Migració internacional: diferència entre les revisions

La mundialització dels intercanvis, concepte distint al de la simple internacionalització, ha modificat les relacions entre els països enriquits i els empobrits. El moviment de persones com a força de treball ha esdevingut un factor estructural dins un món globalitzat per l’economia i el mercat (A la web de la Unió Europea, en una [http://europa.eu/scadplus/leg/es/s17000.htm secció dedicada a la política sobre immigració], es reconeix que el declive demográfico y el envejecimiento de la población en la Unión Europea (UE) han llevado a las instituciones y a los Estados miembros a revisar sus políticas en materia de inmigración. El desarrollo de las migraciones económicas es una de las soluciones propuestas para responder a las necesidades del mercado laboral. Per altra banda, l’avenç científic i tècnic ha ajudat a crear una nova imatge/ cultura a partir de les aspiracions de la població dels països enriquits del nord que s’ha exportat com a realitat extremament desitjable a casi bé totes les regions del món. Hauríem de cercar les causes d’aquesta expansió planetària de sistemes de producció complementaris, en la integració més o menys caòtica dels sistemes d’intercanvi, la submissió de les nacions a les exigències del sistema financer internacional, la difusió de les tècniques a escala del planeta, la velocitat excepcional de circulació dels capitals i l’endimoniat ritme d’innovació tecnològica com a efecte de la revolució científica.