Guillermo Espinosa Grau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
El [[1932]] aconseguí encara més grans elogis en aparèixer en l´''Akademie der Künste'' al front de l’''Akademische Orchester'' amb un programa quasi exclusiu d'obres americanes. Les ressenyes musicals de totes les fulles berlineses aplaudeixen –en especial els crítics Max Donisch de ''Der Tag'', Karl Hestermeyer del ''Berliner Tageblatt'' i H.H. Stuckenschmidt del ''B. Z. Am Mittag''— al jove director colombià, lloat sense reserves la seva interpretació, principalment del [[Stabat Mater]] de [[Giovanni Battista Pergolesi|Pergolesi]].
Immediatament una de les orquestres més prestigioses del Continent –la Radio-Orkestret de [[Copenhaguen]]--, reclamà el seu concurs, i, un mes després, es va difondre un programa americà amb el poema simfònic ''Campo'', d'[[E. Fabini]]; una ''Serenata'', d'[[Uribe Holguin]], i les ''Lamentacions Huilliches'', de [[C. Lavin]]. Els diaris ''Politiken'' i ''Berlingske Politiske'' s'inclinen davant els mèrits de l'excel·lent director i de la cantant [[Johanna Karstens]]. Continua a [[França]] per dirigir una altra sèrie d'audicions en la Ràdio Colonial de París i, amb la seva esposa, la concertista de [[piano]] [[Tatiana Gontscharowa]], s'embarca per a [[Veneçuela]]. A [[Caracas]] organitza un ''Homenaje a Teresa Carreño'', el 1932, en la sala de l'Escola de Música i Declamació. Els més caracteritzats concertistes de la capital acudiren a rendir el seu tribut d'admiració a l'eximia pianista i compositora veneçolana, prenent part en l'execució d'un programa d'autors hispano-americans. El maig de [[1933]] reuní un altra grup de selectes interpretes en la Universitat de [[Puerto Rico]], per fer sentir en la sala d’aquesta institució produccions instrumentals i vocals d'onze compositors hispano-americans.
| |||