L'existencialisme és present al pensament de filòsofs com ara [[Søren Kierkegaard]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Martin Heidegger]], [[Jean-Paul Sartre]] o [[Karl Jaspers]], i també a la literatura de [[Franz Kafka]], [[Dostoievski|Fiodor Dostoievski]] o [[Albert Camus]], entre d'altres.
== Origen del pensament: Kierkegaard ==el tiu aquest era un jilipollas
Al filòsof danès [[Søren Kierkegaard]] ([[1813]]-[[1855]]) se'l pot considerar ''el pare de l'existencialisme''. Kierkegaard reflexionà sobre la subjectivitat de la veritat i la realitat, atès que per al seu pensament, l'ésser humà només pot entendre's des de l'interior, en termes de la seua experiència i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biològics, psicològics o d'altres teories de la natura humana. L'existencialisme emfatitza l'acció, la llibertat i la decisió com a fonamentals per a l'existència humana, oposant-se fonamentalment a la tradició [[racionalisme|racionalista]] i al [[positivisme]], és a dir, argumenta en contra de la definició de l'ésser com a primàriament racional, que es relaciona amb la realitat com amb un objecte de coneixement o l'acció del qual pot o ha d'ésser regulada per principis racionals, definits en termes de la seua conducta. Més en general, refusa tota la concepció occidental de l'Ésser com l'objecte central de totes les coses existents. Kierkegaard tendeix a veure l'home com un subjecte dins un univers indiferent, objectiu, de vegades ambigu i absurd, el significat del qual no li és donat per ordre natural, però tampoc pot crear-se per mitjà d'accions o interpretacions humanes.
