Guillermo Espinosa Grau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Després d'acabar els estudis elementals de música en la seva pàtria, es dirigí a [[Alemanya]], fixant la seva residència a [[Berlín]], on assistí als cursos de l'Escola Superior Acadèmica de l'[[Estat]]. Perfeccionant-se en l'execució de diversos instruments, més tard assoli provar les seves excepcionals aptituds de director de conjunts actuant en tal caràcter en diversos actes acadèmics, i la seva encertada actuació al front d'algunes corals universitàries li donà un cert prestigi entre aquests elements. L'estiu de [[1930]] dues institucions italianes el contractaren per donar alguns concerts d'orquestra. En la Sala Bossi de [[Milà]] féu escoltar obres d'autors clàssic italians, i poc temps després, a [[Roma]], en l'auditori de la [[Ràdio]], dirigí un programa dedicat a [[Luigi Cherubini|Cherubini]], [[Joseph Haydn|Haydn]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Aleksandr Borodin|Borodin]], i [[Gioacchino Rossini|Rossini]]. En el viatge de tornada s'aturà a [[Busto Arsizio]] (estació d'alpinisme) i en l'Òpera prengué la [[batuta]] per a repetir un dels programes citats amb l'orquestra d'aquell teatre.
Les audicions simfòniques a Alemanya li havien donat tant prestigi com les d'Itàlia, i el [[1931]] es presentà a Berlín al front de l'orquestra [[Michael Taube]], en el Marstall, amb diversos concerts simfònics organitzats per la ''Deutsche Latein-Americanische Music-Vereinigung''. En les primeres sessions féu escoltar programes de música clàssica; però en la tercera, ja amb el concurs dels més prestigiosos concertistes, incloïa en aquests programes produccions d'autors hispano-americans i una obra seves, tornant-lo a fer en successives audicions, renovant cada vegada el repertori i els intèrprets. Aquest cicle de cinc concerts fou assenyalat per la critica local com el més agosarat esforç realitzat allà per un artista de l'Amèrica espanyola.
El [[1932]] aconseguí encara més grans elogis en aparèixer en l´''Akademie der Künste'' al front de l’''Akademische Orchester'' amb un programa quasi exclusiu d'obres americanes. Les ressenyes musicals de totes les fulles berlineses aplaudeixen –en especial els crítics Max Donisch de ''Der Tag'', Karl Hestermeyer del ''Berliner Tageblatt'' i H.H. Stuckenschmidt del ''B. Z. Am Mittag''— al jove director colombià, lloat sense reserves la seva interpretació, principalment del [[Stabat Mater]] de [[Giovanni Battista Pergolesi|Pergolesi]].
| |||