Galè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 72 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q8778
m Per coherència amb el format de les plantilles de referències
Línia 89:
Galè deu haver produït més treballs que cap altre autor de l'antiguitat, igualant la quantitat d'obres publicades per [[Agustí d'Hipona]].<ref name="kotrc">Kotrc Rf, Walters Kr. Una bibliografia del Corpus Galènic. Una llista revisada i ajust dels títols dels tractats en grec, llatí i àrab. ''Trans Stud Coll Physicians Phila''. Desembre de 1979;1(4):256-304</ref> Era tan profusa la producció de Galè que els texts que han arribat als nstres dies transmeten gairebé la meitat de tota la [[literatura existent]] de la Grècia antiga.<ref name="kotrc"/><ref name="ustun">Ustun C. Galen and his anatomic eponym: Vein of Galen. Clinical Anatomy. Volum 17 edició 6na. 454-457, 2004;</Ref> Galè pot haver escrit més de 600 tractats, equivalent a aproximadament 10 milions de paraules. Encara que els treballs que han sobreviscut equivalen a uns 3 milions de paraules, es a dir, menys d'un terç de les seves producció completa. El 191, un foc al [[Fòrums Imperials|temple de la Pau]] va destruir molts dels seus treballs, especialment tractats de filosofia.
 
Com que els treballs de Galè no varen estar traduïts al llatí en el període antic, i a causa de la [[caiguda de l'imperi Romà]] a occident, els estudis de Galè, junt amb la tradició mèdica grega globalment, va caure en decadència a l'[[Europa Occidental]] durant l'[[alta edat mitjana]], quan molt pocs estudiants llatins sabien llegir grec. Tanmateix, Galè i la tradició mèdica grega antiga continuava estudiant-se i seguint-se a l'[[Imperi Bizantí]]. Tots els manuscrits grecs existents de Galè varen estar copiats per estudiants bizantins. En el període [[Abbàssida]] (després de 750), els [[àrabs musulmans]] varen començar a interessar-se, per primera vegada, en els texts científics i mèdics grecs, i algun dels texts de Galè es varen traduir a l'àrab, sovint per estudiants cristians sirians. Com a resultat, alguns texts de Galè existeixen només traduïts a l'àrab,<ref name="iep">[http://www.iep.utm.edu/g/galen.htm Boylen M. Galen. Enciclopèdia d'Internet de Filosofia]</ref> mentre altres existeixen només en traduccions llatines medievals de l'àrab. En alguns casos els estudiant miraven de traduir al grec les còpies llatines o àrabs, en els casos que l'original s'havia perdut.<ref name="kotrc"/><Ref>[http://repository.upenn.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1018&context=classics_articles Rosen Rm. Revissió de Vivian Nutton (ed.) Galen. ''On My Own Opinions''. Corpus Medicorum Graecorum 5.3.2 Galeni De Proprius Placentis. Bryn Mawr Classical Review 24 d'agost de 2000]</ref><ref name="nuttonchoice">[http://www.jstor.org/pss/639325 Nutton V. ''The Patient's Choice: A New Treatise by Galen. The Classical Quarterly, New Series''. Vol. 40, Núm. 1 (1990), pàg. 236-257]{{(en}} anglès)</ref> Per a algunes de les fonts antigues, com [[Heròfil de Calcedònia]], l'inventari de treballs de Galè és tot el que sobreviu.
 
Fins i tot en el seu temps, les falsificacions i les edicions poc escrupuloses del seu treball eren un problema. Les falsificacions en llatí, àrab o grec continuaren fins al [[Renaixement]]. Alguns dels tractats de Galè han aparegut sota molts títols diferents al llarg dels anys. Les fonts són sovint fosques i és difícil d'accedir a diaris o dipòsits. Encara que estiguin escrits en grec, per convenció els treballs es coneixen pels seus títols llatins, i sovint merament per les seves abreviatures. No existeix un inventari únic autoritzat del seu treball, i la controvèrsia roman pel que fa a l'autenticitat d'un cert nombre de treballs atribuïts a Galè. Consegüentment la investigació sobre el treball de Galè està plena de riscos.<ref name="metzger">[http://books.google.ca/books?id=NrEeAAAAIAAJ Metzger BM. New Testament Studies: Philological, Versional, and Patristic. BRILL 1980 ISBN 90-04-06163-0, 9789004061637]</ref><ref name="kotrc"/>
 
S'han fet diversos intents per classificar la vasta producció de Galè. Per exemple, Coxe (1846) va llistar un "Prolegòmen", o llibres introductoris, seguits per 7 classes de tractats que agrupen: [[Fisiologia]] (28 vols.), [[Higiene]] (12), [[Etiologia]] (19), [[Semiòtica]] (14), [[Farmàcia]] (10), [[Sangries]] (4) i [[Terapèutica]] (17), a més de 4 d'[[aforisme]]s, i treballs espuris.<ref name="Coxe">[http://oll.libertyfund.org/?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1988&chapter=128229&layout=html&Itemid=27 Coxe JR. The Writings of Hippocrates and Galen. Epitomised from the Original Latin translations. Philadelphia: Lindsay and Blakiston, 1846] {{(en}} anglès)</ref> El [[compendi]] més complet de les escriptures de Galè, superant fins i tot projectes més moderns com el ''[[Corpus Medicorum Graecorum]]'', és el compilat i traduït per [[Carolus Kühn]] de [[Leipzig]] entre 1821 i 1833.<ref name="kotrc"/> Aquest recull consta de 122 dels tractats de Galè, traduïts del grec original a llatí (el text es presenta en les dues llengües). Té més de 20.000 pàgines i es divideix en 22 volums amb 676 pàgines d'índex. Molts dels treballs de Galè s'inclouen al ''[[Thesaurus Linguae Graecae]]'', una biblioteca digital de literatura grega començada el 1972. Una altra font moderna útil és la [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica/galien_va.htm Biblioteca interuniversitaria de médicine] (Bium).
 
=== Algunes obres ===