Guerra de l'Anell: diferència entre les revisions

Els objectius de l'estratègia d'en Sàuron era vèncer la nació més poderoses de les que s'oposaven a ell, Góndor, i així poder-ne conquerir la capital i fortalessa més important, [[Minas Tirith]]. Per fer-ho, tots els esforços bèl·lics de Mórdor es centraren al sud i a les fronteres de Góndor. Per evitar que els aliats septentrionals de Góndor, Rohan, els hi enviessin ajuda, Sàuron va fomentar l'ascens de Sàruman a [[Ísengard]], a l'oest de Ròhan. Així, totes les forces de Ròhan serien a l'oest, intentant aturar els atacs d'Ísengard, i no podrien ser enviades per defensar Minas Tirtih. Mentrestant, Sàuron enviaria els aliats de Mórdor, els corsaris d'[[Úmbar]], per atacar els populosos feus costaners de la costa sud de Góndor, que només podrien enviar una petita part de l seu exèrcit a la defensa de Minas Tirith, mentre la resta permaneixerien a la costa, preparant-se per l'atac dels corsaris. Però els plans d'en Sauron van fracassar, i un front conjunt de Góndor i RohanRòhan va plantar cara a Mórdor.