Llengües kuki-chin-naga

Les llengües kuki-chin-naga (també kuki-naga i mizo-kuki-chin) són un grup de llengües tibetobirmanes que d'acord a alguns autors podrien formar un grup filogenètic (tot i que això està discutit). En la hipòtesi més àmplia el grup englobaria 44 llengües i s'estén per Birmània i el nord-est de l'Índia.

La majoria dels parlants d'aquestes llengües es coneixen com kukī en assamès i com a chin en birmà; alguns també són anomenats naga, tot i que els mizo (o lushai) també són ètnicament diferents.

Classificació

Les llengües kuki-chin i naga són llengües classificades dins del grup tibetobirmà de les llengües llengües sinotibetanes. Clarament el grup kuki-chin és un grup filogenètic, però el conjunt de llengües classificades com "grup naga" no és un grup filogenètic firmament establert i tampoc està evident que les "llengües kuki-chin-naga" constitueixin una branca filogenètica dins del grup tibetobirmà.

Existeix un acord general en que el karbi està relacionat amb llengües austroasiàtiques, encara que resulta molt aberrant dins d'aquesta família. No obstant això, Thurgood (2003) segueix classificant el karbi dins de l'austroasiàtic. La llengua mru en un altre temps classificada com a llengua kuki es troba actualment en el ja esmentat abans grup austroasiàtic.

Comparació lèxica

Els numerals comparats en llengües kuki-chin, llengües naga, metei i karbi:

GLOSA	PROTO- KUKI-CHIN	PROTO- AO	PROTO- ANG.-POCH.	PROTO- ZEME	PROTO- TANGKHUL	Meithei	Karbi (Mikir)
'1'	*kʰat	*(ə-)kʰa-		*kʰət	*(a-)kʰət	ə-mə	isi
'2'	*hniʔ	*ə-ni(t)	*k-ni	*k-ni	*kʰ-ni	ə-ni	hi-ni
'3'	*tʰum	*ə-sam	*k-san	*k-tʰum	*k-tʰum	ə-húm	ke-tʰom
'4'	*b-li	*b-li	*b-di	*mə-dai	*b-li	mə-ri	pʰ-li
'5'	*b-ŋa *r-ŋa	*b-ŋa	*b-ŋa~ *b-ŋo	*me-ŋai	*b-ŋa	mə-ŋa	pʰo
'6'	*t-ruk *k-ruk	*t-ruk	*ʦ-ro	*ʦ-ruk	*tʰ-ruk	tə-ruk	tʰ-rok
'7'	*s-riʔ *s-giʔ	*t-ni(t)	*ʦ-ni~ *s-ni	*ʦ-nai	*s-ni	tə-ret	6+1
'8'	*k-riat *t-riat	*tiza	*t-ʦa	*ʦ-ʦat	*t-ʦət	ni-pan 10-2	10-2
'9'	*t-kua	*t-ku	*t-ku	*ʦ-kiu	*t-ko	mə-pən 10-1	10-1
'10'	*sʰawm	*tərə	*t(i)-rə	*k-reu	*tʰ-ra	təra	kep~ kre-

Els guions representen segmentacions morfèmiques introduides per a mostrar més nítidament les arrels emparentades.

Bibliografia

• George van Driem (2001) Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Brill.
• Thurgood, Graham (2003) "A subgrouping of the Sino-Tibetan languages: The interaction between language contact, change, and inheritance." In G. Thurgood and R. LaPolla, eds., The Sino-Tibetan languages, pp 13–14. London: Routledge.