Química inorgànica: diferència entre les revisions

L'estereoquímica dels complexes de coordinació pot ser molt rica, tal com es pot veure en la separació de Werner de dos [[enantiòmer]]s de [[exol|[Co((OH)₂Co(NH₃)₄)₃]⁶⁺]], demostració que la [[quiralitat (química)|quiralitat]] no és inherent als compostos orgànics. Un tema tòpic dins d'aquesta especialització és la coordinació química supramolecular.<ref>Lehn, J. M., Supramolecular Chemistry: Concepts and Perspectives, VCH: Weinhiem, 1995 {{(en}} anglès)</ref>

Aquestes espècies contenen elements dels [[grup de la taula periòdica|grups]] 1, 2 i 13-18 (excloent-ne l'hidrogen) de la taula periòdica. A causa de la seva (sovint) similar reactivitat, els elements del grup 3 ([[Escandi|Sc]], [[Itri|Y]] i [[Lantà|La]]) i del grup 12 ([[Zinc|Zn]], [[Cadmi|Cd]] i [[Mercuri (element)|Hg]]) també s'hi solen incloure.<ref>Greenwood, N. N.; & Earnshaw, A. (1997). Chemistry of the Elements (2nd Edn.), Oxford:Butter worth-Heineken. ISBN 0-7506-3365-4. {{(en}} anglès)</ref>

Normalment es considera que els compostos organometàl·lics contenen el grup M-C-H.<ref>C. Elschenbroich, A. Salzer ”Organometallics : A Concise Introduction” (2a ed.) (1992); Wiley-VCH: Weinheim. ISBN 3-527-28165-7. {{(en}} anglès)</ref> El metall (M) en aquestes espècies pot ser bé un element dels grups principals bé un metall de transició. Operacionalment, la definició d'un compost organometàl·lic és més relaxada de manera que també inclou complexos altament [[lipofílic]]s com el [[carbonil metàl·lic]] i, fins i tot, [[alcòxid]]s metàl·lics.

Per definició, els compostos bioinorgànics ocorren en la natura, perà el subcamp també inclou espècies antropogèniques com [[contaminant]]s (per exemple [[metilmercuri]]) i drogues (per exemple [[cisplatí]]).<ref>S. J. Lippard, J. M. Berg “Principles of Bioinorganic Chemistry” University Science Books: Mill Valley, CA; 1994. ISBN 0-935702-73-3. {{(en}} anglès)</ref> El camp, que incorpora molts aspectes de la bioquímica, inclou molts tipus de compostos com, per exemple, els fosfats a l'ADN, i també complexos metàl·lics que contenen lligands que van des de les macromolècules biològiques –[[pèptid]]s– fins espècies com l'[[àcid húmic]] i l'[[aigua]]. Tradicionalment, la química bioinorgànica se centra en la transferència d'electrons (i energia) en proteïnes. La química inorgànica medicinal proposa l'estudi tant d'elements essencials com no essencials amb aplicacions en diagnosis i teràpies.

Aquest camp important es centre en l'[[estructura química]],<ref>Wells, A.F. (1984). Structural Inorganic Chemistry, Oxford: Clarendon Press. {{(en}} anglès)</ref> els enllaços i les [[propietat física|propietats físiques]] dels materials. En la pràctica, la química inorgànica de l'estat sòlid fa servir tècnica com la [[cristal·lografia]] per poder entendre les propietats que resultes de les interaccions col·lectives entre les subunitats del sòlid. En la química de l'estat sòlid s'estudien els metalls i els seus [[aliatge]]s o derivats intermetàl·lics. Els camps relacionats són la [[física de la matèria condensada]], la [[mineralogia]] i la [[ciència de materials]].

Un tema central de la química inorgànica és la teoria de la [[simetria molecular]].<ref>Cotton, F. A., Chemical Applications of Group Theory, John Wiley & Sons: New York, 1990. {{(en}} anglès)</ref> La [[teoria de grups]] matemàtica proveeix la química inorgànica del llenguatge per a descriure les formes de les molècules segons la seva [[grups de punts en tres dimensions|simetria de grup de punts]]. La teoria de grups també permet la factorització i simplificació dels càlculs teòrics.

Els mecanismes per a les reaccions dels metalls de transició es discuteixen de manera diferent dels compostos dels grups principals.<ref>R. G. Wilkins "Kinetics and Mechanism of Reactions of Transition Metal Complexes" Wiley-VCH Verlag; 2nd, 1991) ISBN 3-527-28389-7. {{(en}} anglès)</ref> El rol important dels [[orbital (electrònica)|orbitals]] d en els enllaços influencia fortament les vies i velocitats de la substitució i dissociació de lligands (vegeu els articles sobre [[química de coordinació]] i [[lligand]]s).

Els mètodes de sintetització inorgànica es poden classificar segons la volatilitat o solubilitat dels reactius components.<ref>Girolami, G. S.; Rauchfuss, T. B. i Angelici, R. J., Synthesis and Technique in Inorganic Chemistry, University Science Books: Mill Valley, CA, 1999 {{(en}} anglès)</ref> Els compostos inorgànics solubles són preparats fent servir mètodes de [[síntesi orgànica]]. Pels compostos que contenen metalls i que són reactius davant l'aire es segueixen les tècniques de la [[línia de Schlenk]] i de la [[caixa de guants]]. Els compostos volàtils i gasos es manipulen en col·lectors de buit que consisteixen en conduccions de vidre interconnectades amb vàlvules que, en la seva totalitat, es poden buidar a 0,001&nbsp;[[mil·límetre de mercuri|mmHg]] o fins i tot menys. Els compostos es condensen fent servir [[nitrogen líquid]] (per sota dels 78&nbsp;[[grau Kelvin|K]]) o altres [[Criogènia|criogen]]s. Els sòlids es solen preparar fent servir forns de tub, i els reactius i productes es solen tancar en contenidors fets de [[sílex]] fos (SiO₂ amorf), tot i que de vegades es tracta de materials més específics com tubs soldats de [[tàntal]] o "vaixells" de [[platí]]. els productes i reactius es transporten entre zones de diferent temperatura per conduir reaccions.

* [http://pubs.acs.org/journal/inocaj Inorganic Chemistry (ACS Publications)] {{(en}} anglès)

* [http://chemistry.boisestate.edu/people/richardbanks/inorganic/NamingInorganicCompoundsC101.html Naming Inorganic Compounds] {{(en}} anglès)

* [http://old.iupac.org/publications/books/rbook/Red_Book_2005.pdf Nomenclature of inorganic chemistry], de la [[IUPAC]] {{(en}} anglès)

* [http://www.doaj.org/doaj?cpid=63&func=subject Journals belonging to subject: Inorganic Chemistry] al [[Directory of Open Access Journals]] {{(en}} anglès)