymus Bosch\|Bosch]] i [[Pieter Brueghel el Vell\|Brueghel]] són un joc de nens comparades amb els horrors de l'infern imaginats per [[Van Eyck]]".{{sfn\|Burroughs \|1933\|p=193}}{{sfn\|McNamee\|1998\|p=182}} Pächt compara l'escena amb un [[bestiari (llibre)\|bestiari]] medieval, comprenent una "fauna total de dimonis zoomòrfics". L'infern de Van Eyck està habitat per monstres demoníacs dels quals els únics trets visibles són sovint "els seus ulls que brillen i el blanc dels seus ullals".{{sfn\|Pächt\|Dengler\|Britt\|1999\|p=192-194}} Els pecadors cauen de cap per avall al seu turment, a mercè dels dimonis que prenen formes recognoscibles com rates, serps i porcs, així com un ós i un ase.{{sfn\|Burroughs \|1933 \|p=192}} Audaçment, van Eyck mostra reis i membres del clergat entre els condemnats a l'infern.{{sfn\|Smith\|2004\|p=146}} La terra és representada per l'estreta àrea entre cel i infern. El passatge mostra la resurrecció dels morts com els focs de la ira de l'últim dia. Els morts surten de les seves tombes a l'esquerra i del mar tempestuós a la dreta.{{sfn\|Burroughs \|1933 \|p=192}} [[Sant Miquel Arcàngel]] està dempeus sobre les espatlles de la mort,{{sfn\|Borchert\|2008\|p=89}} la figura més gran de la pintura, el cos i les ales de la qual abracen l'espai pictòric sencer.{{sfn\|Pächt\|Dengler\|Britt\|1999\|p=192-194}} Sant Miquel porta armadura daurada tatxonada de joies i té cabells rossos arrissats i ales policromes similars a les de la taula del [[comitent]] del ''[[Tríptic de Dresden]]'' de Van Eyck de 1437.{{sfn\|Borchert\|2008\|p=89}} Sant Miquel apareix, segons Smith, "com un gegant a la terra, l'escorça de la qual es configura amb les ales de la figura esquelètica de la Mort. Els condemnats són excretats des dels intestins de la Mort al fosc llot d'infern".{{sfn\|Smith\|2004\|p=146}} La imatge de la Mort com un ratpenat, amb el crani emergint a la terra i els esquelètics braços i cames que arriben avall de tot de l'infern, és el protagonista de la narrativa, segons Pächt, però la mort és vençuda per la posició de l'[[Arcàngel]] que mira esvelt i jove entre els horrors de l'infern i la promesa del cel.{{sfn\|Pächt\|Dengler\|Britt\|1999\|p=192-194}} [[File:Jan van Eyck Diptych Crucifixion Right Detail 1.jpg\|thumb\|300px\|Una personificació de la mort estén les seves ales esquelètiques sobre els caiguts i condemnats, algun dels quals poden ser identificats pel seu pentinat com a membres del clergat]] Línia 107: == Procedència == [[Fitxer:Jan van Eyck 085.jpg\|thumb\|''[[Tríptic de Dresden]]'' de Van Eyck, ca. 1437. L'armadura de l'arcàngel sant Miquel i les ales d'aquest treball són molt similars a les de la taula del ''Judici Final''. Gemäldegalerie, Berlín]] Es desconeix la procedència de l'obra abans dels anys 1840. Donat que les taules de diminutes mides com aquesta són típics dels primers díptics de l'autor,{{sfn\|Burroughs \|1933 \|p=192}} sembla probable que el treball fos encarregat per un privat més que per un espai públic. S'ha identificat al [[comitent]] amb algú ben educat, amb coneixement i interès per l'art de segles anteriors, un fet reforçat tant per les inscripcions de llengües clàssiques com pels abundants detalls trobats a totes les àrees de les taules.{{sfn\|Borchert\|2008\|p=86}}

Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions