Viquipèdia

Esfondrament del Carmel: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m →‎Enllaços externs: trec iw a es:wiki les dades ja són a wikidata
estil i trec caixa d'estil
Línia 1:
L''''esfondrament del Carmel''' va ser un moviment de terres amb el resultat d'un gran esvoranc creat per accident en la construcció d'un [[túnel]] al [[barri del Carmel]] de [[Barcelona]] el [[27 de gener]] de [[2005]]. La construcció del túnel es feia per a l'ampliació de la [[línia 5 del metro de Barcelona]] i s'havia de fer servir com a cua de maniobres. El fet va conduir a una crisi social i política sobre la gestió de les obres, l'anomenada '''crisi del Carmel'''. ▼
{{discutit}}
▲L''''esfondrament del Carmel''' va ser un moviment de terres amb el resultat d'un gran esvoranc creat per accident en la construcció d'un [[túnel]] al [[barri del Carmel]] de [[Barcelona]] el [[27 de gener]] de [[2005]]. La construcció del túnel es feia per a l'ampliació de la [[línia 5 del metro de Barcelona]] i s'havia de fer servir com a cua de maniobres. El fet va conduir a una crisi social i política sobre la gestió de les obres, l'anomenada '''crisi del Carmel'''.
 
== Fets ==
L'episodi havia començat el dia [[25 de gener|25]] del 2005, quan un despreniment en l'esmentat túnel va obligar a desallotjar l'esmentat garatge i l'edifici del número 10 del mateix carrer. Aquesta mesura evità haver de lamentar víctimes mortals.
 
El [[27 de gener]] del [[2005]] al matí es va enfonsar el túnel de l'ampliació de la línia 5 del [[metro de Barcelona]] ocasionant un [[esvoranc]] d'uns 35 [[metres]] de profunditat i 30 de diàmetre, ocupat per un garatge al carrer Calafell, 12. L'esmentat garatge i l'edifici del número 10 del mateix carrer van ser desallotjats dos dies abans arran d'uns primers despreniments al túnel. D'aquesta manera, les destrosses ocasionades per l'esfondrament només varen provocar pèrdues materials.
 
Com a conseqüència de l'esfondrament, el mateix dia 27 es van desallotjar les famílies de 84 edificis (500 habitatges) i 2 col·legis, essent un total de 1.057 les persones afectades. L'endemà, alguns veïns van poder recollir alguns dels seus objectes personals.
 
El dia 31, 350 veïns van rebre permís per tornar als seus domicilis, però no tots ho s'hi van traslladar ja que temien per la seva seguretat. El dia 2 de febrer, molts veïns afectats van rebre tres certificats garantint la seguretat del subsòl. LTanmateix, l'endemà però va haver-hi un segon col·lapse, de molta menys magnitud que el primer, però que va obligar a desallotjar de nou molts veïns que ja havien estat reallotjats. La invalidesa dels certificats i els redesallotjaments va fer que els veïns perdessin la confiança amb el [[Generalitat de Catalunya|Govern català]] i l'[[Ajuntament de Barcelona|Ajuntament]] i es comencessin a demanar dimissions. El dia 4, la Generalitat va informar que tres edificis estaven greument afectats i s'haurien d'enderrocar. Dies després, s'enunciaria l'enderrocament d'un quart immoble.
 
Les feines d'estabilització del terreny es van iniciar el dia 4 de febrer. Van consistir en el reblert de l'esvoranc amb [[formigó]] i una extensa campanya d'injeccions.
Linha 19 ⟶ 18:
A mitjants de febrer, alguns veïns van poder veure els nous pisos del carrer Garcilaso.
 
== Conseqüències polítiques ==
El 26 de febrer el [[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]] va presentar una moció de censura al president, Pasqual Maragall, que no va arribar a votar-se per la retirada de la moció per part del mateix PP. Durant el debat parlamentari de la moció, però, Maragall va acusar el govern de [[CiU]] de rebre comissions il·legals de les constructores a canvi de contractar-les. Esclatava la [[cas del 3% | crisi del 3%]]. A part de la investigació judicial per esclarir les responsabilitats de l'esfondrament, finalment, es va crear una comissió d'investigació, que va aprovar les seves conclusions el dia 25 de maig.
 
Linha 26 ⟶ 25:
[[Fitxer:Carmel.jpg|thumb|Barri barceloní del Carmel]]
 
== Consideracions tècniques ==
El túnel s'havia excavat segons el [[nou mètode austríac]], a secció completa i discorria per un subsòl format per l'alternància d'[[arenisca|arenisques]], [[gres|gresos]] i [[pissarra|pissarres]] i, segons els informes, era d'una arenisca amb un ''[[:es:Clasificaciónrock geomecánicamass de Bienawiski o RMR|RMRrating]]'' (RMR) de 42 a la zona de l'accident. Sis mesos després d'haver-se excavat la secció completa, la convergència del túnel detectada, que fou de 60 [[mm]], va obligar a executar una contravolta en la zona de l'accident. Quan s'estaven rebaixant els 70 [[Centímetre|cm]] necessaris per a albergar la contravolta de 30 cm, es va tocar la base d'un pla de discontinuïtat paral·lel a l'eix del túnel, descobert a posteriori. La constructora, la direcció d'obra i la Direcció de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya opinaren diferentment sobre si la discontinuitat era una falla vertical o simplement una zona més diaclassada, però en tot cas, havia servit de llit d'un antic torrent i per tant hi havia aigua. Tampoc se sap encara amb certesa si l'excavació per a la contravolta es féu correctament o no. Immediatament, va aparèixer una xemeneia (dia 25, 1/4 de 9 del matí) i seguidament van començar les tasques d'estabilització (bàsicament projecció de formigó), però encara ningú va témer un col·lapse global, ja que la formació de xemeneies no és estranya. L'estabilització però no va ésser suficient i el col·lapse global es va produir el dia 27.
 
Pel que fa a la prolongació del [[Metro de Barcelona|Metro]], l'esfondrament va causar un retard de dos anys en l'execució de les obres.<ref name="3cat24">{{citar web |url=http://www.3cat24.cat/noticia/790786/catalunya/El-metro-arriba-al-Carmel-cinc-anys-despres-de-lenfonsament-del-tunel-de-prolongacio-de-la-L5 |títol=Notícia de la inauguració (2010). |consulta=30/7/2010 |data=30/7/2010 |editor=3cat24}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Esfondrament_del_Carmel»