Revisió del 12:30, 5 maig 2013 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Per coherència amb el format de les plantilles de referències ← Edició anterior		Revisió del 14:19, 5 maig 2013 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Per coherència amb el format de les plantilles de referències Edició següent →
Línia 61: [[Fitxer:Descartes magnetic field.jpg\|thumb\|Dibuix d'un camp magnètic a l'obra ''Principia Philosophiae'' ([[1644]]) de [[René Descartes]]. Es tracta d'un dels primers dibuixos del concepte de camp magnètic, mostra el camp magnètic de la Terra (D) atraient diferents imants (I, K, L, M, N) ilustrant la teoria del magnetisme. Descartes pensava que el magnetisme era causat per la circulació de petites partícules.]] [[André-Marie Ampère]] ([[1775]] – [[1836]]) va assistir a la presentació que [[Francesc Aragó]] va fer a l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]] el setembre del [[1820]]<ref>~~{{fr}}~~(en francès) [http://www.ampere.cnrs.fr/chronologies/ampere/index.php?lang=fr Chronologie de la vie d'André-Marie Ampère]</ref> de les descobertes d'Ørsted i va desenvolupar un interès tan gran sobre el tema que en molt poc temps, el 25 de setembre del 1920, va llegir una memòria sobre l'efecte del corrent elèctric d'una pila voltaica sobre una agulla magnètica i presenta un fet nou: la interacció de dos corrents sense mediació d'un imant. Ampère va continuar treballant sobre els corrents elèctrics durant els anys següents, presentant memòries a l'Acadèmia de les Ciències i publicant els resultats del seu treball, finalment el [[1827]] va publicar ''Mémoire sur la théorie mathématique des phénomènes électrodynamiques uniquement déduite de l'expérience'' on va exposar els seus experiments i els fonaments dels fenòmens observats (el que avui coneixem coma a [[llei d'Ampère]]): Dos conductors paral·lels a través dels quals passa un corrent en el mateix sentit s'atreuen i es repel·leixen si els corrents van en sentit oposat; l'efecte magnètic d'un conductor a través del que passa un corrent elèctric és idèntic al d'un [[imant]] permanent; la magnetització és alineament de les molècules a causa d'un camp magnètic extern. El [[1873]], [[James Clerk Maxwell]] unifica el camp magnètic i el [[camp elèctric]], al si de la teoria de l'[[electromagnetisme]]. Línia 73: El [[1944]], [[Lars Onsager]] proposa el primer model (anomenat [[model d'Ising]]) que descriu el fenomen del [[ferromagnetisme]]. El [[1966]], el doctor Karl Strnat descobreix els primers imants [[samari]]-[[cobalt]], d'una energia fenomenal (18 a 30 MG[[Œrsted (unitat)\|Oe]]).<ref>~~{{fr}}~~(en francès) [http://www.scei-concours.org/tipe/sujet_2002/chimie_2002.pdf Épreuve de TIPE Chimie 2002 : Terres rares]</ref> El [[1968]] es descobreixen els [[púlsars]], restes d'[[estrella\|estrelles]] extraordinàriament denses, seu dels camps magnètics més intensos que existeixen avui en la naturalesa (4×10<sup>8</sup> tesles per al [[púlsar del Cranc]], per exemple).

Camp magnètic: diferència entre les revisions